Avui a la matinada m’he despertat sobresaltat, alguna cosa em preocupava però no imaginava què podia ocórrer. En fi, no m’he tornat a adormir, la preocupació em guanyava.
Al llarg del dia, he estat durant moltes hores pensant què era allò que em preocupava tant. Si el meu dia sols consistia en alçar-me, anar a l’escola, tornar a casa, dinar, seguir estudiant, fer esport, seguir estudiant, dutxar-me, seguir estudiant i per fi, anar a dormir, i així tots els dies de la setmana, de dilluns fins a divendres, què em podia preocupar?
A la fi, he arribat a la conclusió que la meua vida és una simple rutina i que de vegades cal que me n’isca. Però, com puc fer-ho si el meu futur està en les meues mans?
És clar!!! Per fi, dues de la matinada del següent dia i per fi he trobat allò que em preocupava, el meu futur.
Ara pense i em pregunte, per què em preocupe d’una cosa com aquesta si tots acabarem al mateix lloc?
Ja era hora, m’he adormit i puc viure tranquil, acabaré al mateix lloc que tots.
Ara bé, això no m’ha de preocupar?
Júlia Casanova Calvillo
2n de Batxiller A
Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.