PRESÈNCIA

Camines pel carrer fosc, en penombra, il·luminat pels fanals de llum groguenca. Camines ràpid perquè sents altra presència. No ets sola. Hi ha algú més al darrere. Et segueix en forma d'ombra.

Les cames fan un moviment quasi automàtic cap a casa, terra ferma, el port de salvació. El ritme s'accelera i les ombres es confonen les unes amb les altres. Els arbres formen figures estranyes, semblen persones en penombra, i les ombres pareixen persones. Les ombres es fan més grans i fosques i el teu pas s'accelera encara més. Un fort corrent d'aire sembla ajudar-te a anar cap en davant. El sents cada vegada més prop. Mires de reüll. El veus, és darrere teu . Cada vegada més i més a prop de tu.  Ombres més i més grans, més i més fosques. Les cames no donen més de sí, comences a córrer. Escoltes el soroll de les ombres al darrere, et xafen els talons, van més i més de pressa. Ja no sents res, ni la por ni el soroll, ni el fred, només corres i veus el portal de ta casa al final del carrer, la meta.

Pares, traus les claus tremolosa, no encaixen al pany. No dóna temps. Massa tard. L'ombra molt enfosquida i crescuda, finalment, t'engoleix, et redueix a una ànima vagant, una més.

María Ortiz de Elguea Moreno, 2n Batx B
IES Campanar