8 de març 2015

NECROSI

Torne tard després d’un dia dur... l’únic que m’abelleix es gitar-me, dormir i descansar fins demà. M’adorm de seguida, o això crec, perquè em sent despert. No estic al meu llit, ni a la meva habitació.
-No vull estar ací, però no em puc moure.

De sobte, la porta s’obri sola, i una estranya criatura es desplaça lentament cap a mi. És enorme i té una cara carnosa amb un rostre completament deformat i indescriptible. Només puc veure amb detall les seues extremitats, estirades cap a mi. Vol agafar-me, amb uns dits que pareixen filaments immensos, de un color roig com la sang. Em sent indefens i completament immòbil. Aquesta sensació no em permet ni cridar mentre aquest ser s’apropa lliscant cap a mi.

 Aquest malson l’he tingut tota la vida, però la criatura mai ha aconseguit tocar-me. En canvi, esta volta no és així, ho ha fet, i no sols això, els seus filaments sagnants m’envolten el coll lentament, cada volta sent una angoixa més i més forta.


No he despertat, però puc veure la meva família i alguns amics observant-me a una habitació d’hospital.

Alejandro Muñoz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada