Torne tard
després d’un dia dur... l’únic que m’abelleix es gitar-me, dormir i descansar
fins demà. M’adorm de seguida, o això crec, perquè em sent despert. No estic al
meu llit, ni a la meva habitació.
-No vull estar
ací, però no em puc moure.
De sobte, la
porta s’obri sola, i una estranya criatura es desplaça lentament cap a mi. És
enorme i té una cara carnosa amb un rostre completament deformat i
indescriptible. Només puc veure amb detall les seues extremitats, estirades cap
a mi. Vol agafar-me, amb uns dits que pareixen filaments immensos, de un color
roig com la sang. Em sent indefens i completament immòbil. Aquesta sensació no
em permet ni cridar mentre aquest ser s’apropa lliscant cap a mi.
Aquest malson l’he tingut tota la vida, però
la criatura mai ha aconseguit tocar-me. En canvi, esta volta no és així, ho ha
fet, i no sols això, els seus filaments sagnants m’envolten el coll lentament,
cada volta sent una angoixa més i més forta.
No he despertat,
però puc veure la meva família i alguns amics observant-me a una habitació
d’hospital.
Alejandro Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.