8 de març 2015

PONT

Em trobe caminant per la vorera d’un camí, que condueix a un pont on, fa vora dos anys, va morir el meu pare. Des d’aleshores em sent sol i abandonat, i per això acostume visitar aquell lloc per parlar amb ell. Normalment seu, esperant la meua visita, però no hi ha ningú aquesta nit. Em resulta estrany no veure’l. Però, tot seguit, veig aparèixer una figura que em resulta coneguda, i fins i tot, s’assembla a mi. S’acosta cap al pont. És un xiquet plorant, de curta edat. Es tracta del meu fill, que ve a visitar-me.

Aaron Boughbina


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada