Em trobe caminant per la vorera d’un camí, que condueix a un
pont on, fa vora dos anys, va morir el meu pare. Des d’aleshores em sent sol i
abandonat, i per això acostume visitar aquell lloc per parlar amb ell.
Normalment seu, esperant la meua visita, però no hi ha ningú aquesta nit. Em
resulta estrany no veure’l. Però, tot seguit, veig aparèixer una figura que em
resulta coneguda, i fins i tot, s’assembla a mi. S’acosta
cap al pont. És un xiquet plorant, de curta edat. Es tracta del meu fill, que
ve a visitar-me.
Aaron Boughbina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.