4 de març 2015

VOCACIÓ

Estimat lector:
Cada dia la mateixa rutina:  m’alce, em pentine, em fique la roba de treball i agafe els utensilis que  necessite per a la meua jornada laboral. Dotze hores al dia que mai són les mateixes; m’envien l’horari de la setmana cada diumenge a les nou, via Whatsapp, pot ser aquesta setmana treballe sempre de dia, de nit o les vint-i-quatre hores. No sóc feliç, aquest treball no em permet relacionar-me amb ningú, menys encara l’horrible roba que estic obligada a portar i que allunya, per simples prejudicis, a totes les persones que potser estime. Tots pensen que sóc la responsable i culpable de les morts del món, però només seguisc ordres per poder viure, com tots ells. M’agraden les pel·lícules de Woody Allen i els llibres de ciència ficció, la solitud em fa una experta en cinema i llibres; em considere prou interessant, tot i que cap persona vol apreciar-ho. Estic al meu límit amb aquesta vida de solitud i prejudicis i per açò  trobe que la millor forma de denunciar el maltractament que sofrisc és aquesta.
Acabe aquesta carta d’acomiadament amb la voluntat de deixar les meues poques pertinències  al portador d’aquesta carta.

Ana Mª Martínez Valle, 2n Batx A
IES Campanar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.