Estimat lector:
Cada dia la mateixa
rutina: m’alce, em pentine, em fique la roba de treball i agafe els
utensilis que necessite per a la meua jornada laboral. Dotze hores al dia
que mai són les mateixes; m’envien l’horari de la setmana cada diumenge a les
nou, via Whatsapp, pot ser aquesta setmana treballe sempre de dia, de nit o les
vint-i-quatre hores. No sóc feliç, aquest treball no em permet relacionar-me
amb ningú, menys encara l’horrible roba que estic obligada a portar i que
allunya, per simples prejudicis, a totes les persones que potser estime. Tots
pensen que sóc la responsable i culpable de les morts del món, però només
seguisc ordres per poder viure, com tots ells. M’agraden les pel·lícules de
Woody Allen i els llibres de ciència ficció, la solitud em fa una experta en
cinema i llibres; em considere prou interessant, tot i que cap persona vol
apreciar-ho. Estic al meu límit amb aquesta vida de solitud i prejudicis i per
açò trobe que la millor forma de denunciar el maltractament que sofrisc és
aquesta.
Acabe aquesta carta
d’acomiadament amb la voluntat de deixar les meues poques pertinències al
portador d’aquesta carta.
Ana Mª Martínez Valle, 2n Batx A
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.