És dijous, un dijous fosc i trist. Avui ens has deixat, però estic segura que no t'oblidarem. T'he vist amb els ulls tancats un munt de vegades, però mai com avui. No s’obriran més...
Arribe a casa i no estàs per a rebre'm en un dels dies més tristos de la meua vida. Et busque però, no et trobe. Tot em porta el teu record, un home valent, segur de si mateix, un model a seguir. Passe per la teua habitació i em ve al cap una anècdota de quan era menuda, quan féiem la migdiada junts. Entre, busque aquelles fotos que ens féiem a l'espill amb aquella càmera tan antiga, però, en especial, busque aquella foto on eixíem tan feliços a l'apartament de la platja. De sobte, una bafarada d'aire fred entra fins on em trobe i, allí, a la meua esquerra, es troba aquella foto que tan feliç em fa. Tant de bo tornara a ser xicoteta per poder refer les nostres bogeries. No em penedisc de res viscut amb tu. T’estime per sempre.
Lorena Company Villora 2n Batx A
IES Jaume el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.