Primer semàfor camí de casa. En creuar, mira sempre al costat contrari al que hauria de fer-ho primer. Esquerra, dreta. Això s’accentua quan no pensa el que fa i altres pensaments li mengen el cap. Es sent com una estrela fugaç, un sospir entre mil respiracions, una gota perduda a l’arena...
Segon semàfor. Esquerra, dreta. Una escridassada: “mira per on vas inconscient!”. I si la vida no és més que un pont? Si el que és vertaderament real ve després? La mort de Pere ha fet que s’ho plantege més del que esperava.
Tercer semàfor. Esquerra, dreta. No som més que marionetes del destí, no és així? Qui avança les manilles del rellotge i qui s’oblida a vegades de canviar-li la pila fent que un bes d’un segon parega etern? Realment li agradaria saber-ho. Té tantes preguntes sense resposta...
Quart semàfor. Esquerra, dreta. L’antònim de la vida explica el seu significat. Sense ella la rialla d’un infant seria un detall sense importància i el dia a dia una cadena de coincidències. Què seria d’una cursa sense la seua meta? Res no determinaria qui guanya i qui perd.
Quint semàfor. Esquerra,... mai més mirarà a la dreta. Tampoc a l’esquerra.
Júlia Palomares Perelló 2n Batx. B.
Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.