SOROLLS
Solament dos sorolls. Solament
dos. PAM! CLOC! Dos sorolls que retrunyien al meu cap una vegada i altra durant
la nit. La pitjor nit de la meua vida. Una vida que havia estat com una gran
escala, en la qual vaig estar buscant el següent esglaó després de la visita
que vaig rebre en acabar de dinar. Continuaven els dos sorolls. PAM! CLOC! De
sobte, la porta estava oberta. Havien entrat i un dels cinc em va colpejar.
Encara recorde els dos sorolls… L´aixeta del bany i el rellotge del meu
dormitori. Un mes després es van adonar que no tenia ni família ni diners.
Encara escoltava els dos sorolls. PAM! CLOC! Aquesta vegada eren els colps que
em pegaven i el soroll del meu cos en colpejar la meua nova cel·la. Ha passat
un any i ells no han rebut els diners que volien. Ara tinc més companyia i més
tranquilitat. Puc veure tots els dies la meua dona i els meus fills, als quals
no veia des de l´accident. A més, ja fa
temps que no escolte cap dels dos sorolls.
Axier Martínez
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja
2n de batxillerat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.