1 de març 2015

SOROLLS

Solament dos sorolls. Solament dos. PAM! CLOC! Dos sorolls que retrunyien al meu cap una vegada i altra durant la nit. La pitjor nit de la meua vida. Una vida que havia estat com una gran escala, en la qual vaig estar buscant el següent esglaó després de la visita que vaig rebre en acabar de dinar. Continuaven els dos sorolls. PAM! CLOC! De sobte, la porta estava oberta. Havien entrat i un dels cinc em va colpejar. Encara recorde els dos sorolls… L´aixeta del bany i el rellotge del meu dormitori. Un mes després es van adonar que no tenia ni família ni diners. Encara escoltava els dos sorolls. PAM! CLOC! Aquesta vegada eren els colps que em pegaven i el soroll del meu cos en colpejar la meua nova cel·la. Ha passat un any i ells no han rebut els diners que volien. Ara tinc més companyia i més tranquilitat. Puc veure tots els dies la meua dona i els meus fills, als quals no veia des de l´accident. A més,  ja fa temps que no escolte cap dels dos sorolls.

Axier Martínez
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada