7 de març 2015

Tres microrelats més de l' IES Campanar


Bèstia

Agafes el rellotge d'arena i el volteges. Escoltes el tic-tac del rellotge sobre l'esquena. El cut-cut de la paret s'aixeca amb el seu cant funest i torna a amagar-se dins el mecanisme. Passa el temps mentre mires l'antic quadre de Goya: Cronos devorant el seu fill, la sang cau en un moment infinit plasmat amb pigments. La finestra mostra imatges del pas del sol i lluna, el dia i la nit. Les ombres desfiguren les manetes del mecanisme com si es tractara d'un Dalí. Recordes Jhon Titor i el maleeixes amb la teua ànima mortal. Tard, però, te n'adones que un ésser et mossega, un animal furiós que caça la inexistència, una bèstia del temps que s'encarrega de portar el moment a la fi.
L'últim gra d'arena mai cau, roman immòbil dins la clepsidra.

Raúl Palomares Badenas  2n Batx A
IES Campanar

Sentència


Visitem paratges meravellosos, plens d’aromes deliciosos i colors exquisits, portem l’essència de cada brot de la terra d’un lloc a un altre per ajudar que aquesta puga expressar-se cada vegada amb més varietats de belleses perfumades. Hauríeu de veure tot el que jo, en la meua curta vida, he pogut apreciar. No obstant, cada matí em faig la mateixa pregunta...de què ens serveixen tots eixos indrets, fins i tot la preciositat del nostres propis cossos, si estem mortes? No sóc com la resta. Elles només es dediquen a fer la seua feina, viuen tots els dies de la mateixa manera, un rere d’altre. Jo, tot i saber que em queda poc de temps, normalment solem aguantar una setmana, encara espere que alguna cosa canvie. No ho havia expressat abans, perquè sent realistes, és inútil, açò que sent. Tanmateix, cada vegada que em negue, amb més insistència que l’anterior, les probabilitats de viure, descobrisc en mi el desig més i més fort d’aferrar-me a la vida desesperadament i em sorprenc ansiejant que jo mateixa siga com el pol·len que transporte, tan volàtil que el vent se’m porte lluny d’ací, que faça desaparèixer la pesant agonia de tindre els minuts comptats.

Sílvia Vaquero Tramoyeres 2n Batx B
IES Campanar

Viatge

Fa anys que el seu marit és mort. Ara recorda la felicitat del passat. Ella està molt cansada de la vida, cansada de trobar-se sola, els seus fills fa anys que no els veu. Un bon dia decideix que ha de fer alguna cosa per tal de no sentir constantment la tristesa que té. –Faré  un viatge al voltant del món- diu amb determinació. Una idea quasi impossible de complir per ara. Passa el temps i continua amb la mateixa idea. Per  fi aconsegueix reunir els diners. Una nit se’n va al llit i comença a somniar. Un somni que no acaba mai, del que no pot despertar, però això en aquest moment té  poca importància. A cada segon que passa es troba mes lluny dels vius, i a la vegada més prop del seu marit, amb el qual per fi es troba. Res ja no importa, res terrenal es important per ella. Abraça la mort com una vella amiga i amb qui fa el viatge infinit.

Verónica Ferrer Vega  2n Batx B
IES Campanar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada