8 de març 2015

TÚNEL

La notícia m'ha deixat destrossat. Vaig a fer un passeig per veure si així em tranquilitze. Passe per tots els carrers del poble, i m'estranye que els meus amics i veïns no em saluden. Veig un amic de la infantesa. El cride, però no em fa cas.

Continue caminant fins arribar a un túnel. Està fosc, però es pot veure la llum de l'eixida a l’altre costat, i per això decidisc endinsar-me. Després de diverses hores caminant, encara no he arribat a l'eixda. No obstant això, no em preocupa no arribar. Ni tan sols em preocupa tornar a casa. Comence a pensar en els meus familiars, la meua germana, el pare, la mare... com s'ho hauran pres? Aquestes coses passen, o això diuen.

La foscor del túnel és molt densa, no puc veure les parets ni el terra. Tampoc no s'escolta res. La llum de l'eixida pareix no arribar a fer-se més gran mai, però no em preocupa, soles em preocupa la notícia. Encara no puc creure que haja mort.


Víctor Hurtado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada