La notícia m'ha deixat destrossat. Vaig a
fer un passeig per veure si així em tranquilitze. Passe per tots els carrers
del poble, i m'estranye que els meus amics i veïns no em saluden. Veig un amic
de la infantesa. El cride, però no em fa cas.
Continue caminant fins arribar a un túnel.
Està fosc, però es pot veure la llum de l'eixida a l’altre costat, i per això
decidisc endinsar-me. Després de diverses hores caminant, encara no he arribat
a l'eixda. No obstant això, no em preocupa no arribar. Ni tan sols em preocupa
tornar a casa. Comence a pensar en els meus familiars, la meua germana, el
pare, la mare... com s'ho hauran pres? Aquestes coses passen, o això diuen.
La foscor del túnel és molt densa, no puc
veure les parets ni el terra. Tampoc no s'escolta res. La llum de l'eixida
pareix no arribar a fer-se més gran mai, però no em preocupa, soles em preocupa
la notícia. Encara no puc creure que haja mort.
Víctor Hurtado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.