17 de març 2016

IES ENRIC VALOR DE PICANYA



A la banda oposada del vagó, asseient-se, dues dones joves. Una parla alterada per telèfon. No organitza cap escarot, ho fa amb una elegant tensió, discutix amb professionalitat, sense agitació sorollosa,  ho requereix el seu treball. Convergixen en ella indumentària i formes: mentre subjecta recelosa la bossa de mà de luxosa firma francesa, parla pel dispositiu d’últim model. Es pren seriosament la conversa amb el responsable de les proves forenses. No pot permetre’s distraccions, però li agrada la pressió que el bullici de la gent li fa sentir. Espera ansiosa l’informe per ultimar les seues declaracions, vol saber si la seua clienta té possibilitats, tot i que no ho tindrà fàcil.
Una altra dona jove, reduïda a un estat pitjor per les drogues, pujarà en la pròxima estació. Portava temps sense vore-la, fins que fa un parell de setmanes, es presentà al seu despatx per demanar-li “ajuda”: es tragué, amagat al seu pit marcit, un rellotge de taula daurat.
La seua clienta, al seu flanc, li diu amb autocomplaença que tot eixirà bé i li tanca l’ull.
Aquest gest l’asserenava fa temps, quan l’abatuda passatgera que entra encara era la seua germana major.


Helena Sánchez Gómez. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor de Picanya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada