Avinguda Santa Helena

La freda matinada del 7 de febrer queia sota el cap del cambrer que eixia per atendre les necessitats de fam dels clients, asseguts correlativament en els llocs lliures en plena Avinguda de Santa Helena. El fred els feia tancar un petit cercle al voltant de les estufes, que el cambrer col·locava sempre cada matinada d’hivern segons les necessitats de la clientela.

Ara sens a una de les taules, recobrin-te amb l’abric de pell. El cambrer et mira amb necessitat d’atendre’t, perquè no vol perdre més propines el dia d’avui. Ell anota un parell de coses amb rapidesa, amb pols estressat, i al finalitzar s’acosta a tu amb amabilitat i una mirada sincera. Només li demanes una Coca-Cola i se’n va.

Aquest es resignava a les peticions de la clientela, tu ho saps. L’home no té més de 24 anys i ja el consideren com un home inferior per l’única raó d’atendre taules. En realitat no, ell treballa com a cambrer patint pel seu futur. Necessita pagar-se els estudis a la universitat d’alguna manera perquè sent la impetuosa necessitat d’estudiar, de convertir-se en algú amb un lloc fix en aquest món d’altius ignorants.

El veus i notes que té por de no aconseguir el seu objectiu, de decebre’s a sí mateix, però no ho farà. Ell sap que pot arribar a la seua meta, tants anys desitjada... I ho farà, sí. Els dos pròxims dos anys continuarà atenent taules, aconseguirà acabar el seu últim any de carrera i entrarà en una empresa internacional com a becari, cobrant el salari mínim.

Ara el mires mentre atén les taules amb agitació. Saps que ara està patint, és clar. Pensarà, per què he de patir tot açò? Ara se sentirà angoixat, però serà un sentiment que haurà d’afrontar tots els dies per acabar sent el cap d’operacions de l’empresa en la qual treballarà.

Sara Fuentes Quirós

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)