19 de març 2016

Microrelat Línia Blava

Era un dels pocs supervivents a l'espera d'aquell autobús que semblava no arribar mai.
Vint minuts després decidí buscar una altra forma d'anar a treballar. Ja arribava tard, només feia que pensar en la cara de l'encarregat quan arribara tard amb una excusa que, siga la que siga, no seria de bon gust. Sense calfar-me el cap comencí a fer autoestop, en a penes cinc minuts em trobava en una furgoneta amb un xinés conduint i dos immigrants al meu costat.

 
A l'home de color assegut a la dreta li podies veure el dolor en la seva mirada. Acabava d'arribar en pastera a Espanya, no portava papers i havia perdut un fill. Ve ací per recuperar la seua dona, el que no sap es que aquesta està casada amb una altra. En adonar-se'n, sense res que perdre, se suïcidarà.

 
L'home de l'esquerra reflectia el contrari a l'altre, aquest tornava de fer negocis a l'estranger, feia autoestop per hobby. Li agradava conèixer gent, va estar trepanant-me el cap tot el viatge. El que no s'imaginava era que, al baixar de la furgoneta una moto li deixaria cec i sense cama esquerra, encara que més tard es casaria amb la dona que conduïa la moto. El meu trajecte havia acabat, em vaig baixar i em vaig acomiadar d'ells com si no els anara a tornar a veure mai més.


Yolanda Fas Aguado
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada