Dilluns de matí. Cada vegada que m’alce faig la mateixa rutina. Desdejune, em pose la meua roba de malalt i vaig a l’hospital. Es un rutina vulnerable que si falla moriré.

Entre a la sala i mentre passen les hores a la pantalla de sala apareixen tres lletres i tres números. Aquesta es la manera de cridar la gent perquè passen a per la seua dosi de vida, la comprendré mesos més tard.

AGF258, entra un home major, ve del banc de cobrar la seua pensió, el que ell encara no sap es que no la necessitarà mai més. Demà el metge li dirà que cal operar-lo o res no podrà salvar-lo. Tota la seua vida ha estat un home fort i valent però en aquest moment el seu cor esta abatut.

LFP425, una xica jove, Laura o Lídia. Per a ella aquesta és la seua primera visita, encara que el seua pas per ací serà lleu , l’amor la curarà més ràpid que qualsevol metge. El dia que l’home major, abatut, decidisca acabar amb la seua vida , el seua fill anirà a per ell . L’home no ho veurà però entre el seu fill i la xica s’obrirà una relació, amb el pas dels anys naixerà un xiquet que tots diran que és idèntic al seua avi, el creador d’aquesta estima.

IES BERENGUER DALMAU

Noelia Moral. 2n bat A