15 de març 2016


Com tantes vegades, em dirigisc cap a un nou destí que mai se sap. Travesse la porta del metro i a partir d’aquest moment comença el meu viatge fins on el meu guia desitja. Transportada van passant les hores, els minuts i els segons, per tant, no tinc altre remei que submergir-me en un món imaginari al voltant de les persones que m’envolten.
Comença el trajecte i avui puc observar que a l’últim vagó hi ha una jove adolescent amb una bellesa i una tendresa infreqüents, amb un punt de timidesa en el seu rostre. Mentre llig una novel·la, de sobte, arriba al seu llibre un avió de paper. Desconcertada l’obri i en el seu rostre es dibuixa un somriure d’enamorada.
No tenia suficient vista per observar el que hi deia, però estic segura que aquell paper duia un missatge d’amor escrit per una persona que per a ella significava gran cosa, una persona especial que no tenia el valor suficient de dir-li el que sentia per ella.
Finalment, quan estic a punt de descobrir el final de la història, el meu viatge acaba i sóc agafada per traslladar-me qui sap on. Quina vida més arrossegada!

María Romero, 2n Batxillerat, IES BEATRIU CIVERA



  Com cada dia a les huit del matí Pepa agafava el metro per a anar al treball a l'estació més pròxima a la seva casa, Alboraia. Aquell matí es va asseure al lloc de sempre. Al costat d’on s'asseia hi havia un home amb un aspecte amenaçador. Va començar a llegir el periòdic que oferien al metro i va traure una moneda per pagar-lo. En aquell moment va caure a terra una moneda. L'home la va a agafar i li la va donar mirant-la als ulls amb una mirada molt intimidant i desafiant. Pepa començà a imaginar què devia voler aquell home o fins i tot que podria arribar a fer-li.
Els dies següents l'home ocupava el mateix lloc, al seu costat. Ella se sentia molt angoixada i temorosa per la situació, ja que l’home la mirava fixament.
El divendres, últim dia de la setmana que Pepa agafa el metro, es va estranyar, ja que aquell home no estava. En arribar a casa, ja de nit, després de tot el dia pensant en aquell home va posar les notícies a la televisió i va descobrir que aquell home havia estat detingut per diferents agressions a dones de diferents edats.
Marta Villena, 2n Batxillerat, IES BEATRIU CIVERA

  Mario treballava i com tots els dies comprava el seu café i se n'anava a la parada del metro, on cada dia agafava el de les 8, direcció a Old Street, on feia de periodista. Ana treballava de cambrera en un bar d'Old Street. Ella vivia en un barri problemàtic, al costat del barri de Mario, un barri de gent adinerada. Mario i Ana es coneixien de vista ja que agafaven el mateix metro. Mario feia tard a la faena perquè el metro s'havia retardat. Ana va eixir del metro i va veure que a Mario li queia la cartera. La va arreplegar però ja no el va poder cridar: ell se n'havia anat. Ana se la guardà per donar-li-la l'endemà.
L'endemà Ana puja al metro i veu Mario parlant amb el revisor, aquesta suposa que estan parlant de la cartera, llavors ella s'acosta i li explica el que ocorre. Mario, molt sorprés, ja que creia que li l'havia robat algú del barri a què pertanyia Ana, li dóna les gràcies i la invita a sopar. En el posterior sopar es donaran compte que no són tan diferents com ells creien i Mario i Ana començaran una bonica relació.
Sergio Marí, 2n Batxillerat, IES BEATRIU CIVERA





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada