Les
hores passen i jo aquí ficat, treballant per poder pagar-me les
factures, mai
acostume a veure algun passatger, sempre sóc el primer a venir i l'últim a anar-
me'n del tren. A vegades, quan vinc, molt d'hora, veig un tipus, està assegut,
esperant que entre i pose en marxa el tren, sol estar molt nerviós, possiblement
no tinga vehicle propi i haja de venir aquí, em pregunte a vegades què deu ser
acostume a veure algun passatger, sempre sóc el primer a venir i l'últim a anar-
me'n del tren. A vegades, quan vinc, molt d'hora, veig un tipus, està assegut,
esperant que entre i pose en marxa el tren, sol estar molt nerviós, possiblement
no tinga vehicle propi i haja de venir aquí, em pregunte a vegades què deu ser
tan
important per fer-lo
arribar
aquí
tan aviat i esperant amb tanta
impaciència.
Sempre està fregant-se les mans, pot ser que siga un músic i tinga un
concert important, també pot ser que haja fet una cosa dolenta i vulga anar a algun
lloc llunyà... De totes maneres ja em toca portar una altra vegada el tren, ja ha
sonat l'alarma i han d'estar esperant que vaja a la propera estació, de vegades
m'agradaria saber què estan fent allà darrere, però em passe tot el dia aquí
ficat, només he pogut veure l'home misteriós i alguns adolescents borratxos
que s'ho passaran millor que jo aquí sol i complint el meu treball cada dia de l'any
impaciència.
Sempre està fregant-se les mans, pot ser que siga un músic i tinga un
concert important, també pot ser que haja fet una cosa dolenta i vulga anar a algun
lloc llunyà... De totes maneres ja em toca portar una altra vegada el tren, ja ha
sonat l'alarma i han d'estar esperant que vaja a la propera estació, de vegades
m'agradaria saber què estan fent allà darrere, però em passe tot el dia aquí
ficat, només he pogut veure l'home misteriós i alguns adolescents borratxos
que s'ho passaran millor que jo aquí sol i complint el meu treball cada dia de l'any
i sense cap reconeixement.
Sergio
Moya, 2n
Batxillerat, IES
BEATRIU CIVERA
Des
de fa 15 anys faig el mateix recorregut, en canvi cada dia puc veure
diferents situacions: des d'un xiquet que sols plora i la seua mare
passa d’ell a parelles molt enamorades fent-se carícies. Però qui
s’emporta la meua atenció és un jove sud-americà que puc
imaginar que té uns 23 anys, que cada dia fa aquesta ruta i que
porta unes robes una mica peculiars. El jove puja al tren i totes les
mirades van cap a ell, per la seua roba o per qualsevol altra raó,
però quan s’asseu en un seient ja ningú es posa al seu costat o
inclús els passatgers agafen les pròpies pertinences amb força.
Però des de la meua posició algunes voltes tinc una panoràmica
clara, i puc veure com el jove és molt més educat que qualsevol
altre transeünt. He pogut apreciar com li deixa el seu lloc a una
anciana, arreplega els papers esparsos per terra i fins i tot he
pogut veure com li dóna la meitat del seu dinar a un home que demana
diners.
Yadira
Cobo, 2n Batxillerat, IES BEATRIU CIVERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.