IES ALBAL
La nena de Níger
La nena de Níger
Just en el moment en què la llum de Níger es consumia, el
silenci d’aquella nena es convertia en la realitat subsahariana. Tenia els ulls
closos i romania a l’espera del colpet que la faria plorar per primera vegada.
L’estança era càlida i la petita es deixava acaronar per les mans d’aquell
estrany, que ben bé podrien ser les del seu progenitor. Ella cridava i intentava,
inútilment, fer més gran la distància que els separava, encara que per molt que
ella volguera, aquell instant no podria revertir-se. Sobre les seues galtes
queien gotes d’aigua salada, però havia decidit no moure’s més. Aquell era el
seu destí, el millor per a ella i per a la seua família… no? Mentre aquells
crits aborronadors es convertien en sang, una bèstia inofensiva es feia amb el
cos de la xiqueta, i s’emportava fins l’últim punt d’innocència que li quedava.
El domador tenia la vista en ella, en les seues extremitats convertides en ales
de foc. Li emocionava allò que veia i sabia que aquella au fènix acabaria convertint-se
en cendres de no retorn.
Anna Ruiz Cortés
1r Batxillerat B- IES Albal
Gràcies
No podeu
imaginar la sensació tan estranya que va sentir Ferran aquell matí en eixir del
metge. Va ser aleshores quan va anar a visitar el seu amic Toni, aquell que
tothom excloïa perquè era incapaç de parlar. Tots el tractaven amb fàstic, com
si fóra una bestiola.
En obrir
la porta, Toni va saludar Ferran, sense paraules, com cada matí; però aquest
anava a ser l'últim que saludaria el seu amic. Toni ja ho sabia, perquè era
capaç, fins i tot, de descobrir sense intercanviar cap paraula l'estat d'ànim de
les altres persones.
Va ser en
aquell moment quan Toni va recordar tota una vida al seu costat, la felicitat
que li havia donat i la seua fidelitat incondicional. Ferran mai l'havia jutjat
per ser diferent.
-Gràcies!-
Va pronunciar balbucejant.
La primera
paraula en quaranta-nou anys! I tot gràcies a Ferran. Va ser en aquell moment
quan aquest va comprendre que estàs perdent el temps si no intentes millorar la
vida d'algú, i Ferran no l'havia perdut. Ara ja podia morir tranquil.
-A tu, Toni,
a tu!
Noèlia Castelló Vilanova
2n Batxillerat B- IES Albal
Florència
Tots estaven encantats amb Florència. La xiqueta anava fent-se
major i descobria el món. Els seus pares es van adonar que li agradaven molt les
flors, tots tipus de flors. Es podia passar el dia observant-les. Per a
Florència era tot un gust poder tocar-les, olorar-les, sentir-les al seu
entorn...
Un dia, la nena es posà malalta i pareixia una bèstia.
Els pares es van aterrar un poc i es van adonar que alguna cosa estava creixent
sobre la seua mà i sobre els seus dits. Eixa cosa que anava creixent resultà
ser la tija d’una flor i tots es van quedar al·lucinats. Era una cosa que no
s’havia vist mai.
Els seus pares pensaven que hauria de ser pel seu amor
cap a les flors. Florència, quan en va ser conscient, no li va donar
importància i fou aleshores quan començà a ser una xiqueta molt segura i molt
desvergonyida.
Marta Romero Merino
1r Batxillerat C- IES ALBAL
Les
senyoretes Halvesson
En la casa dels Halvesson hi havia una habitació buida,
com esperant que algú s'instal·lara i l’omplira de mobles i de records. Aquella
habitació era la representació física del major problema del matrimoni. Un bon
dia el senyor Halvesson estava al jardí i va veure com la seua dona se li
acostava plorant i es van abraçar.
El part va ser d'allò més insòlit i van nàixer dues
xiquetes que eren la meitat de grans que un infant normal. Els Halvesson varen
criar les seues filles tant bé com varen poder, sempre protegint-les del món
exterior.
Ningú no sabia que les dos xiquetes compartien un vincle
telepàtic. No tenien molts amics, però la filla dels Somers havia aconseguit
guanyar-se la confiança de les senyoretes Halvesson. Tant va ser així que varen
decidir contar-li el seu secret.
La filla dels Somers va quedar tan impressionada que
encara que va prometre no contar res va acabar confessant-ho als seus pares. En
un mes tot el poble ho sabia. La gent tractava les senyoretes Halvesson com si
foren bèsties, amb pena i desconfiança.
Una vesprada plujosa de novembre els senyors Halvesson no
varen trobar les seues filles a l'habitació. Mai van tornar a veure-les. L'únic
que trobaren va ser una nota junt a la foto de la filla dels Somers amb la
paraula “Juntes”.
Fernando Mena Rotglà
1r Batxillerat B- IES Albal
Maria
La relació de Maria i Lluís
sempre havia sigut molt lliure i mai havien tingut tants problemes com darrerament
tenien. Maria volia més llibertat, però Lluís no sabia com fer-ho. Si ell ja lo
donava tota la llibertat del món! Lluís no imaginava que Maria necessitava
trencar amb ell per poder emprendre el viatge al qual ella hi estava destinada.
Maria li explicà que el seu destí era convertir-se en un ocell, en un colom
blanc. Lluís no entenia res, però con l'estimava tantíssim, la va deixar marxar.
Confiava que algun dia tornaria a veure-la per alguna part de la ciutat creuant
el cel, com ella volia. Sobretot volia veure-la lliure i feliç.
Yaiza Pla Martínez
1r Batxillerat C- IES Albal
Caterina
Caterina es trobava a casa
dels seus pares fent el pa que dinarien avui. Caterina era la menor de cinc
germans, tots xics, excepte ella. Tots anaven a treballar o a l'escola. Ella,
no hi tenia dret. Es limitava a fer les tasques de la llar. Mai havia entés la
seua situació. Començà a desenvolupar un gran interés per la lectura. Desitjava
que els llibres cobriren les prestatgeries de la seua habitació. Desitjava ser
lliure i volar.
Donatella Bonavía
Vidable
1r Batxillerat C- IES Albal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.