El Riu

EL RIU Com és habitual tots els dissabtes de matí, la meua mare m’envia a comprar a la botiga Maximilián, eixa que té un poc de tot. La meua casa sols es troba a 2km , per la qual cosa sempre vaig donant un passeig. Quan passe pel pont, com faig molt últimament, m’ature a observar el riu. No puc evitar pensar en Luca. Encara no em crec el que va passar, i això que ja va ocórrer fa un any. Com es va poder ofegar si era el que millor nedava del nostre grup d’amics? El matí que ens en vam assabentar encara apareix en els meus malsons. No m’agrada aquesta sensació. Mire l’aigua de color blau verdós passar suaument i sent com si aquesta m’hipnotitzés, com si m’adormira. De sobte, sense saber com, estic a l’altre costat de la barana del pont, a punt de saltar. Mire a totes bandes per si algú m’ha vist, però per sort no hi ha ningú. Torne al pont i decidisc reprendre el meu camí. Andrea Montañés Cuenca 2n Batxillerat. IES MALILLA