Moltes vegades pense d’anar al riu i saltar-hi. No perdria res: no tinc treball, ni família, ni un lloc on dormir, i la temptació de saltar al riu, i que engolisca el meu cos, no deixa de créixer. A més, no sé què passa amb aquest riu, però és com si tinguera alguna cosa especial, com si amagara un gran tresor: a les nits, quan mire el riu, sense res a fer, la llum de la lluna es reflecteix a l’aigua i fa que parega com si al fons hi haguera un gran paradís lluminós que m’està esperant. Però malgrat la gran temptació que sent, mai no arribe a tirar-m’hi. Quan estic a un pas de llançar-me a l’aigua, en l’últim moment pense que hi ha una altra solució. La meua vida va empitjorar dràsticament d’un Díaz l’altre, quan el meu cap em va acomiadar. Igualment, la meua vida també pot millorar d’un dia a l’altre, puc tornar a trobar la felicitat: a soles l’he de buscar. Qui sap si de veritat hi ha un paradís al fons del riu. A soles sé que, ara mateix, si no em rendisc, acabaré trobant un paradís millor. Mateo José Moinelo Torres 2n Batxillerat IES MALILLA