Podia veure com l’aigua es desplaçava d’un costat a un altre amb una subtilesa indescriptible; com l’aigua acariciava suaument les voreres de les embarcacions que travessaven el riu. Estava totalment captivat per la majestuositat de les onetes, mirant per la finestra de la meua habitació, açò em produïa una sensació una miqueta ambigua, una barreja entre fascinació i por, no sabia perquè algunes vegades podia sentir com un eriçó em recorria l’esquena de dalt a baix.

Un matí vaig decidir anar al riu a nadar una estona, quan només submergir el cap vaig sentir una veu que em cridava i em demanava ajuda des del fons del riu, i clar, hi vaig anar per a guaitar què passava. No vaig observar res però quan vaig eixir de l’aigua vaig trobar un home assegut a la vora del riu, que quan em va vore es va llançar a l’aigua, com si fugira de mi.

No puc oblidar la cara d’aquell estrany home, que pareixia com si vinguera a l’aigua, i sobretot no la puc oblidar perquè cada nit em mira des de la finestra. Però el que més m’estranya és que em mire una persona quan jo visc a un setè.

                                                                                  José Guillén 2n

                                                                       Col. Puresa de Maria-Cid