EL PODER DE LA MENT

     Ja feia més de deu anys d’aquell dia, però Pau Müller encara es recordava quan mirava la clau rovellada a la tauleta de nit. Aquella que li havia indicat el peix daurat al Riu, i que n’estava segur que obria un gran tresor. Havia estudiat en el mapa la trajectòria del Riu, havia nedat tot el seu recorregut per trobar una caixa o un pany on encaixés. Aquell misteri li consumia. Li ocupava tots els seus pensaments i les hores lliures. No hi havia un dia en que no baixés al Riu. De vegades tan sols se’l mirava, i el maleïa. El maleïa per la seua rebel·lia. Sentia que el desafiava i es reia d’ell. El tenia deu anys esclavitzat, tractant de resoldre aquell misteri. Altres vegades se’l mirava amb admiració. Li fascinava la seua grandesa, les seues aigües imponents. Havia intentat amb empeny fer cas als metges i allunyar-se’n, però aquelles veus al cap li ho impedien. Li temptaven. La seua dona sentia una enorme tristesa quan Pau Müller tornava a parlar-li de la clau a la tauleta de nit, totalment buida. I cada vegada que escoltava els comentaris compassius de les veïnes sobre la malaltia del seu home.

                                           Maria López Bellver 2n bat.

                                         Col·legi Puresa de Maria-Cid