A prop i al lluny alhora Era un dia estrany, solament volia estar sola i vaig decidir baixar-me al riu, un riu que estava a uns deu minuts de la meua casa, mai m'havia cridat l'atenció però aquesta vegada semblava com si em cridara. Em lleve les sabates i camine per la riba una llarga estona, un xic assegut en la riba em crida l'atenció ja que tots estaven en la plaça en la festa d'estiu. Jo sempre he sigut molt tímida però aquesta vegada vaig decidir asseure'm al seu costat i parlar amb aquell desconegut. Vam estar parlant hores com si ens coneguérem de tota la vida fins que la meua mare em cridà i decidírem quedar l'endemà en el mateix lloc i a la mateixa hora. El meu cor s'accelerava a mesura que m'anava acostant, no sabia si tornaria a veure'l, no sabia ni el seu nom però llavors el vaig veure, allí estava, no m'ho podia creure. Vam estar molta estona parlant, mirant el riu, com la lluna es reflectia, com feia florir els nostres sentiments, tan sols emmirallar-nos-hi. Vam tornar a parlar durant hores, m'ajudà i em va aconsellar com havia de seguir el meu camí, llavors m'abracà i quan vaig obrir els ulls estava completament sola, amb els peus dins del riu i el cor accelerat. Una senyora que estava davant de mi em preguntà per què portava tant temps parlant sola. Què havia passat? La meua imaginació m'havia jugat una mala passada? Mai arribaré a saber què va passar però ara tots els dissabtes anava allí a esplaiar-me i poder seguir cap endavant. SARA CALERO GARCIA 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.