L´ESPILL Pau Tarr es trobava aïllat en la seua rutinària vida, se sentia incomplet. La seua família estava incomunicada. Però, ho va entendre tot quan va trobar aquell paper. 21 de maig Com sempre, en tornar d'escola, passava per l'avinguda del riu i es detenia una estona per a relaxar-se. A Pau sempre li agradava seure vora el riu i mirar el seu reflex en ell, se sentia acompanyat per algú, era màgic. Com tots els anys, el dia del seu aniversari, era el pitjor dia de l'any, l'única felicitació que rebia era d'un lloc allunyat. No faltava cap any i sols deia: Felicitats, et trobe a faltar. Pau sempre contestava, demanava explicacions però mai no responien. Aquesta vegada, no anava a conformar-se, necessitava respostes. Va buscar totes les cartes que havia guardat durant aquests anys, i buscant-les va trobar un paper en l'habitació dels seus pares. El paper deia: 21 de maig de 1998 Viena; sol·licitud concedida Pau Miiller.
 

 I va anar a la mateixa direcció de les cartes dels seus aniversaris i dels papers amagats pels seus pares, a Viena, vora el riu Danubi.

 Havia trucat la porta i en obrir-la el va veure, el seu reflex del riu, el seu bessó. Carmen Servent. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA