En Janós Kiviranta s’aixeca del llit com cada matí, cada volta més prompte a causa de l’ansietat que  el fa tremolar fins a perdre el sentit. Tots els seus pensaments, des de fa anys han anat destinats a un únic concepte, el Riu, l’únic capaç de llevar-li el dolor que pateix. A penes recordava la sensació de fam, el fet de parar-se a menjar era una cosa banal, passava la major part del seu temps al riu, i quan no, pensant-hi. Tenia la sensació constant de viure dins d’un somni del qual a voltes despertava i s'adonava d’eixa situació en la qual estava fet presoner, dia rere dia sense descans. Fins que va arribar un punt en què va descobrir que sols allò que el feia sentir que es moria era l’únic capaç de tornar-li una mica d'alé, en eixe moment en Janós va descobrir que aquell que lleva vides també en pot donar perquè la seua salvació es trobava al fons del Riu. Élida Mira Galindo. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.