Atracció o obsessió?

No sé per què, no sé què és el que m'atrau tant que no puc allunyar-me’n. És una força major a mi. Sent que els meus peus caminen per ells sols, seguint un compàs. No puc parar. Em fascina el so de l'aigua quan xoca contra algunes pedres i fa que tinga, fins i tot, més ganes per arribar.

Pareix que em trobe tan lluny d'ell però al mateix temps em sent tan prop. Ho note com un lloc estrany on mai no he estat, però també note com si estiguera a casa.

M'espanta. Entropesse i aconseguisc parar un instant. Recorde vagament les advertències del veïnat mentre m'alce i em dispose a arribar al meu destí, tan blau, tan brillant, tan atractiu.

Les veus del meu cap silencien els seus crits i només capte el so de l'aigua quan es mou, tranquil·litzant-me més per cada pas. Uns quants més. Un, dos, un, dos, tan sols un poc més. Em submergisc. Tot es torna fosc. Un últim sospir, un crit alié a mi. Ací vaig saber que no tornaria, però estava en calma, estava a casa.

Andrea Boscà

IES Guadassuar. 2n de batxillerat