Final
d'un conte mai acabat
Aquella vesprada es va parar el temps per a molts, va ploure tant que les
nostres llàgrimes es confonien amb les gotes de pluja; ara ix l'arc de Sant
Martí però sense colors.
Hui m'adone que la vida és un cigarret que s'apaga quan menys t'ho esperes,
abans que acabe la teua cançó favorita i algunes vegades massa prompte.
Desitjaria no haver-te abraçat per última vegada, però tranquil amic,
tornarem a estar bé, per tu.
Lucía Renedo Sánchez
IES “Veles e Vents” Grau Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.