Ja estava fart , però fart de tot . La meua vida s'havia convertit en una rutina fastigosa , m ‘alce , desdejune , vaig a treballar , i pare a les 2 per degustar un miserable entrepà a l’hora de dinar , en mitja hora dinava i donava una volta pels voltants d’aquella fàbrica obscura que convertia els arbres d’aquell preciós bosc ( ara contaminat per l’aire viciat dels cotxes i els residus ) en mobles per gent rica que desitja l’última moda feng shui .   Va decidir dirigir-se cap aquell riu . Cada pas que  donava entre la fullaraca li infonia més tristesa i a la vegada el calmava .    Aleshores va arribar al riu , aquell riu que sempre era ple d’aigua , aquell riu que abans baixava amb aigua cristal·lina i que ara estava ple de la brutícia de les fàbriques del voltant . Va seure a la vora, li agradava sentir aquell soroll d’aigua corrent , li donava estabilitat.   Sempre que hi anava pensava el mateix , la meua vida és com aquell cicle que als nens a l’escola els fan aprendre , “L ‘aigua del mar s’evapora i va als núvols , quan es condensa precipita a les muntanyes , després va al riu fins que arriba a la mar , L’aigua del mar s’evapora….” . Això era ell , un cicle d’aigua bruta que corria pel riu de la vida sofrint sempre el mateix destí . Ferran Arànega Peralta 2n Batxillerat IES MALILLA