Després d'ajudar-lo, a ell i als altres, després de tot el que he fet per ell i per ajudar aquest país, m'ho torna d'aquesta manera? Amb Manuela? Deu ser la venjança per preferir quedar-me abans que escapar-me cap a França amb ell. Però com anava jo a deixar ací la meva família? Després de tot el que hem patit, ja només faltava això.

Les lluites com aquestes no es guanyen fugint, he de quedar-me i aguantar, no pel meu bé sinò pel nostre futur. Ningú ha de morir de forma injusta, que ara sembla que és el més habitual. El pare va morir així i per aixó no dec fugir, no puc fer-ho. I sobretot no amb Ferroviari, després d'haver-nos traït.

Ara que he estat a Barcelona, encara que haja viscut en millors condicions, seguisc pensant que el meu lloc és allí, al mas, coste el que coste he de defendre la meua postura i estar amb la meua família.

Avui ha aparegut al mas el grup del capità Mata, amb ells Ferroviari, que em fa senyes per a eixir del mas i parlar en privat.

-Teresa, per favor, vine-te'n amb mi.

- Ho sent molt Ferroviari però el meu lloc és ací, no ho faré.

Marta Hervàs Asensi

2n batxillerat

IES GUADASSUAR