IES Malilla

L’assassinat d’Epifani Anava jo un dia de camí al racó de Nando quan de sobte em van parar els guàrdies... els vaig seguir i m'inspeccionaren sense donar-me explicacions, jo en el fons sabia per què eren ací i, és clar, si estaven ací no era molt bon senyal… Van acusar-me de denunciar a Boi, jo ho vaig negar però com semblava dubitatiu em colpejaren, açò era terrible, sentia molta impotència i gran debilitat. Seguidament m’acusaren de provisionar els guerrillers, i encara que fora veritat, ho vaig negar per salvar ma vida. Tornaren al tema de la denúncia i ho vaig tornar a negar amb seguretat, però em començaren a amenaçar de mort i em vaig acoquinar. Atemorit i amb la soga al coll literalment, vaig començar a confessar mentre em donaven colps brutals, em sentia com una borsa de fem. Els civils em lligaren al ruc i jo encara tenia esperances, però les vaig perdre quan colpejaren al ruc i ens tiraren a la pressa... (Finalment vaig enfonsar-me dins l’aigua i vaig donar un últim crit, era el meu fi…) Bruno Candela. 1r Batxillerat IES MALILLA