Sempre recordaré aquell dia, el dia que mataren la meua filla, el dia que la meua vida va acabar enfontsant-se. Era un dia com un altre al meu mas, quan de sobte aparegueren els civils. Ja estava acostumada a les seues constants visites, encara que seguien incomodant-me, ja que un d'ells era l'assassí del meu home. El meu home, com el trobava a faltar, el qui m'arrabassaren sense motiu. Per eixa raó odiava el fet que els civils vingueren al mas, a més que menjaven i agafaven el que volien sense demanar permís i sense pagar. Doncs, aquell dia, era un de tants altres en què vingueren, amb Ferroviari amb ells. Ell i la meua filla, Teresa, estigueren tota l'estona mirant-se de reüll. Dies després em vaig assabentar que aquell dia Ferroviari i Teresa van tindre una conversa en la qual ell li suplicava que es fugaren els dos junts, com una vegada van fer, però sense tornar arrere. Teresa es va negar ja que ja no el volia, l'única cosa que sentia per ell era fàstic de veure que ens  havia traït, a nosaltres i a tots els guerrillers. Després d'aquella conversa, Ferroviari tornà a entrar al mas junt als altres civils i al cap d'una estona va disparar als 4 civils que hi havia, matant-ne 3 d´ells i amb el quart,  que era el capità Mata, amb un tir en l´estómac. En acabar va eixir del mas i va disparar Teresa.

Andrea Roselló Redondo

2n batxillerat

IES GUADASSUAR