LA FERIDA QUE SAGNA
Estic atordit, confús, la ferida del meu cap sagna. Quasi sense adonar-me’n
estic a casa d'una família que em cura la ferida que tant sagna, em cuiden, em
donen de menjar, em protegeixen. Estes boniques muntanyes del mestrat em fan
sentir bé, no sé si és per la seua bellesa o per l'hospitalitat de la família
de Goriet.
Si, gents que ens protegeixen als que busquem la llibertat d'un país, el
meu país, Espanya, d'aquells Guàrdies Civils que ens volen reprimir per no
pensar com volguera el dictador. I puc tornar a França on em sent lliure, però
no és el meu país, vull lluitar per l'anhel que sent el meu cor i s'anomena
llibertat.
I em done compte que el que em dol no és la ferida del meu cap, sinó la
ferida que té el meu país, un país trencat, separat en dos bans on la violència
no té fi, on hi ha mort i sobretot em dol per la falta de llibertat.
El meu nom és Francesc Guàrdia, el
matemàtic, fill de republicà i guerriller en la postguerra espanyola.
Laura Cañada
Puresa de Maria-Cid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.