TRAÏCIÓ O
SUPERVIVÈNCIA?
Anava caminant per les muntanyes, sense rumb, sense
esperança ni futur, i a soles, molt a soles. Com havia pogut jo arribar a esta
situació; m'odiava. No fa molt jo era un
aventurer, idealista, lluitador de la llibertat, un heroi, molts m'admiraven i en confiaven en mi per a
tornar la llibertat a Espanya. Estava orgullós . Ara m'havia convertit en un
boig, salvatge, dement i perillós al què tots odiaven.
Sí, és veritat, havia traït als meus passant-me al ban
dels civils, però quina alternativa tenia, volien matar-me els comunistes?
Havia traït als masovers, jo no volia fer-ho però quan et torturen fas
qualsevol cosa perquè et deixen en pau. I havia matat a Teresa, però ¿per què
no va voler fugir amb mi a Paris?, estava boig per ella, no podia entendre que
no volguera deixar-ho tot i vindre amb mi.
Va ser un error, un impuls que no vaig poder controlar, he mort ja a
tanta gent que em resulta automàtic.
Estava derrotat, el cap em donava mil voltes, parí a descansar en una tolla. Senti uns
passos, em girí, no em dona temps algú em va agafar pel coll i em va submergir
fins a ofegar-me.
Ángela Gómez
Puresa de Maria-Cid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.