Microrelats de l'IES Beatriu Civera

 

MICRORELATS IES BEATRIU CIVERA

1.Sandro Arguisuelas Suárez (1r de Batxillerat)

ELS COLORS DE VALÈNCIA

Maria tancava els ulls amb força i s'endinsava en les pàgines del seu llibre preferit, començant un viatge màgic a través de les paraules. En aquell instant, es trobava al cor de la ciutat de València, rodejada dels colors dels tarongers i el soroll dels carrers estrets.

Amb cada línia, el seu cor bategava amb més força i la seua imaginació prenia volada. Va sentir com el vent de la mar acariciava la seua pell i com el perfum de les flors omplia l'aire. De sobte, es va trobar enfront d'una plaça antiga, amb el sol daurat banyant les pedres antigues.

Els personatges del llibre es van convertir en companys de viatge, guiant-la per laberints de misteris i aventures. I aleshores, en un gir inesperat, va adonar-se que l'autor d'aquell llibre, el mestre de la seua imaginació, passejava pels mateixos carrers que ella, com si fos un personatge més de la seua història.

Quan va aixecar el cap del llibre, va veure una figura coneguda, el somriure d'un home que havia donat vida als seus somnis amb les seues paraules. El seu viatge literari havia adquirit una nova dimensió, connectant-la amb la ment brillant que havia creat aquell món fascinant.

 

2. Eva Arnau Andrades (1r de Batxillerat)

LA POR DONA SENTIT A LA VIDA

La por dona sentit a la vida, qui dubte d’això que ho pregunte a Junil, qui ha estat acumulant una por darrere d'una altra durant tant de temps, que ni tan sols pot diferenciar-les. Això no és d’estranyar amb la seua situació, però la por no ens pot controlar perquè qualsevol acció implica un perill.

Per això aquest viatge em porta fins a la Biblioteca d’Alexandria, la peculiaritat de la qual és la presència de tots els llibres i volums de la història, escrits per autors reconeguts o no, de qualsevol país, sexe o edat, i amb qualsevol motivació, perquè cada escriptor mereix tindre el seu lloc. 

Hi ha qui escriu sobre les pors que li turmenten, altres comparteixen els seus coneixements per ensenyar-los, com ho feia Maite Boscà per exemple,  molts inventen narracions fantàstiques per arribar a llocs inexistents, o hi ha també alguns que conten històries amb un sentit reflexiu com és el cas de Joan-Lluís Lluís, o persones com jo, que escrivim per participar en concursos… I totes aquestes creacions componen la literatura que s’ha anat formant al llarg de la nostra existència com a mètode d’expressió dels sentiments i pensaments, que caracteritzen la nostra raça humana.

3. Adriana Esteso García  (1r de Batxillerat)

EL VIATGE DE LA TROBADA

No us creureu el que us contaré. Tot va començar el 24 de juliol quan la meua mare em va donar la sorpresa que anàvem a visitar la casa del meu escriptor favorit Ken Follet.

Eixirem de casa i el viatge era igual de normal que sempre, jo estava escoltant música i els meus pares anaven parlant, quan de sobte, el cotxe es va frenar.

Temps després que el meu pare estiguera intentant resoldre el problema cridàrem a una grua i  un taxi, als quals esperàrem més de 2 hores i només va arribar la grua a arreplegar el cotxe, per la qual cosa decidírem intentar parar algun vehicle perquè ens deixaren prop d'alguna parada de bus.

Després de diversos intents aconseguirem que parara un cotxe que per sort semblava bastant luxós i pel que deia abans, no us anàveu a creure el que estic contant i és perquè qui conduïa era el xofer de Ken Follet, el qual després d'explicar-li el que ens havia passat ens va portar  a dinar amb ell.

Encara no em crec haver viscut aquesta experiència però va ser la millor de la meua vida.

4. Lucía Falcón Martínez (1r de Batxillerat)

UN VIATGE ITALIÀ

Fent la maleta, vaig emprendre un viatge cap a Itàlia amb els meus somnis com a companyia. Carrers empedrats xiuxiuejaven històries mentre explorava places plenes de vida. L'aroma de les autèntiques pizzeries em va guiar cap a sabors que mai oblidaré, teixits amb la calidesa d'encontres espontanis. Des de la Toscana fins a la costa amalfitana, cada paisatge era una pintura viva. Les runes antigues i l'art renaixentista m'immergien en la riquesa cultural del país. Nits en poblets il·luminats i rialles compartides es convertiren en instants que guarde amb afecte.

Baix el cel venecià i entre serres verdes, vaig descobrir la "dolce vita" en cada racó. Gelats degustats amb el sol, esdevingueren capítols indulgents de la meua travessia. Acomiadant-me, vaig portar l'eco d'Itàlia al meu cor, com un tresor d'experiències que s'entrellacen en records inesborrables. Va ser un viatge on les emocions es van barrejar amb els sabors i els paisatges, creant un llenç viu que ara penge a la galeria de les meues vivències.

5. Samuel García Suárez (1r de Batxillerat)

SERRAT A LA RECERCA DE PLATÓ

Dia cent quaranta-cinqué

Serrat, al costat del seu fidel company el nom del qual desconeixem, ha passat la nit sota uns arbres humits i verdosos.  La nit ha sigut dura per culpa de les gèlides temperatures i l'abundant pluja. Serrat, es qüestiona si iniciar aquest viatge a la recerca de Plató és bona idea, ja que no sap si podran arribar vius a Atenes. Serrat decideix continuar en recordar el que va sentir en llegir un escrit de Plató, entusiasmant-se de la seua escriptura, coneixements i opinions.

Dia cent setanta-sisé

Tots dos, esgotats i famolencs, han arribat a un poble anomenat Nibs, on es troben a un gladiador anomenat Sosa. Li pregunten sobre la distància que hi ha fins a Atenes i tots dos li comenten que volen anar-hi. Sosa diu que estan a unes nou setmanes d'Atenes. Serrat i el seu company, en sentir que tan sols falten nou setmanes fan salts d'alegria. Sosa, sense pretendre res a canvi, els ofereix allotjament i menjar fins que es vegen amb les suficients forces per a continuar amb el viatge.

Dia cent setanta-nové

Serrat i el seu company, decideixen prosseguir amb el viatge cap a Atenes. Sosa decideix unir-se a ells i tots marxen junts cap  a Atenes.

6. Clara Herrada Ruiz (1r de Batxillerat)

QUAN EL GRIS ES MENJA AL ROSA

Tot va començar amb el llibre, eixe que em va fer adonar que aquesta societat no estava perduda, que es podia crear un món d'igualtat independentment de l'ètnia o classe social.  Per això estic ací, pujant a l'avió per fer el viatge, potser amb més transcendència de tots; el viatge que ens farà aconseguir la igualtat esmentada per Maite Boscà.

I és precisament a ella a qui estic decidida a trobar, ella fou la que em va canviar la vida, albergant una mica d'esperança pel futur de la societat.

Després d'acabar el llibre pensí que eixa utopia no era tan desgavellada, que podia fer-se realitat.  Sols  es  necessitava  la creadora d'aquesta,  per això sé que vull veure-la; soc periodista i vull entrevistar-la per donar-la a conéixer, ja que si va poder canviar la meua mentalitat per què no podria fer-ho amb la resta de persones?

 

Mentre estic a l'avió pense què li diré quan estiguem una enfront de l'altra. Em salta una notificació, i és ací quan definitivament, el món que m'havia estat imaginant les darreres dues setmanes s'esfondra: Maite Boscà ha mort.

7. Marcos Herrero Crespo (1r de Batxillerat)

LA CERCA DEL DESITJAT

Al cap d’un any seguisc sense trobar el llibre que tant idolatrava el meu benvolgut pare, el títol del qual encara no recorde. Els seus fragments relataven aquells paisatges tardorencs, coberts de fulles grogues i inundats pel cant de les caderneres. Era el que la meua ment percebia com a ideal. El lloc on volia, vull i voldré estar sempre. Per això necessite trobar el llibre, per poder buscar aquest lloc tan magnífic. No obstant això, les meues esperances s’esvaeixen en no veure resultats en la meua recerca. 

Malgrat haver conegut tants autors tan increïbles com Ramon Llull entre altres, ningú és capaç de reconéixer aquesta descripció, ni en els seus llibres ni en altres aliens a ells. La meua missió no conclourà fins a aconseguir el que era el somni de tots dos, tant de mon pare com meu. Arribaré a aquest terreny de fantasia que afirmava l’autor, la seua existència. Tocaré aquest sòl i viuré allí on les guerres i les injustícies no han existit mai.

Ara he de continuar el meu camí. He de deixar d’escriure aquestes línies en el meu quadern i convertir totes aquestes paraules en accions vertaderes.

8. Thalia Hidalgo Ripoll (1r de Batxillerat)

EL VIATGE DE MARCOS EN AUTOCARAVANA

Marcos, és un jove de dèsset anys que viu a França amb la seua família que consta de sa mare i el seu germà. El pare va morir als seus set anys. Per la pèrdua del seu pare la família es queda empobrida, només tenien per al menjar.

El jove tocava la guitarra, i per a aconseguir un poc de diners, anava pels carrers i pels metros de França tocant perquè li donaren propina d'amagat de sa mare .

A Marcos li agrada també escoltar música, i també llegir llibres d'escriptors valencians, el seu escriptor favorit era Ausiàs March Ripoll. Li agradaria anar a la seua signatura de llibres, i amb tot el que va anar agafant i que una dona rica li donava cada dia més del que li donaven habitualment, va aconseguir diners per anar i així aprofitar per a parlar amb ell.

Va agafar una autocaravana per a cinc dies, el seu germà va decidir acompanyar-lo perquè la mare va trobar un treball en un altre país.

De camí a Gandia, que és on se situava, va fer una parada a València per a la signatura de llibres de Jaume Roig.El dia de la signatura s'ho van passar fenomenal, no va parlar molt de temps amb ell, però es va quedar satisfet, perquè té un llibre assignat del millor escriptor.

9. Mark Jorge Peris (1r de Batxillerat)

VIATGE CAP AL CONEIXEMENT

Dia 1: Hui, finalment hem partit per a dirigir-nos a Alexandria. Per fi puc començar aquest viatge, amb el qual tant de temps havia somiat, no puc creure que d'ací a un mes finalment podré estar recorrent els corredors d'allò que la gent ací a Creta diu que és el centre del coneixement i la cultura del món.

Dia 7: Finalment i per culpa de les pluges el capità ha decidit atraquem a l'illa de Rodes fins que cesse la tempesta.

Dia 11: Ja van cinc dies des que estem ací i la tempesta no ha fet més que empitjorar. He aprofitat el temps lliure per admirar al Colós de Rodes.

Dia 26: Hui després de dos dies a Xipre on hem aprofitat per a descansar i repostar subministraments comencem amb el que creiem que serà el nostre últim trajecte abans d'arribar a Egipte.

Dia 43: Ja fa sis dies des que arribem a Egipte, però encara no soc capaç d'assimilar la grandesa d'aquest lloc. M'he passat els últims tres dies tancat a la biblioteca, llegint a autors que no coneixia i aprenent conceptes dels quals mai havia sentit parlar allí a Grècia i ara que estic ací no puc pensar en quin moment hauré de tornar.

10. Enric Juan Córcoles (1r de Batxillerat)

VIATGE LITERARI

Hui es un dia molt emocionant per a molts de nosaltres inclòs jo. Aquesta emoció es deu al viatge a la civilització extingida de Tartaria que va desaparèixer abans del 1750; per  anar a una biblioteca la qual hi havien uns llibres d’informació molt privilegiada.

Nosaltres realitzàrem aquest viatge mitjançant una màquina del temps. Per fi, ja hem arribat al nostre destí, després de 3 hores de viatge. En primer lloc estem al mig d’una plaça i hem d’anar a la biblioteca principal de la ciutat de Latabo la qual és la capital de la civilització de Tartaria.

Per fi, ja hem trobat la biblioteca que buscàvem i estem dins. És una biblioteca immensa; ara hem de buscar els llibres. El nostre company Mickey Mouse Empíric ha trobat la secció de llibres que tant buscàvem. Com que ningú ens observa ens posem acostar als llibres i triar els que ens volem emportar.

Bé, com venia un grup de persones hem parat de rebuscar i ens en anem al nostre planeta amb els llibres. Ja hem arribat a la nostra procedència sense cap problema, ara ocultarem els llibres i no contarem mai a ningú la nostra expedició.

11. Agatha Lara Garrido (1r de Batxillerat)

ELS VIATGES DE NINA

Nina era una xicona que li agradava viatjar. Per una tragèdia va viure amb la seua tia Beatriu des dels 11 anys . Per a sorpresa de Nina, va trobar sense adonar-se una immensa biblioteca . A Beatriu al igual que a Nina no li agradava llegir, aleshores, per què la seua tia tindria tants llibres?

Nina solia fixar-se en les fotografies que hi havia , es va adonar que a les imatges sempre apareixia la mateixa xiqueta, li va parèixer estrany, per això li va preguntar a sa tia. Ella li explicà que la xiqueta era Sonia, la seua filla i pel tant la cosina de Nina, li va contar que li agradava submergir-se en les lectures on ella s ́imaginava que era la protagonista de totes les històries que llegia. Sabien des del moment del seu naixement que sofria una greu malaltia per això, sa mare li va regalar aquella gran biblioteca i va complir el seu somni abans de la seua mort .

Com li explicà sa tia des d’aquell moment , la casa ja no te la mateixa llum, la que Nina li havia tornat , desprès d’açò va donar-li una oportunitat a la lectura i va viatjar per tot el món a través dels llibres.

12. Nerea López Lajara (1r de Batxillerat)

L’ILLA DELS SOMNIS

Un xiquet anomenat Arxie va anar per sorpresa amb el seu germà Thiago a una illa, aquesta illa estava plena de llibres, escriptors, i tot relacionat amb la lectura. A Arxie no li agradava gens llegir i quan va arribar es va quedar disgustat i súper trist, ben al contrari, el seu germà va estar súper content, ja que és fanàtic de la lectura i li apassiona llegir. 

Passaven els dies i el carrers estaven plens de llibres i Arxie cada vegada estava més descontent amb el seu viatge. Un dia passejant pels carrers de l’illa van descobrir una biblioteca, al seu germà Thiago li va encantar, a Arxie li va parèixer interessant. Eixe dia casualment a la biblioteca estava signant el famós escriptor Charles Dickons, Thiago va entrar súper il·lusionat i Arxie va anar darrere seua. Thiago va anar corrents a comprar el llibre perquè li’l signara.

Arxie va vore la il·lusió de Thiago i de tant feliç com era amb un llibre i es va proposar llegir. 

Aquest viatge va ser el millor per a Thiago i a Arxie, els va servir per a començar a llegir llibres. 

13. Ángela Marín Cano (1r de Batxillerat)

UN VIATGE LITERARI A LES PARAULES OBLIDADES

Ona es va endinsar en la foscor d’una vella llibreria i va descobrir un llibre polsós amb un títol interessant: “El jardí de les paraules”. Va obrir les pàgines groguen-ques i es va submergir en l’extraordinària prosa de l’oblidada creadora.

Impressionada per la història, Ona va decidir emprendre un viatge literari per a descobrir els secrets de la vida de l'escriptora. La seua primera parada fou el poble on va créixer. Caminant pels carrers empedrats i admirant les teulades roses de les cases, Ona va descobrir la font d'inspiració de l'autora: un jardí secret, amagat entre muntanyes.

El pròxim lloc que Ona va  visitar fou la biblioteca del poble, on els arxivadors, plens de pols, guardaven curosament les creacions de l'autora.

Mentre Ona s'endinsava en les paraules més íntimes, sentia com el temps avançava mentre descobria els seus propis desitjos i lluites. El recorregut literari d'Ona la va llevar a cafeteries on solia escriure i a boscos que inspiraven els seus relats. En cada racó encara se sentia la presència de l'autora, i entre línies i sospirs, Ona va començar a entendre el legat d'Amanda Barrena.

14. Ainhoa Márquez Moreno (1r de Batxillerat)

COINCIDÈNCIA O DESTÍ?

Guarde un secret que mai havia dit per por a què pensen que estic boja. Probablement després d'escoltar-me també ho pensareu vosaltres, però res m’importa.

Vàrem anar d’excursió tot batxillerat a la casa museu Blasco Ibáñez. Júlia, la meva amiga, i jo vàrem separar-nos del grup per anar al bany però ens vàrem perdre pel camí. Perdudes arribàrem a la biblioteca de la casa, on feia olor a tancat i estava tot en silenci, així que ens vàrem fixar en els llibres vells i oblidats, amb tantes històries amagades entre la pols dels anys.

Al fons, un jove estava llegint i Júlia i jo ens acostem a ell, ens va contar que va viure en aquest lloc però que ara a penes el reconeix. Ens contà que passa massa temps en la biblioteca perquè era l’únic lloc tranquil que no estava reformat. 

Al anar-nos-en, ens va dir:

-Un plaer xiquetes, em deien Júlio Cèsar.

Això no tenia importància fins que a la universitat, vaig fer un projecte sobre Vicente Blasco Ibáñez, on descobrí que un fill seu anomenat Júlio Cèsar va morir als vint-i-quatre anys.

Durant tot aquest temps i hui en dia pense: coincidència o destí?

15. Joel Márquez Sanmartín (1r de Batxillerat)

SOLS PER ARLLIBRUNTUM

Un dia d’estiu un xiquet se’n va anar amb la seua mare de casa, ningú sabia on estaven i al poble on residien, estaven en pànic. La mare s’anomena Luna i el xiquet Roni i ells dos estaven perduts a una ciutat plena de llibres i biblioteques. Al principi no els agradava gens a cap dels dos. La ciutat era Arllibruntum, una illa, no hi havia cap soroll, les persones que hi havien estaven amb un llibre en la mà, era com una ciutat molt paral·lela a la resta, ni tan sols hi havien cotxes, tot era transport públic. Als dos els va anar agradant més i volien que la resta de la família estiguera amb ells.

Gaudir de la tranquil·litat era meravellós. Roni no havia agafat mai cap llibre, fins que un bibliotecari anomenat Yuc li va preguntar què feia sense un llibre a la mà, era quasi una llei portar-ho. Roni es va sorprendre, mai havia imaginat que podria existir una ciutat d’aquest estil.

16. Héctor Martínez Ojeda (1r de Batxillerat)

VISITA A VERONA

Fa uns quants anys, la mestra de valencià ens va manar llegir un llibre. No sabíem que aquest ens canviaria la vida. El llibre en qüestió era el de Romeo i Julieta. Després de llegir-nos-el dos amics i jo vam desenvolupar un cert interés pel lloc en què es produïa la història, un xicotet poble italià anomenat Verona.

Així que ens vam posar a treballar i amb els nostres estalvis decidírem anar a Verona a visitar-la, ja que no la coneixíem. El que no sabíem era que ens quedaríem en aquest xicotet poble per a sempre. Les nostres vides van canviar molt estranyament, com si de sobte es transformaren en un llibre titulat Els tres conqueridors valencians, perquè només arribar aconseguírem treball els tres i començàrem a fer-nos poderosos fins a tindre gran part de les indústries de la comarca. Però el més curiós va ser que amb el pas del temps el fill d'un dels meus amics es va enamorar de la filla de la competència empresarial de l'altre. Allí ens morirem tots, sabent que Verona té una màgia especial per a l'amor.

17. Noa Martínez Villar (1r de Batxillerat)

EL CAMÍ CAP AL SOMNI

Aquesta història va començar amb Alba, una xica de quinze anys que volia ser escriptora, però que la seua família creia que mai arribaria a res. Quan va complir els dèsset Alba va decidir emprendre el seu viatge cap a Barakaldo, per a conéixer la famosa escriptora Maria Berme amb l'esperança d'arribar a convertir-se en algú com ella algun dia.   El seu  germà  Jaume  va acompanyar-la. 

Després de diversos dies de trajecte van arribar a Madrid, on es van quedar una temporada. Pensaren que seria convenient guanyar una mica de diners, abans de continuar el seu viatge, treballant en una cafeteria. Allí van conéixer Blana, la propietària de bar, i  la seua filla Carla, que els van cuidar i donar un lloc per a dormir.

 Al cap d’uns mesos van continuar el seu viatge, però ara amb Carla que volia viure la seua pròpia vida lluny de la seua ciutat natal. Al llarg del viatge van conéixer molta gent i els van ocórrer coses increïbles. 

En arribar al País Basc va buscar a Maria per a donar-li una novel·la que havia fet. Maria es va adonar que tenia molt de talent i la va publicar. Finalment, Alba va aconseguir convertir-se en el que tant somiava.

18. Ainhoa Monleón Sánchez (1r de Batxillerat)

EL LLIBRE DE LA SORT

Aquest 24 d'abril, va passar una cosa que mai vaig arribar a imaginar. Tot va començar quan vaig localitzar un llibre que portava mesos buscant. Primer vaig anar a la llibreria Rafael Solaz, però no el vaig trobar. Després, vaig anar a la llibreria Soriano de la qual havia sentit parlar molt, i la sort que vaig tindre de fer cas al que em va dir la meva tia, perquè ho vaig trobar.

Quan continue mirant llibres, i mire cap a on estan els llibres d'Alice Kellen, la meua autora preferida, me la trobe observant llibres d'altres autores. Jo com a bona fan, li demane una foto i no sé com va passar, però vam estar parlant tota la vesprada, especialment de llibres.

Es notava que Alice era molt bona persona i des de llavors, parlem sovint per saber com ens va a l'una i a l'altra i fins i tot, ella em va dir que estava escrivint un llibre i que jo l'havia inspirada per fer la personatge principal. No em penedisc del moment en el qual jo li vaig dir:"hola, ens podem fer una foto?", perquè va ser el principi d'una gran amistat.

19. Daniel MonteagudoTurégano (1r de Batxillerat)

EL VERTADER MONUMENT D’ATENES

En un fresc matí a Atenes, en un racó del barri Plaka, es va despertar la curiositat d'un jove viatger. Amb un mapa vell i desgastat, va seguir el seu instint fins a trobar una biblioteca antiga, amagada entre carrerons empedrats. Entrar dins de la biblioteca va ser com travessar un portal del temps.

Dins, l'aroma de pergamins vells impregnava l'aire. Amb cada pas, els murmuris dels sabers antics l'envoltaven com una melodia. El bibliotecari, vestit amb túnica, li va somriure i li va indicar el lloc per explorar. Va descobrir pergamins que contenien històries de déus i herois grecs, i llegendes que havien resistit els segles.

De sobte, va trobar un llibre misteriós, escrit en una llengua que mai havia vist. Determinat, va buscar la seva pròpia aventura descobrint la clau de les antigues lletres. Amb cada pàgina, el jove viatger va desxifrar un relat encantat de màgia i intriga, connectant amb un passat perdut.

Quan va tancar el llibre, el bibliotecari li va xiuxiuejar que a vegades, les millors aventures es troben en les pàgines que mai hauríem imaginat llegir. Amb un somriure ple de coneixement, va acomiadar-se de la biblioteca d'Atenes, portant amb ell el tresor d'un viatge literari inoblidable.

20. Javier Monteagudo Turégano (1r de Batxillerat)

LES AVENTURES DE GUILLEM

Guillem un jove d’uns setze anys, volia estudiar en uns dels millors instituts de la Comunitat Valenciana. Ell per a poder entrar necessitava parlar amb un savi que li explicara un problema que només ell sabia. Aquest savi vivia a una biblioteca, però per a arribar a aquesta biblioteca havia d’anar a l´altra part del món.

Així doncs, Guillem amb els seus amics Àngel i Enric, es van embarcar en un viatge inoblidable. Aquest savi vivia als països nòrdics, així que van haver de travessar milers de kilòmetres, sense experiència per acampar, fer foc ni per a fer ferramentes per tal de sobreviure.

Quan van arribar a la biblioteca, van preguntar on es trobava el savi i el bibliotecari els va dir que el savi va morir feia un temps.

Doncs Guillem i els seus amics van tornar molt deprimits, Guillem tot i que era molt llest no aprovà l´examen i no va poder entrar a l´institut.

21. Gloria Moreno Aikhionbare (1r de Batxillerat)

HANNAH I EL MUSEU ENCANTAT

Una tempesta espantosa m'obliga a refugiar-me en una petita casa després d'un llarg passeig, en entrar no em trobe ningú, està abandonada, decidisc explorar la casa i, en obrir una porta, descobrisc un museu totalment diferent del que mai havia vist.  

En acostar-me a un quadre, sent una cosa estranya, com si aquest volgués parlar-me, contar-me el seu passat, la seva història. Això mateix em passa en passar per una estàtua que sembla cobrar vida en sentir la meva presència. Estic tornant-me boja, pense, soc una historiadora i l'emoció de trobar aquestes relíquies està fent que perda el judici. 

Obric una altra porta, aquesta deixa un raig de llum sortir del seu interior. Em trobe als protagonistes dels meus quadres preferits els quals em dirigeixen cap a una sala en la qual m'espera un banquet digne d'un rei. No me n’havia adonat fins ara que la pluja ha parat i jo ja m'he assecat. Després de menjar acompanyada dels diferents personatges i escoltar els seus relats, m'acomiade, no sense abans prometre'ls que les seves històries no quedaran en l'oblit i que n'aprendré per crear un món millor.

22. Rocío Reina Sevilla (1r de Batxillerat)

EL CAMÍ CAP ALS MEUS SOMNIS

Continuava caminant quan vaig veure-la. En aquell moment, vaig sentir com tot l'esforç i els dies gastats en aquesta recerca havien per fi acabat, i havia valgut la pena cada pas que havíem donat per arribar fins ací, per fi l'havíem trobat. Des que em van parlar d'ella somiava amb poder recórrer els seus corredors i perdre'm en les històries dels seus llibres desitjant no tornar a la realitat.

Prendre la decisió d'abandonar al meu germà havia sigut egoista, però ell va ser més egoista en decidir casar-me amb un home roí, i no amb la persona a qui jo estimava, que afortunadament va decidir acompanyar-me en aquest somni.

-Hem arribat- vaig dir amb un somriure als llavis.

-Com ho saps?- em va respondre mirant-me sorprés i feliç alhora.

-Ho sé, ho sent, per fi hem arribat- vaig dir-li començant a córrer.

347 dies fins a arribar ací. Hem travessat mars i terres, hem dormit al bosc, i hem passat dies eterns al sol, però fi hem arribat.

Vaig parar de córrer cansada i vaig donar-li una abraçada, ens vam mirar als ulls, plens de llàgrimes, i ens vam girar a contemplar-la. El meu somni s'havia fet realitat, trobar la majestuosa biblioteca d'Alexandria.

23. Ana Sofía Romero Tovar( 1r de Batxillerat)

L'ESPERANÇA

Quinze dies després d'emprendre el meu camí i després de passar per altra ciutat en ruïnes, el coliseu i alguns portals, em pregunte el meu vertader motiu. Estic recorrent un país destruït a soles per a reunir-me amb Peter Van Houten perquè em done el que necessite, o perquè estic fugint de tot?

Encara no puc assimilar la mort de la meua família, tampoc la meua malaltia, i em costa vides ignorar el dolor al pit, però l'única cosa més forta que la por és l'esperança. Ell tindrà totes les respostes, em donarà la clau per a una nova vida. Si només he d'aguantar un poc més...

Cinc dies després ja el cansament em fa anar més lenta, però per fi puc veure la mansió Van Hounten. Peter és un escriptor que posseeix tots els llibres que es van escriure, i fins i tot els inacabats. És l'única font d'informació que hi ha a dos-cents quilòmetres a la redona, i en un d'aquells llibres posarà com puc resoldre les catàstrofes de la meua vida. L'única cosa que crida la meua intenció és la col·lecció de llibres disposada a les enormes parets que s'alcen a la mansió.

24. Hana Saegusa Martinez (1r de Batxillerat)

EL VIATGE QUE HO VA CANVIAR TOT

La dona que desitjava saber qui era ella mateixa va decidir emprendre el seu pròxim viatge i conèixer un nou país. Viatjava sola, com sempre des de feia 12 anys, durant tot aquest temps s'havia sentit desubicada, com si no sabera la seua procedència ni allò que li esperava al futur. Aquesta vegada, el seu destí era un poble molt poc habitat de França. Els habitants del poble eren molt pròxims entre ells, com si foren família. Aquest fet va sorprendre molt a la dona. Les cases estaven fetes de pedra i fusta, i moltes d'elles tenien un jardí on cultivaven verdures. La dona ja havia vist aquest tipus de cases abans però aquesta vegada el seu viatge era diferent, sentia un tipus de connexió amb aquest poble, com si haguera tornat a casa. Mai abans havia sentit una cosa així, és per això que va decidir quedar-se. Per fi va aconseguir aqueix sentiment de felicitat i pau que necessitava per a trobar-se a ella mateixa.

25. Nicole Sáez Quintana (1r de Batxillerat)

A LA RECERCA D’UN FINAL

Vam agafar el cotxe per a arribar a la nostra destinació. Anàvem de camí per a acabar un somni, iniciat en l'adolescència, que per algun motiu no es va poder acabar, i jo no sabia el perquè. Pense que d'una cosa lletja pot eixir una cosa grandiosa i això esperava que fora el final del meu llibre.

M'acompanyava Anna, també escriptora, la qual m'ajudaria a trobar eixe final en el lloc on vam créixer juntes les dues. Arribàrem al poble de Millars, a la vella casa familiar. Tenia tants records viscuts allí. Sempre recordaré que allí vaig començar a escriure'l, però mai el vaig poder acabar, ja que me'n vaig anar a estudiar fora.

També em van vindre al cap imatges dolentes de la família. Mai havia cregut en la meua persona, ni en què arribaria a ser escriptora i mireu on em trobava ara, de tornada a aquesta casa amb sis llibres en les meues esquenes i amb un altre per acabar. Sempre havia pensat que mai hauria de demostrar-li res a ningú, sinó creure-m'ho. I això és el que he fet sempre, lluitar per a aconseguir els meus somnis.

26.Nerea Sáiz Quintanilla (1r de Batxillerat)

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

Després que a Laura i a mi ens enviaren el llibre "Viatge al centre de la Terra" per a llegir en classe, arribàrem a la biblioteca del poble. Quan els vam trobar, d'un dels dos llibres va caure un full enrotllat. No sabíem el que era, així que ho vam ficar una altra vegada i ens els emportàrem. Vam acabar-los de llegir, però ens vam adonar que el pergamí era un mapa i que s'assemblava al principi de la història del llibre. No ens ho créiem, però vam decidir seguir les indicacions. Avisàrem els nostres amics i així arribàrem fins a Islàndia, concretament al volcà Sneffels. 

No sabíem si seria veritat o no, però no ens vam detindre, havíem de descendir al fons del cràter. Vam agafar una corda, l'enganxarem a una roca pesada i baixàrem. Immediatament vam veure tres xemeneies i un home major, alt, amb barba blanca i abundant pèl. Es va girar i ens quedàrem tots paralitzats, era Jules Verne, l'escriptor d'aquesta aventura. Ens va somriure i ens vam adonar que tot era real i que una d'aquestes tres xemeneies era la porta d'entrada al centre de la Terra.

27. Ángel Salido Valladolid (1r de Batxillerat)

NORBERT I EL SEU SOMNI

Norbert és un xiquet que vol jugar a futbol, però per a fer les proves ha d’anar a una ciutat anomenada Alcoi. Com els seus pares no tenen cotxe, ha d’anar caminant o buscar una alternativa.

Ell viu a Aldaia, un poble proper a la capital de València, té setze anys, aleshores haurà d’entrenar fort perquè va a passar a la categoria juvenil, on ja es pot trobar a gent de divuit o dinou anys. Pensa anar caminant fins trobar-se amb algú que el puga portar fins a l’estadi. 

Norbert començà la seua aventura. El primer dia té sort i es troba a un altre xiquet amb la la roba del mateix equip de futbol, estava en una parada d'autobús, aleshores s’apropa a preguntar-li on va, encara que ja s’ho havia imaginat, el xiquet li va dir que anava a entrenar amb l’Alcoi, es deia Eusebi.

Norbert li va explicar que ell també.

Eusebi li va proposar que se n’anara en autobús amb ell. Durant el trajecte , parlant, es varen adonar que els dos eren juvenils, una vegada a l’estadi, es varen desitjar sort amb les proves. Al tornar de l’entrenament, novament a la parada de l’autobús, el dos xics es retrobaren i Eusebi li van preguntar com havien anat les proves i Norbert, amb un gran somriure li va respondre que l’havien agafat i, per tant, eren companys d’equip. 

Eusebi li va donar l’enhorabona i Norbert li va donar les gracies per tot, inclòs que ara ja sabia com anar a l'entrenament en transport públic. 

28. Paula Sancho Prior (1r de Batxillerat)

VALENTIA O COVARDIA?

Després de penjar el telèfon va sentir una sensació encoratjadora d'alleujament, sentint que havia pres la millor decisió per al futur del seu fill. Quan Jacob va arribar a casa després de guanyar el concurs de poesia sentia que d'ara endavant s'anava a menjar el món. Però poc li va durar aquesta alegria, perquè el seu pare li va comunicar que al cap d'una setmana estaria marxant cap al col·legi militar de Yorkshire, amb la finalitat d'erradicar aquest amor latent del seu fill per les lletres. Està tot perdut, pensava. Sabia que no podia rebel·lar-se contra el seu  pare, per la qual cosa va optar per fer alguna cosa que mai se li va passar pel cap: fugir. I així va ser, com, sense una lliura en la butxaca i una bicicleta, un xaval va recórrer tota Anglaterra amb la finalitat de perseguir la seua passió i quedar marcat en la història com un dels millors poetes.

29. Guillem Segrelles  Plasència (1r de Batxillerat)

LA FUGIDA DE NAHLA

Nahla, una xiqueta de 13 anys, i els seus pares, vivien a Nyala, una ciutat sudanesa de vora 500.000 habitants. El pare i la mare eren treballadors tèxtils que treballaven dia i nit per cuidar de la seua filla. Però en 2023, la situació del país esdevingué insostenible i Sudan entrà en guerra civil, a la qual no sobrevisqueren els pares. Nahla només pogué recuperar un diari amb fotos seues i poques joguines de la seua casa saquejada. Amb l’ajuda d’un cosí, Nahla i altres supervivents de la ciutat creuaren fins a Líbia i travessaren la Mediterrània en una pastera, deixant el seu destí en mans l’onatge de la mar i la benevolència dels europeus. 

La sort els va somriure: arribaren a França fora de perill, com a refugiats. Va ser un dia al centre d’acollida, quan s’adonà que el que contenia aquell “manuscrit amb imatges” no era art abstracte, sinó que es podia llegir i tornar a escriure. Sense voler, Nahla havia emprés un viatge literari, gràcies al qual redescobriria el llenguatge i es convertiria en una de les millors poetesses de Nyala.

30. Yanira Soares Alcázar (1r de Batxillerat)

DIA CENT SEIXANTA-HUIT

Un dia més continua el meu viatge. És un dia menys o així m'intente convéncer, però cada vegada estic més cansada i em consola saber que hui he arribat a Corint. Això vol dir que cada vegada estic més a prop del meu objectiu, Atenes.

Observant el preciós paisatge d'aquesta ciutat, em vaig adonar que al lluny vaig veure una cara que em sonava i em vaig adonar que era Ramon Llull.

Em vaig acostar i vaig parlar amb ell. Va contar-me que estava escrivint el seu

pròxim llibre titulat "Els Secrets", el qual mai arribaria a eixir perquè contenia

molts secrets que podrien fer-lo morir.

Després d'estar parlant amb ell diverses hores  em vaig adonar que ell no tenia família i es conformava amb molt poc, estava sol i no tenia ningú, així que això em va inspirar a tindre més ganes d'aconseguir el meu objectiu, arribar a Atenes i poder conéixer els meus pares biològics.

Tinc molta ànsia de continuar, ja que cada vegada estic més a prop i encara que estic cansada estic aprenent moltes coses. Estic desitjant que siga demà i poder seguir el meu camí cap a Atenes.

31. Mireia Terrero Hernández (1r de Batxillerat)

GAUDEIX !

Aquell dia vaig tornar a casa cansada després d'una vesprada esgotadora. Sols volia submergir-me una nit més en un llibre per escapar de l'estrés i vaig optar per un de quan era xicoteta i me'l llegia mon pare, "Peter Pan". Vaig començar a llegir i de vegades em parava a pensar com seria viure una vida com la d'ell, eternament en la meua infantesa, sense arribar mai al meu pitjor malson, créixer. 

Vaig continuar llegint i els desitjos de fugir a llocs fantàstics creixien, m'imaginava com seria anar a una llunyana illa amb Peter Pan, que una nit apareguera dins de la meua habitació i anar-nos-en junts per descobrir mons meravellosos; viure aventures fantàstiques amb la companyia d'altres amics, amb les fades, les sirenes, els indis, els xiquets perduts liderats per Peter Pan i sempre lluitant contra els adults.

Vaig acabar i em vaig acostar a la finestra per mirar les estreles, hui brillaven més que mai. Potser havia estat tan enfocada en el meu futur, que em vaig oblidar de viure la infantesa quan tenia temps, i ara, ara que ja ha passat, no hi puc tornar enrere.

32. Nadia Tormo Cebrián (1r de Batxillerat)

“PLE DE NOSTÀLGIA”

Una de les activitats que més estimava fer Olívia era passejar per aquell bosc pròxim a sa casa, i així distraure's mentres admirava la naturalesa.

Eixe paisatge natural li feia recordar aquelles faules de la infància que solia llegir-li sa mare abans d'anar-se'n a dormir. Llibres plens d'animals i de flors, de sons i de colors, plens de màgia... i de nostàlgia.

"Algun dia escriuré la meua pròpia faula", es deia la xica a si mateixa, i continuava passejant per aquell bosc.

Seguir les petjades dels petits animals del bosc, escoltar els cants dels ocells i admirar la vegetació de prop; totes aquelles coses la transportaven a eixos escenaris imaginaris que apareixien al seu cap quan escoltava els tan recordats contes.

El que abans era només una imatge al seu cap era ara un lloc real, que era capaç de mirar, escoltar i sentir en tota la seua esplendor. Un lloc ple de totes aquelles coses que trobava a faltar d'eixes històries, que li feia viatjar pels seus records de la infància.

I fins i tot si no havia sigut allí en la seua infantesa, aquell bosc li feia tal sensació de nostàlgia com la que li donaven aquelles faules.

33.   Desirée Valiente Masias (1r de Batxillerat)

EL NOU ESCRIPTOR ANALFABET

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Xavi. Complits els seus dotze anys va començar la seua etapa de secundària, sense haver estudiat pràcticament, ja que era quasi analfabet.

Xavi era un apassionat de l'escriptura i la lectura, no sabia llegir ni escriure, però tenia molta imaginació, però els seus companys sempre es burlaven d'ell. A pesar de tot ell volia aconseguir el seu somni, ser escriptor.

Un dia Xavi va decidir fer una aventura per tot el món per a poder assolir el seu somni, de manera que va començar el seu viatge visitant novel·listes i grans poetes que li van donar una sèrie de consells i de suport. Cada trobada amb els escriptors era una nova oportunitat per a aprendre.

Després de viatjar anys pel món, Xavi va tornar a sa casa sent un gran escriptor consagrat. Dies després d'arribar a casa a Xavi el van cridar d'un institut per a presentar el seu nou llibre. Es tractava del mateix institut on precisament anys enrere era criticat per tots els seus companys. I fou allí mateix on ell va poder demostrar que era un gran escriptor.

34. Daniela Vázquez Villasante(1r de Batxillerat)

LA MEUA TROBADA AMB MERCÈS RON

Hola soc Daniela, i ja fa temps que la meua escriptora preferida és Mercès Ron, ja que m'agraden molt els seus llibres.

Totes les setmanes m'agrada llegir algun llibre seu; sempre que els llig estic molt còmoda i pense que treballa molt en ells i per això m'agradaria veure-la i parlar amb ella sobre els seus llibres. 

Investigant l’escriptora, vaig descobrir que és de Sevilla, i  que m'agradaria molt conèixer-la. Vaig fer un viatge a Sevilla a veure si hi ha sort i la podia localitzar. Buscant per internet vaig trobar uns bitllets de València a Sevilla amb tren, i els vaig agafar.

Em vaig recórrer diverses biblioteques de Sevilla, però després d'uns dies buscant, me la vaig trobar a la Biblioteca Felipe González, una biblioteca bastant coneguda a Sevilla. Em vaig sorprendre i alegrar molt, però fins i tot estant molt nerviosa per la situació, m'acoste i li vaig dir el que pensava d'ella i tant com m'agrada llegir els seus llibres, al final vam tindre una conversa interessant i per fi la vaig conèixer, va ser un dia inoblidable a la meua vida, i ho tornaria a repetir un altra vegada.