MICRORELATS IES SANT VICENT FERRER DE VALÈNCIA

SENSE TÍTOL 

Vaig eixir de casa amb les maletes molt emocionada. Ma mare m'acompanyava, ella també ho estava. Baixàrem al portal i esperàrem a un taxi mentre carregàvem amb l'equipatge. Ens esperava un viatge a un lloc que sempre havíem volgut visitar, Barcelona. Vam arribar a l'estació de trens i durant el trajecte vam planejar què faríem els dos dies de visita. Quan baixàrem a "Sants", vam agafar un altre taxi per anar al barri on teníem reservada l'habitació d'un hostal. Estava situat a un carrer que em resultava conegut, però no hi vaig donar importància perquè era una sorpresa de ma mare. 

 Mentre que anàvem apropant-nos a la zona, vaig començar a sentir-me molt vulnerable, mai m’havia passat, i era molt estrany. Quan vam arribar, baixàrem del taxi, i, ma mare, espantant una bandada de coloms, em va dir: benvinguda al Barri de Gràcia Natàlia. 

 Julia Herraiz Fernández 2batx. C 

SENSE TÍTOL 

 En una vesprada plujosa, Bea es va refugiar a la llibreria de sempre, buscant seguretat entre les pàgines dels seus llibres estimats. Mentre fullejava una novel·la, una ombra va passar pel passadís. Va aixecar la mirada i el seu cor va fer un tomb: era Juanjo Bona , el seu escriptor favorit, deambulant entre els passadissos pels quals tantes vegades ella havia passejat. 

 Amb mans tremoloses, Bea es va acostar tímidament i li va parlar de la seua admiració per la seva obra. Bona la va escoltar amb un ampli somriure, compartint anècdotes sobre els seus personatges i els mons que havia creat. 

 De sobte, una llum misteriosa va embolicar la llibreria i, sense previ avís , els dos van ser arrossegats per un remolí de lletres i fantasia. Es van trobar vagant pels paisatges de les històries de Bona, on cada racó estava impregnat amb la seva essència literària. Van parlar dels seus somnis, de les pors, de la màgia que només les paraules podien conjurar. 

 Al final del viatge, mentre la llum se n'anava, Bea es va trobar de nou a la llibreria, amb el llibre de Bona a les mans i una nova espurna d'inspiració en la seua ànima. Tot i que la trobada va ser fugaç, el record d'aquell viatge literari perduraria per sempre en el cor de Bea. 

 Sara Rodriguez Servera 2BatxD 

 

EL VIATGE MÉS IMPORTANT DE LA MEUA VIDA 

Els edificis s’elevaven al llarg dels carrers de Nova York, tot era molt diferent d’Espanya. Havia anat de viatge als Estats Units a la recerca d’una les meues autores favorites, Rebecca Yarros; des de fa poc havia descobert que ella era un dels meus familiars llunyans de la qual mai hi havia escoltat parlar. La meua àvia em va deixar l'encàrrec d'anar a entregar-li una carta, ja que elles abans eren molt pròximes però es van separar per temes personals i ella volia tornar a veure-la. Realment saber que una de les autores que més havia admirat era la meua família em va deixar en complet shock, i encara més saber que l'anava a conéixer, per fi. Vaig recórrer els carrers de Nova York, intentant no perdre’m, però tot va ser tot un desastre, m’era impossible guiar-me bé, i no m’entenia del tot amb els americans, estava desesperada fins que al final vaig aconseguir arribar, no obstant això ja era molt tard. M'havia de reunir amb ella en una llibreria que tenia davant de mi i que tenia una nota que posava: tancat. En veure això em vaig decepcionar tant..., les coses quasi mai m’ixen bé, però això era una cosa tan important per a mi com per a la meua àvia. Em vaig dirigir cap a un banc per a sentar-me, vaig pensar i vaig recordar tot el que havia passat per a arribar ací i em vaig desanimar més. En el banc hi havia una xica amb els cabells rossos i la mirada posada en un llibre, vaig evitar mirar-la per respecte i vaig intentar calmar-me, però els meus ulls es van començar a posar-se borrosos quan vaig sentir una veu al meu costat, vaig obrir els ulls com a plats al reconéixer-la “ Eres Jasmin?” Em va preguntar la xica del costat, i vaig saber immediatament qui era, era Rebecca, la meua autora favorita, el meu familiar i el meu objectiu d’este llarg viatge quan ja pensava que havia fracassat. 

 Soany Jasmin Sosa 2n batx D 

 

SENSE TÍTOL 

 Aquesta història comença a un poble molt petit on vivia un jove anomenat Fran, pertanyia a una família humil on sofria el constant abús del seu pare, el qual el sotmetia a càstigs severs. Pel seu dihuité aniversari va obtindre el seu primer regal, un llibre, d’aventures però basat en fets reals, que llastimosament no va tindre temps de començar-lo perquè el seu pare va obligar-lo a treballar. Durant una nit, el poble es va veure assetjat i va acabar incendiat, Fran, que havia sobreviscut de miracle i amb soles el llibre com últim recurs, decideix començar a llegir-lo i mentre el llegia seguir el viatge del protagonista per cercar així una millor vida. 

El camí encara que dur, sobretot al principi, no era pitjor que la seua anterior vida, havia aconseguit una cosa que mai havia tingut, la llibertat. És així com seguint els passos del seu protagonista, la seua única figura a seguir, emprén un viatge de maduresa i soledat, descomptat la fam i les penúries, ja que aquestes coses ja les hi havia vívides. Finalment, Fran en arribar i quan estava en l’última pàgina va descobrir que el protagonista del seu estimat llibre era ell mateix. 

 Max Janone 2n batx. D 

 

SENSE TÍTOL 

El viatge amb ferrocarril des d' Exeter va fer-se molt llarg, ja que no podia resistir les meues ganes d'arribar al lloc on succeeixen els esdeveniments del Gos dels Baskerville. 

Posat un peu per fi en Dartmoor, vaig adonar-me que, com bé narrava Doyle, tant el clima com l'ambient es notaven més pesats i humits que a Londres. De qualsevol manera, encara ens quedava trajecte per arribar a la mansió que vàrem triar com inspiració, i on afortunadament podríem passar una nit. 

Mentres el meu acompanyant i jo parlàvem durant el camí de l' imponent edifici que anàvem a veure de seguida, el cotxe va frenar en sec. No era molt tard, però al profund bosc de Dartmoor, els dies no destaquen per la seua lluminositat, ni per la seua calidesa. 

Sobtadament, i cap a dins de la frondosa arbreda, vàrem començar a escoltar el lladruc i rugir d'un gos, que donava la impressió de ser de dimensions gegants. Lentament, l'amenaça s'apropava a nosaltres, fins que afortunadament el so d'un arma va espantar-ho. 

En girar-me, vaig reconèixer de seguida els propietaris de la casa. 

Iván Tortajada Amézcua

 

SENSE TÍTOL 

Juan, en una vesprada avorrida, va decidir prendre un llibre prestat de la biblioteca. En arribar a la seua butaca, el va obrir i una cosa extraordinària va succeir: les paraules es van convertir en un autèntic viatge ple d'aventures. De sobte, es va trobar en carreteres interminables i paisatges admirables. 

 Juan va caminar per milers de llocs, des de carrers replets de gent fins als carrerons més tranquils que s'haguera pogut imaginar. Va provar menjars que mai haguera pensat provar i va escoltar idiomes que mai abans havia escoltat. Cada pàgina que llegia era un nou lloc, una nova llengua i una nova experiència. Conforme passaven els capítols, Juan anava coneixent a gent nova amb la qual va arribar a compartir gran part del seu viatge. En cada capítol que llegia, Juan es transportava a un lloc diferent, com si estiguera viatjant en un tren o en un avió. 

 Finalment, quan va arribar a l'últim capítol, Juan va tornar a la seua butaca amb un somriure. Encara que va tornar el llibre a la biblioteca, va aconseguir l'experiència d'un viatge sense necessitat d'alçar-se de la seva butaca. Va descobrir que un llibre podia portar-te a llocs molt llunyans sense moure's físicament. 

 Mateo Reina Campos 2n batx D 

 SENSE TÍTOL 

 Joan es lamentava de la seua situació, no hauria d'haver obert Instagram aquell fatídic dia. Tot va començar el 20 d'abril, de tornada a casa de les seues pràctiques de futbol, Joan va pensar que seria bona idea entretindre's mentres arribava el metro, obrint l'aplicació que més usava, Instagram. Esta li oferia entreteniment immediat per a alimentar al seu cervell assedegat de dopamina, encara que esta vegada una cosa estranya va ocórrer. 

 Un usuari li havia enviat un vídeo, en eixe moment no tenia clar si veure'l o no, podria ser alguna cosa estranya o una simple publicitat, però una força superior a la seua precaució, la seua curiositat, li va fer obrir el xat. Es va decebre, era un simple tiktok parlant de què passaria si et transportaren a l'últim llibre que hagueres llegit. Encara que la premissa no era original i ja ho havia vist en altres ocasions, mai va pensar a fer-se esta pregunta. -Què passaria? Doncs que estaria fotut, va pensar Joan. Mentre s'oblidava del vídeo tan ràpid com es va interessar per ell, de sobte, va sentir una pesadesa molt gran i es va desmaiar. Es va despertar en una parada desconeguda, grisa i bruta, i quan va alçar la mirada va saber que la seua vida canviaria completament, el Gran Germà l'observa. 

 Abel Lafuente Jara 2n batx. D 

 PASSEIG PER BARCELONA 

 Baixe del tren i comence a caminar cap al barri de Gràcia. Estic a Barcelona, només per unes hores, però serà suficient per a conéixer els racons on Mercè Rodoreda va plasmar la vida de Natàlia. Arribe a la Plaça del Diamant i m’imagine la festa que descriu l’autora al llibre, plena de llums i colors. Hi ha una escultura en honor a la història. Després d’admirar-la i tocar-la, camine fins al carrer Montseny, on Quimet i ella van viure. On es trobava atrapada, envoltada de coloms i de tristesa. Busque els sentiments que l’autora intenta transmetre. Passege lentament fins a l’Església dels Josepets, on es va casar Natàlia i també Rodoreda. M’imagine la il·lusió de les dues, com un espill. Tan joves, imaginant un futur feliç, lluny del que van haver de patir. Intente trobar i sentir a Rodoreda escrivint aquesta història, massa real per a moltes. Abans de tornar passege pel carrer Berga, on Natàlia retroba l’amor que mereix. Mire les cases i m’imagine que jo mateixa soc l’escriptora, elegint el final de la protagonista. I per un breu moment sent que trobe a Rodoreda, que m’acompanya pels carrers cap al tren per tornar a casa. 

 Aina C. Pardo Rappe 2n batx. C 

IL·LUMINACIONS

Arthur es dirigeix a la llibreria. S’aproxima al calaix de l’escriptori i agafa un poemari. Passa l’índex per la portada, s’espolsa el dit. Ix ràpidament de la cambra, els ciris que il·luminen el corredor s’apaguen conforme els va passant. Veu la porta. L’obri. 

A les mans du la seua ànima, fuig desficiosament cap a la ciutat. Quan veu el mercat i l’olor a humans es percep a l’ambient, té clar que el seu destí és inexorable. Coneix ben bé l’ofici. Es perd entre la gent. Primer a les mans: lletres i lletres d’una intensitat lumínica invisible acaben amb la carn del poeta. Tot ell és un conjunt de versos. Acaba al terra. Ningú el veu. 

Han passat cent cinquanta un anys, el dia es desperta igual. Gemma espera la tardança del tren llegint en un banc. El viatge de cada matí. Una volta arriba a l’estació de Carmina, troba una ciutat en plena descomposició. Una flor marcint-se. La gent es mou artificiosament. Es para a la plaça del mercat. Alguna cosa crida la seua atenció. Una llumeneta pareix brollar. Amb la mà l’atrapa. Observa com escriure el món. Clou el puny. L'endemà, en repetir el viatge, manté un somriure particular. 

Francisco Sánchez 2n batx. C

ARIA

Al principi del seu trajecte, Aria va compartir el foc d'una foguera amb pagesos que, malgrat la seua precaució inicial, van començar a contar-li històries de lluita i optimisme. En les narracions es mencionaven protestes silencioses i anhels d'igualtat que persistien durant les nits fosques. A mesura que avançava, muntanyes rugoses i rius cabalosos es creuaven en el seu camí; es va topar amb un vell misteriós en un bosc ancestral i va descobrir històries oblidades de la regió. 

Aria caminava per camins antics i camps ondulats fins que es va topar amb una aldea que estava envoltada de mirades desconfiades que semblaven ombres inquietes. Quan es va aturar en una posada petita, va sentir murmuris que indicaven l'existència d'orelles indiscretes. Els habitants de l'aldea temien l'opressió i xiuxiuejaven sobre contes prohibits i la recerca del llibre revolucionari per part de la jove. Cada experiència formava la trama del seu viatge, augmentant la seua comprensió de l'opressió i fomentant la flama de la seua lluita. Cada trobada i dificultat reforçava la seua determinació de revelar els secrets del llibre prohibit i escampar les Revelacions de la Igualtat a les fosques terres d'Esmiria. 

Carlota Casanova. 2n Batxillerat A

TENDIR LA MÀ

Vaig continuanr passejant fins que a la fi vaig arribar a la cabanya que durant tant de temps havia estat buscant. Era de nit i la lluna il·luminava l’entrada d’un bosc a uns 6 o 7 metres d’on jo em trobava. Només tenia un motxilla i les galtes roges de l'esforç que m’havia suposat arribar fins a la casa de De Lacey. Ell i la seua família devien estar dormint, aleshores, amb el màxim silenci possible, vaig entrar al rafal de darrere de la casa. També sabia que l’home – per dir-ho així - que buscava estava fora agarrant llenya per aquesta família, ja que al seu cor a soles existia amor i puretat. No hi havia res de maldat ni ressentiment. Vaig estar aguardant una estona fins que la criatura va aparéixer. Em va mirar amb suspicàcia i esperança, i ahí, a la tènue llum cinérea, vaig tendir-li la mà. Ens vam asseure i vaig donar-li l’oportunitat que com a persona mereixia d'expressar-se i sentir-se acceptat per un igual, perquè ell no era a soles el “monstre” que Victor Frankenstein va crear, sinó una ànima formosa que cercava la felicitat. I així, aquella criatura va poder disfrutar d’una conversa abans d’adornar-se que la societat encara no estava preparada per a donar oportunitats al cor en comptes de a l'aspecte d’un altre. 

 Irene Edo. 2n Batxillerat A 

 UNA JORNADA ENRIQUIDORA 

Un matí d'estiu Eusebi va prendre la decisió d’anar a l’antiga biblioteca del poble de la seua àvia Encarna, perquè els seus pares se n'havien anat de viatge durant totes les vacances i no tenia molt a fer. 

Amb cada pas, el jove va començar el seu viatge, l'aroma a paper antic i groguenc, murmuris d'històries passades omplien les seues oïdes. Es va submergir en prestatgeries enigmàtiques, on cada títol era una entrada a un món nou per descobrir. Va examinar corredors plens de llibres desordenats i polsosos, alguns amb lloms gastats d’haver entretingut a nombrosos lectors. Eusebi va contemplar narracions d'autors clàssics i obres oblidades pel temps, cadascuna relatava una història d'amor, aventura o tragèdia. Acte seguit va descobrir racons secrets on s'amagaven manuscrits antics i pergamins desgastats pels segles. 

Cada llibre que prenia entre les seues mans era un passaport a un viatge espiritual que podia realitzar. El temps es va detindre a la biblioteca i en finalitzar la jornada, el xiquet va comprendre que se li havia obert un món nou que exploraria en profunditat durant tot l'estiu. 

Isabel Castro. 2n Batxillerat A 

IMAGINA 

Amb un mapa antic en la mà, vaig començar el meu viatge. Vaig recórrer camins estrets, envoltat de boscos misteriosos, amb rius i pantans. Arribat a la vall, vaig trobar una petita aldea. 

Vaig passar hores immers en converses amb els locals, que compartien històries sobre els antics guerrers i les seues lluites per la supervivència en aquest terreny. Cada carrer em transportava per les històries dels habitants, mentre imaginava les escenes que hi havien tingut lloc.

Però el punt crucial del meu viatge va ser la trobada amb una anciana sàvia, coneguda per tots com la guardiana de les històries perdudes. En una nit plena de misteri, vaig seure al costat del foc de la seua cabana mentre em narrava contes que semblaven ésser extrets directament de les pàgines d'un llibre que m’havia llegit no feia molt de temps. Amb cada paraula, el passat prenia vida davant dels meus ulls, i vaig comprendre la veritable essència d'aquell lloc. 

En aquella experiència, vaig trobar més que l'essència d'una aldea; vaig descobrir una connexió profunda amb la terra, les històries i la gent que habitava en aquell món imaginari. 

 Rayo Iris Cuesta Orejuela 2n Batx/A