Amanda Prado. 1r de BAT D
--
La seua aventura començà molt tranquil·lament, fins que una jove li intentà furtar el que portava damunt. El nostre protagonista fàcilment la va fer caure. L’obligà a acompanyar-lo amb la seua missió. La lladre només pensava a venjar-se per la humiliació que havia sentit abans. Als pocs dies arribaren al Vaticà, una ciutat molt petita, però amb fortes arrels religioses. Al cap de poc temps trobaren el que Etzio denominà com el palau del Papa, lloc on se suposava que estan els arxius. Hi havia molts guàrdies a l’entrada, doncs entrar no anava a ser gaire fàcil, el jove utilitzà a la lladre com a distracció per a alliberar-se de la protecció.
Una vegada dins, va anar sigil·losament fins a la porta dels arxius i començà a forçar-la, però de sobte un colp per l’esquena el tombà. En el sòl va observar com la lladre va col·laborar amb els guàrdies per a tancar-lo.
Sergio Tamarit. 1r de BAT D
--
El diari d'Ona
Ona, una nena que estava passant-ho molt malament per a la seua situació familiar, anà a la llibreria per a comprar un llibre per així distraure's, tal com li havia recomanat sa mare. Va anar a la llibreria i, com no tenia cap idea de llibres, va agafar un qualsevol que li va cridar l'atenció. En arribar a casa, va voler començar a llegir-lo, però en aquell moment s'adonà que el llibre estava en blanc per dins. De sobte va passar una cosa molt estranya, ja que a mesura que anava parlant el llibre s'anava escrivint sol. Es va quedar desconcertada, però hi va veure una bona oportunitat per utilitzar aquest llibre màgic com un diari sobre la seua vida. Un dia se n'anà a l'escola i se'l deixà oblidat a casa. Aleshores la mare el va trobar i va decidir veure quin llibre era i aleshores va ser quan s'adonà que no era un llibre qualsevol.
La mare, en llegir tot el que havia escrit la filla, va decidir publicar-ho, ja que eren paraules inspiradores i gràcies a això Ona, sols contant la seua vida, es va fer una gran escriptora.
Ana Tortosa Varela 1r BAT D
--
Gigi era un escriptor català molt important, amb una gran habilitat literària. Gigi se sentia angoixat de la gent i del soroll de la ciutat, i va decidir comprar-se una casa apartada de la societat. El que no sabia era el que li esperava en aquesta casa.
Estava ja ficant la seua roba en els armaris de la nova casa, però quan va obrir el segon armari de la seua habitació va descobrir una cosa en el que es va quedar bocabadat, hi havia un compartiment que et duia a un altre món. Gigi era molt curiós i va entrar sense pensar-ho. Quan va arribar el principal problema era que no entenia l’idioma d’aquell món, per tant, un camperol que el va acollir el va tindre en el seu camp un bon temps. Al final Gigi va poder tornar al seu món i va escriure històries sobre la seua aventura i l’idioma que havia aprés i aquestes novel·les es van Fer famós per tot el planeta.
Marc Montalba 1r BAT D
--
El Misteri de l’avi:
Un dia, el meu iaio em va proposar anar de viatge al seu poble. Era un poble de Granada, on ell tenia una casa-cova. Això m'ho va dir un divendres, i ens vam posar en camí el diumenge. El viatge durava unes sis hores, i anàrem en cotxe. Vam arribar a les quatre de la vesprada i va començar a mostrar-me la seua casa (que estava dins d’una cova). Una de les sales estava plena de llibres i li vaig preguntar que perquè tenia tants, a més em vaig adonar que en tots els llibres figurava el seu nom. Ell, em va comptar, que era un escriptor molt conegut quan era jove, però va haver de retirar-se i canviar d'ofici perquè l'editorial per a la qual treballava va arruïnar-se.
Pablo García 1r BAT D
--
SALVA, L’ESCRIPTOR
El jove Salva, un mal estudiant, però apassionat per la lectura, es va proposar escriure un llibre en valencià per tapar-li la boca al seu professor que deia que mai arribaria a res. Va agafar la seua motxilla plena de llibretes, va recórrer pobles i ciutats buscant coneixement i inspiració. En cada lloc que preguntava trobava històries molt interessants. Cada persona que coneixia es convertia en un nou personatge en la seua història, cada paraula que escoltava era bona per al seu aprenentatge.
A poc a poc, capítol a capítol, Salva va crear un llibre propi d’un bon escriptor de literatura valenciana. Va passar-ne una còpia als seus amics i coneguts i en escoltar les bones crítiques es va decidir a publicar el seu primer llibre. Després del gran èxit que va tindre el seu primer títol, Salva es va dedicar a l’escriptura fins que hui és un gran i exitós escriptor. Gràcies a l’interés de Salva, la seua literatura, viatjant es va convertir en una persona més que capaç de crear històries que entretenen a tot el món.
Juan Piera 1r BAT D
--
Miracles
Una nit, Ramon un xiquet enamorat per la literatura, va tindre un somni. Ramon estava en sa casa i va llegir un llibre que assegurava que hi havia una llegenda que deia que en el cim d'una muntanya hi havia un home amb un llibre a qui, si amaves la literatura, podies demanar un miracle. Aleshores anà en recerca del llibre. Pel camí es va trobar a molta gent que baixava i que havia fracassat, però ell continuava confiant. A la fi arribà, i ho va aconseguir, però quan estava a punt de demanar el desig es despertà del somni.
Jose M Cháfer. 1r BAT D
--
Maleta Perduda
Una nit estrelada Marta estava a la llibreria de son pare, Jaume era un aficionat dels llibres. Doncs Marta va agafar un llibre i el va començar a llegir. El meu viatge va començar un avió amb destí a Egipte. Només vaig baixar, em vaig trobar en problemes amb la maleta, una xica es va confondre i va resultar que era la filla del sultà. Vaig haver d’anar al seu palau, però els guàrdies no em deixaren entrar. Llavors vaig haver d’entrar, no va ser difícil, però uns minuts després vaig sentir un soroll que era un tigre, vaig haver de córrer, però vaig poder escapar i trobar la princesa per contar-li el que havia passat, ens vam fer amigues i començarem uns altres viatges com al Perú, a Petra, a Moscou i molts altres llocs. En acabar el llibre em vaig trobar una carta que estava escrita per la princesa. El que més em va sorprendre és que anava dirigida a mi, em vaig adonar que la protagonista del llibre era el meu jo del futur.
Lucía González 1r BAT D
--
En un racó amagat de la ciutat, Pau va trobar un llibre molt vell a la biblioteca. En obrir-lo, alguna cosa estranya va passar: es va veure envoltada d’un vent suau que la va traslladar a un món ple de lletres i paisatges imaginaris. Cada pàgina que passava la portava a un lloc diferent: deserts de paraules seques, mars de comparacions intenses.
Seguint les instruccions d’un corb dibuixat al llibre, va creuar un pont fet de versos fantàstics que la va dur a un bosc ple de poemes xiuxiuejants. Allà, entre arbres fets de síl·labes i rierols d’estrofes, va conéixer a personatges d’històries que semblaven suspeses en el temps. En tancar el llibre al final del seu viatge, Pau va tornar a la biblioteca, amb el cap ple d’idees i l'emoció d'aventures per descobrir.
Mohamed Quarchouf 1r BAT D
--
El meu viatge no tant viatge
Anni Grigoryan 1r BAT D
--
Llibreria Lello
A la biblioteca més bonica del món, a Portugal, es trobava Marc, entre prestatgeries plenes de llibres amb més de cent anys d’història va començar el seu viatge literari. Cada pàgina que llegia era una porta cap a mons desconeguts.
Va viatjar a través del temps i de l’espai, descobrint noves èpoques i nous llocs. Mitjançant els llibres va viatjar molt, però el que més li va marcar, va ser la del matí de l’1 de novembre del 1755 a Portugal, quan un terratrémol va destrossar la ciutat de Lisboa, seguit d’un tsunami i un incendi que ho va arrasar tot.
Coneguda com la ciutat dels set pujols, va quedar destruïda davant dels seus ulls. Mai va imaginar que una ciutat quedara tan destrossada.
Al final del viatge, va tornar a la realitat, amb el cor accelerat, per haver descobert una gran ciutat amb més de tres milions d’anys d'història. Es va quedar tan aterrit d’haver-hi viscut una experiència tan devastadora que no imaginava que hui en dia és uns dels destins més atractius d’Europa, tenint intactes la seua essència i tradicions.
Joana Andrés 1r BAT D
--
LES EXPERIÈNCIES ET CANVIEN:
Es trobava en una casa gegant a Madrid, una adolescent tancada a la seua habitació, de la qual no volia eixir, sols per a quedar amb les amigues o per anar a l’institut.
Els pares no sabien què fer, perquè no parlaven ni mitja hora al dia amb ella. Fins que un dia tenia un viatge a Nova York per una excursió amb l’escola, i encara que no volia anar perquè no volia parlar anglés, els pares la van animar (més ben dit, obligar), ja que deien que seria una experiència inoblidable.
I com no, els pares a vegades, he d’admetre, que tenen raó.
La xiqueta va anar i gràcies a aquell viatge va viure un muntó d’aventures, que la van fer canviar de parèixer, com per exemple, va veure com hi ha molta gent que età al carrer, sense feina i amb unes condicions de vida molt pèssimes, a més va aprendre molt d’anglés i es va poder traure més endavant el C1 i li va facilitar entrar a la carrera que volia, així com va descobrir que volia estudiar filologia anglesa per a ser professora en un institut.
Ara ja sap que viure experiències et fa millor persona.
Victoria Ull 1r BAT D
--
En la mar
Un dia d'estiu en un creuer enmig de l'alta mar, m’havia envaït una calor que m'impedia eixir a l'exterior. No tenia moltes opcions, per la qual cosa vaig optar per investigar pel vaixell. Anava caminant quan, de sobte, vaig descobrir una porta que donava a una secció plena de llibres antiquats i en idiomes diferents, en la que podies passar hores observant el que contenien. De seguida vaig agafar-ne un i em vaig centrar en el llom, que estava molt estripat, i amb fulles soltes. Aleshores caigué una fulla als meus peus i em vaig ajupir per recollir-la. En la carta hi havia un text no massa llarg que parlava sobre els pocs sentiments i interés que havia mostrat als seus éssers estimats i que ja no podia fer res perquè el temps de vida li ho impedia.
Susanna Karapetyan 1r BAT D
--
L'ÚNICA SUPERVIVENT
Després de molt de temps patint i lluitant per arribar al nostre destí, les Terres dels Bàrbars, per fi vam arribar. Encara que no de la mateixa manera que ens esperàvem. Els bàrbars ens van atacar i després d'una gran estona lluitant per la nostra vida, els bàrbars ens van guanyar, tot va ser una massacre amb molts morts, fins i tot Junil va perdre la vida, tot el món excepte jo.
Sara Suñer 1r BAT A
--
Camí a Atenes
Cada dia quedava menys per arribar, Junil, Arbre i jo havíem marxat direcció a Atenes buscant al vertader Ovidi. Va ser un viatge molt llarg i en arribar ens adonarem que anava a ser una cerca molt intensa ja que ningú coneixia a cap Ovidi. Passarem hores buscant fins que preguntàrem d’on provenien els millors llibres de la ciutat. En arribar a aquella biblioteca i dir els nostres noms rebérem una carta que començava amb un: “Sé que em busqueu però he hagut de fugir d’ací també...”
Alba Badenes 1r BAT A
--
Pare, deixa Junil viure
Junil es despertà enmig la terra dels bàrbars una nit. No trobava ningú, ni Lafàs, ni Tresdits... Corria d'un costat a un altre sense parar. De sobte, veié una llum blanca i anà cap a ella, era son pare! Mai s'havia alegrat de veure'l ... o això pensava fins que ell començà a dir-li que s'havien marxat sense ella, que no la volien. I Junil despertà.
Paula Gimeno 1r BAT A
--
Atenes la ciutat de l’amor
Una vegada en Atenes , Junil em va demanar buscar a Ovidi . Una vegada el vaig trobar, vaig dur a Junil on es trobava Ovidi. Aquests dos van estar parlant una bona estona i van aconseguir quedar junts mes d’una vegada a la biblioteca d’Atenes. Al cap de dos anys Arbre va morir i jo vaig quedar sola junt a Junil que no tardaria massa em casar-se en Ovidi a la vora de la platja com aquell llibre que li havia escrit.
Blanca Gutiérrez 1r BAT A
--
NO VAM TORNAR D’ AQUELLA NIT.
Junil, Arbre i jo vam partir cap Grècia per vore a Ovidi. El primer dia la mar estava molt tranquil·la, eixa mateixa nit la mar va pujar amb unes ones terrorífiques. Vam escoltar soroll a la proa, eren els guerrers de Grècia i de sobte notàrem l’aigua de la mar als peus, de cop la teníem pel coll, vam aplegar a vore Grècia de lluny, però no sabíem si aplegaríem.
Blanca Morales Piera 1r BAT A
--
L’últim anhel
Per fi veia a algú, per fi després de dues setmanes sola en aquest terreny infinitament
desert m’havia trobat amb gent. Aquests, encapçalats per Junil, es dirigien a la ciutat
dels alans i como jo no tenia on anar, i menys encara menjar, em vaig unir a ells.
Després de setmanes amb el cap ocupat exclusivament pel assassinat de mon pare
i trobar un lloc on amagar el cos vaig trobar la gent que no hem conegueren.
Gema Romaguera 1r BAT A
--
Un nou camí per recórrer tots junts
He decidit juntar-me amb ells, he aconseguit una nova família, de la que fa molts anys em van expulsar, junts hem atravessat el dens bosc, per escapar d'aquells que ens envidien i ens volen
morts. Hem decidit amagar-nos en una casa abandonada, mentres dormia profundament em va despertar un so de passos, lents i sigilossos, em vaig despertar ràpidament i quan vaig alçar la mirada...
Pau Castillo 1r BAT A
--
“L’aventura continua a la mar”
Junil, Arbre i jo ens trobem ja a la mar, viatjant a Grècia. Per fi veiem el final d'aquesta aventura, ara que hem descobert la localització de l'objectiu de Junil puc observar que sembla molt nerviosa i entusiasmada, ja que porta molts dies somiant en aquest moment. Arbre també sembla nerviós pel que ens depararà , però abans de pensar en què farem demà, hauríem de pensar en la tempesta que s'està apropant, ja que el vaixell comença a adonar-se.
Paula Gimeno1r de BAT A
--
EL BOSC DE LA FELICITAT
L’aire acaricia la meua pell, el suor cau per la meua front. Em trobe corrent pel bosc mentre les branques dels arbres em fan ferides.
Després de molt de temps he trobat el que buscava, la meua família. Records de la guerra recorren per la meua ment i, de sobte, quan obria la porta que considerava la futura felicitat, sols trobe silenci i foscor.
Laia Montes 1r BAT B
--
AQUELLA VISITA
Qualsevol persona present en aquell moment, mai podrà oblidar aquella visita al famós restaurant de M.J a París. Eren les 12 pm i tothom estaven menjant-se les postres, quan tots, a la mateixa hora, van descobrir que la cuinera tenia un nom molt conegut, Junil.
A la cuinera li agradava molt llegir i escriure i en cada postres hi posava una brillant frase d’Ovidi, però el que ningú sabia, és que Junil era psicòpata, la qual cosa, va donar lloc a que la gent que no es duia bé amb ella els enverinava. Aquella visita va acabar amb la vida de 19 persones.
Aaron Moya 1r BAT B
--
Amalfi
Una nit abans de dormir li vaig demanar a la meua àvia que em contarà com va conèixer l’avi. Ella em parlà d’Almalfi un lloc on segons ella tots els teus desitjos per impossibles que siguin es fan realitat. Quan l’avia caigué malalta em donà una clau misteriosa i em digué: “Fes que el teu desig es torne realitat”. En aquell moment no sabia què fer amb la clau fins que vaig observar un armari que mai no havia vist, i el vaig intentar obrir amb la clau, per a la meua sorpresa l’armari s’obrí i em dugué a un lloc ple de costes cristal·lines i cases com eixides de un conte, vaig comprendre que estava en Almalfi em vaig seure al costat de la mar i mentre la mirava demanava el meu desig “que l’àvia estigués bé”.
Alba Ordaz Rodríguez 1r BAT B
--
Pla de futures passades aventures
Ahí estava jo, en l'aeroport amb els meus amics Joan, Àlvaro i Isabel, no sabia on aniríem, però, una vegada allí, en Miami, Junil, la nostra monitora per a tot el viatge, ens esperava a l'aeroport. De camí a l'hotel, ens explicà totes les seues aventures, paracaidisme, puenting, ràpel entre altres i ens van dir que aquelles aventures eren el pla per a aquell èpic viatge.
Andreu Vidal 1r BAT B
--
BAD BOY
A la ciutat el caos és constant. Després de diverses perdudes de recursos aparentment imprescindibles i guerres, per motius que ni els que la van provocar es recorden, la vida és més difícil. Les bandes que defenien els seus territoris van començar a normalitzar a la societat, cadascú lluitava per la supervivència i defendre el seu honor.
Acceptant que aquest món no anava a poder canviar per si mateixa, el protagonista d'esta història es prepara per a fer la seua primera patrullada pels violents carrers de la ciutat. Tot baix el nom de “Bad Boy” pel fet que en aquest món de desgràcia ell és un més, que no sols vol corregir el crim amb les seues mans.
David Ros Sáez 1r Bat B
--
Avions de paper
Mentre preparaven l’artilugi, Pablo va decidir acomiadar-se dels seus familiars i coneguts; era una decisió que havia pres feia temps i ja no hi havia tornada enrere. Arribat el moment, es va preparar amb roba, diners i menjar, i va emprendre l’aventura. Quan arribà al seu destí és va adonar que alguna cosa no anava bé, pel simple fet què els avions no llançaven menjar, sinó bombes.
Fede Rocafort Monzonis 1r BAT B
--
Gabriel Bufanu Microrelat
La vida és un viatge, no una destinació.
La vida és un viatge per un camí desconegut. Són moltes les il·lusions que ho il·luminen. Un camí amb moltes corves inesperades, on l'ànima actua com si es tractara del teu diari, posant cada experiència que vius. I al final del camí, trobaràs la recompensa més esperada per explorar este món.
--
AMOR??? PER PARÍS
Sempre s’ha dit que París és la ciutat de l'amor, però ell es trobava tot sol, sense saber on, ni quan coneixeria a la persona que li alegraria els dies. Una vesprada, David passetjava per la Torre Eiffel i, de sobte, va veure a la xica més bella que mai havia vist. No sabia com parlar-li i va decidir fer-se passar per mim. S’acostà a ella i aquesta començà a riure amb molta complicitat. Per acabar l'espectacle, David li regalà una rosa, que anava amb una proposta.
Hauria trobat a l’amor de la seua vida?
Irene Martínez 1r BAT B
--
UN VIATGE D´ AVENTURES
El dia que em vaig equivocar d´avió, em vaig despertar en un país desconegut, la gent parlava una llengua diferent a la meua, vaig mirar al meu entorn buscant a algú conegut però ni rastre de cap familiar o amic, fins i tot el meu mòbil estava adormit, bateria esgotada (el que em faltava), estava clar que començava una nova etapa, un viatge d'aventures m'esperava.
Javier Forés 1r BAT B
--
CÀRREGUES FAMILIARS
Junil era la filla del capo de la màfia de Cuba, començava en la Taberna de Pep una nit tota la banda d’Antoni buscava a Junil per a segrestar-la i extorsionar Josep amb el preu de la seua filla, Junil en conèixer deu arts marcials va poder defendre’s dels enemics d’Antoni.
Miguel Cebrián 1r BAT B
--
Una curiosa casualitat
Ja havia agafat tot el que em feia falta i em dirigia cap al meu objectiu, aconseguir l’últim llibre que em faltava d’una sèrie de còmics que sols es venia a una tenda d’Egipte, a la que hi havia d’anar a peu, creuant tot el desert. Durant el viatge vaig passar per diferents reptes: muntar en camell, eixir d’unes arenes movedisses, fugir d’uns lladres… i per fi, vaig arribar a la tenda, vaig comprar el llibre i quan vaig començar a llegir-lo em vaig adonar que la història que es contava coincidia amb els esdeveniments del meu viatge!
Paula Blay 1r BAT B
--
M'agradaria
Començava el seu viatge per Europa, amb París com a inici. Va poder visitar la Torre Eiffel i provar els menjars típics, desprès d'uns dies era el torn d'Itàlia amb el Coliseu, les seues platges, la pizza, segurament el seu lloc preferit. Seguit d’Itàlia va anar Alemanya, Bèlgica, Grècia... Era un bon viatge per a un xiquet de deu anys.
Faltaven dues parades, la primera, la realitat, on va canviar l'avió per la seua cadira de rodes I, finalment, l'última parada, la sala de quimioteràpia.
Samuel Belda Montalvà 1r BAT B
--
VIATGE ALS ESTATS UNITS
Sí! La guanyadora va ser Junil, qui va compartir aquesta aventura amb mí, tres hores al cotxe per una carretera prou llarga, deu hores d’avió i quatre a l’autobús, però tot va valdre la pena ja que aconseguirem una fotografía i un autògraf del nostre escriptor preferit, Joan Lluís - Lluís
Ylenia García 1r BAT B
--
UN VIATGE INOBLIDABLE
Des de menuda sempre he volgut anar-me'n de viatge i mai he pogut perquè havia d'acabar els estudis i no tenia prou diners per anar-hi, he volgut fer un viatge llarg i gran, i per això he estat estalviant durant anys.
El meu gran somni ha estat sempre anar a Mèxic perquè sempre m'ha agradat el menjar d'allà però sobretot el menjar picant, això m'encanta.
He volgut anar-me'n sola i tranquil·la per poder veure tots els llocs i monuments.
Claudia Boluda 1r BAT C
--
VIATGE A CANÀRIES
Fa dos anys Cloe va anar a una de les Illes Canàries, Gran Canaria. Era hivern però no feia fred, per això va anar a la platja que hi havia enfront de l´hotel on s´allotjava i va nadar encara que l´aigua estava un poc freda. Un altre dia va anar a un poble que era molt turístic i molt bonic on va estar un dia passejant i observant les vistes cap al mar. Per últim va visitar les Dunes de Mes palomes que són molt famoses i a banda d´anar per elles també hi havia una activitat d´anar en dromedaris d´excursió.
Emma Riberoles 1r BAT C
--
EL MANDRIL DEL GUANT BLANC
No us podreu creure el que em va passar en el meu viatge a Mèxic. Estava en un restaurant de la platja amb els meus avis quan, de sobte, aparegué un mandril que es dedicava a robar-li el menjar a la gent. Després un cambrer li donà menjar per què se n'anés. Quina bogeria!
Joaquina Echeverría 1r BAT C
--
EL SECRET FAMILIAR
Al cor d'un poble envoltada de majestuoses muntanyes i rius amb cascades d’aigua cristal·lina, Marta, una jove amb molts somnis per complir, es trobava immersa en la rutina del seu petit poble. Tot i que l'amor per les muntanyes i les seues vistes l’omplien de felicitat, sempre va somiar amb viatjar més enllà de l'horitzó conegut i descobrir els secrets amagats del món.
Un dia, va arribar una carta de l'àvia, qui vivia en una terra llunyana. En aquella carta esbossada per les mans experimentades de l'àvia, Marta va descobrir la fascinant història de la seva família, una narrativa amb misteri, aventura i un objecte màgic perdut. Aquest objecte, contenia els secrets més profunds de la seva línia familiar, i la seva àvia la convidava a embarcar-se en un viatge per trobar-lo.
Després de moltes setmanes d'aventura, va arribar a una ciutat antiga de Itàlia, la qual es va revelar com un lloc ple de misteris i encant. Va conèixer un vell savi que, en llegir la carta de l'àvia, va somriure. Aquest savi li va revelar que l'objecte de la seva àvia es trobava en una muntanya oculta, on només la llum del sol revelaria la seva ubicació.
Finalment, va arribar a la cima de la muntanya, just quan sols quedaven els últims raigs de sol el qual il·luminava l'horitzó. En aquest lloc sagrat, va trobar l'objecte que la seva àvia havia anhelat veure durant tota la seva vida. Era un objecte que brillava del color or que tenia que et deixava cego, al costat hi havia una nota, de la llum que feia eixe objecte no es podia ni veure, a veure ara si, com? Com que...
Julio Martínez 1r BAT C
--
EFÍMER
L’àvia i jo, totes intrèpides, vam decidir fer un viatge les dos soles per guardar més moments d’àvia i neta. Ens n’anàrem a la costa del mediterrani per a passar el dia a la platja menjant paella i a la nit jugar al bingo. A dies de hui puc dir que va ser el millor viatge d’estiu que vaig passar mai i tant de bo, pogués tornar-hi amb ella.
Lynette Gadea 1r BAT C
--
Viatjar és alimentar l'ànima.
L'estiu passat, la meua família i jo vam emprendre un emotiu viatge de retorn al nostre país d'origen, el Marroc.
Entre l'alegria i la nostàlgia, deixar arrere el meu poble, la meua casa i els meus amics em generava una mesclad'emocions que mai havia experimentat.
La idea d'explorar un país al qual poques vegades havia visitat despertava nervis en mi.
En arribar al meu poble, vaig rebre una càlida benvinguda que em va transmetre una onada de records de la meua infància; els carrers em transmetien records de la meua infància, impregnades d'olors que donaven sorgir una profundanostàlgia en la meua es
Després de viure un dels millors estius de la meua vida, puc afirmar que viatjar va més enllà de simplement visitar un país. És impregnar-se en la nostàlgia, experimentar emocions pures, alimentar l'entusiasme i desitjar que eixe viatgemai acabe.
El comiat del meu poble, familiars i amics va generar la mateixa tristesa que en
acomiadar-me dels meus sers estimats a Espanya; no obstant això, en el camí a retorn, un s'adona que viatjar significaexperimentar amb la vida .
Ouissal Allali.
--
ELS ULLS DE TONYINA DE JAPÓ
Estava tranquil·lament en el meu viatge a Japó i vaig decidir anar a menjar en un dels millors restaurants del país. Vaig entrar i demanar el plat més recomanat pel restaurant perquè volia provar una cosa nova i per a la meua sorpresa; BUM! Ulls de tonyina em van portar. Pel que sembla és un plat molt menjat i famós ací. Des d’aquell moment no vaig voler provar més menjar d’allí.
Rebeca Capatina 1r BAT C
--
EMOTIVA SORPRESA
Vinga, vinga! Corre, corre!
En arribar a casa Carmen es va trobar tot un rebombori! Maletes, bosses de viatge, necessers... En un obrir i tancar d’ulls estava al seient d’un tren amb una carta a la mà. Començà a llegir i els ulls se li ompliren de llàgrimes. Per fi anava a conèixer, després de divuit anys els iaio Però... com serà el lloc on vaig? –pensà. Carmen es va trobar la casa rural tranquil·la i bonica que sempre havia somiat!
Noelia Moreno 1r BAT C
--
La Tempesta
Tota la família se’n havia anat a embarcar sense adonar-se que Gerard encara es trobava a l’illa, totalment sol.
Va quedar embossat en una roca mentre caminaven en marxar-se d’una platja, tots anaven davant d’ell, amb les presses i l’emoció del viatge, ningú el va trobar a faltar. Al cap del temps uns turistes l’ajudaren, aquestos li explicaren que estava per vindre una tempesta perillosa en eixa zona i que seria convenient que tornara al seu hostalatge, el més aviat possible.
Gerard va tractar de comunicar-se amb la seua familia amb el mòbil del turista, ja que el seu es trobava rn la motxilla de la seua germana però ja estaven en el vaixell, no hi tenien cobertura.
Gerard es sentia furiós i traït pels seus companyers de viatge. Tractà de comunicar-se amb la companyia d’embarcació i tampoc hi va poder fer res, ja havien embarcat.
El xic va allunyar-se de la zona rocosa per a quan vinguera la tempesta. Trobà un refugi on explicá la seua situació i deixaren que es quedara.
La tempesta va passar i en la televisió va eixir una notícia on deia que el vaixell on viatjava la seua família havia patit danys, es va asustar massa però, de seguida, mostraren imatges de l’equip de rescat ajudant als viatgers.
Quan tornà a vore’ls els va dir que això va passar per oblidar-se d’ell.
Carmen Ortega 1r BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.