La setmana passada estàvem en plena investigació en la sabana, anomenada Meravigliosa, a Kenya. Ja havíem perdut tota esperança d'aconseguir trobar quelcom que ens sorprenguera i que provocara que la nostra investigació, i tot el temps emprat en ella, valguera la pena. De sobte, prop d'un llac, ens va sorprendre un preciós animal el nom del qual desconeixíem. Ens vam acostar amb el ple convenciment que quan percebera la nostra presència, eixiria fugint sense deixar petjada. No obstant això, per a la nostra sorpresa, no es va moure absolutament gens, cosa que ens va permetre acostar-nos molt i poder observar-lo amb més deteniment. I, quin descobriment vam fer, companys i companyes!
Pertany a la família dels felins (Felinaessus), que són una subfamília de fèlids. Aquesta espècie té el pelatge fi i fosc, a voltes amb tocs d'un groc virolat. L'exemplar adult mesura uns 50 cm d'alt, i 1,50 metres de llargària, del nas a la punta de la cua. Encara que és herbívor i pacífic, la seua extrema malaptesa i la ceguesa parcial que el caracteritza (per aquest motiu no va eixir fugint, més que res, perquè no va poder veure'ns) fan que xoque contra altres animals en les seues freqüents carreres per la sabana. A diferència d'altres felins, el Cegallipe és un animal extremadament afectuós, fins al punt de fer-te vuitanta carícies i xuclades per minut en els dies més freds. El seu pelatge normalment està ras per la freqüència del seu fregament, i la seua cara mostra un permanent somriure que et fon quan el mires als ulls...
Per aquest motiu, des que tinc coneixement de l’existència d’aquesta criatura, m'encanta dir-li “mimosina”. El perquè d'aquest malnom afectuós és ben senzill: l'espècie no està en perill d'extinció actualment, ja que els seus hàbits fan que molta gent s'encapritxe i n’ adopte una o vàries, per la qual cosa l'espècie creix cada vegada més. Que no us estranye, que dins d'un parell d'anys, tots tingueu una mimosina a casa, donant-vos tot el seu afecte i amor. Si açò ocorre, només us puc assegurar una cosa, us farà la vida molt més feliç!
Pertany a la família dels felins (Felinaessus), que són una subfamília de fèlids. Aquesta espècie té el pelatge fi i fosc, a voltes amb tocs d'un groc virolat. L'exemplar adult mesura uns 50 cm d'alt, i 1,50 metres de llargària, del nas a la punta de la cua. Encara que és herbívor i pacífic, la seua extrema malaptesa i la ceguesa parcial que el caracteritza (per aquest motiu no va eixir fugint, més que res, perquè no va poder veure'ns) fan que xoque contra altres animals en les seues freqüents carreres per la sabana. A diferència d'altres felins, el Cegallipe és un animal extremadament afectuós, fins al punt de fer-te vuitanta carícies i xuclades per minut en els dies més freds. El seu pelatge normalment està ras per la freqüència del seu fregament, i la seua cara mostra un permanent somriure que et fon quan el mires als ulls...
Per aquest motiu, des que tinc coneixement de l’existència d’aquesta criatura, m'encanta dir-li “mimosina”. El perquè d'aquest malnom afectuós és ben senzill: l'espècie no està en perill d'extinció actualment, ja que els seus hàbits fan que molta gent s'encapritxe i n’ adopte una o vàries, per la qual cosa l'espècie creix cada vegada més. Que no us estranye, que dins d'un parell d'anys, tots tingueu una mimosina a casa, donant-vos tot el seu afecte i amor. Si açò ocorre, només us puc assegurar una cosa, us farà la vida molt més feliç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.