Sr Ferrer,

Com a secretari personal de la reina, fa dues setmanes que vaig llegir la seua carta en la qual ens narrava amb molt de detall el que jo vull pensar que és una broma de mal gust. Em trobe amb l’obligació de tractar de resoldre qualsevol assumpte pels meus mitjans abans de comunicar-li-ho a la reina. Li confesse que vaig informar el director de la presó, on vosté està reclòs, del que estava succeint en una de les seues cel·les per tal que ell prenguera les mesures oportunes.

Uns dies després, vaig rebre notícies des de la presó: El director havia consultat en el registre el seu historial mèdic, potser en busca d'algun desordre psiquiàtric o potser en busca de proves que li confirmaren que es tractava d'un humà completament normal i mortal. El cas és que es va adonar que no li havien realitzat els exàmens oportuns en entrar en presó i que, a més, no hi havia cap historial anterior, cap metge que poguera corroborar que vosté havia sigut pacient seu. Com comprendrà, el director es troba, actualment, amb l'obligació de fer-li totes les proves pertinents perquè aquest assumpte no pot quedar així. Li escric per informar-lo que des del palau estarem al corrent de tot el que ocórrega al llarg d'aquests dies. En cas que aquest fet resulte ser més seriós del que ens pensàvem, la reina en persona prendrà una decisió al respecte.

Atentament,

El senyor secretari reial

Ana Picazo Sanjuán

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Sr Ferrer,

Una vegada llegida la seua carta i compresa la gravetat del problema, sent una gran curiositat per la seua històriai, però al mateix temps, tinc dubtes sobre la veracitat del que hi conta.

Primerament, vull dir-li que en els pròxims cinc dies rebrà una visita del meu fidel conseller per constatar si realment està dient la veritat. Sí és així, vull que sàpia que comptarà al cent per cent amb la meua ajuda i automàticament li proposaré un tracte.

Vull fer-li saber que no m’interessen ni els seus diners ni la seua col·lecció, només vull tindre més informació sobre la seua història, sobre el seu pas per les diferents èpoques. Sent la necessitat de conéixer successos desconeguts per a la humanitat: què va ser realment la conquista d’Amèrica, el contacte amb la civilització inca i, sobretot, saber més sobre el diable amb el qual va fer el tracte. A canvi, senyor Ferrer, l’alliberaré de la presó, vosté serà la meua mà dreta i viurà en la més absoluta impunitat. Li promet, a més, que una vegada acomplit el meu desig, l’obsequiaré amb l’espasa que tant desitja perquè definitivament aconseguesca posar fi a la seua agonia.

Espere rebre notícies positives de vosté.

La reina d’Anglaterra,

                                  Isabel II.

Valeria López Contreras

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Reina d’Anglaterra

Buckingham Palace

SWI Londres

Presó de *****, Anglaterra

Joan Ferrer

Distingit senyor Joan,

Em dirigisc a vosté després d’haver llegit la seua carta per ajudar-lo en el que em siga possible.

Després de pensar una solució per al seu cas, li oferesc un tracte. Consisteix a prestar-li la meua ajuda a canvi que vosté cedisca el seu cos perquè els investigadors hi facen experiments per descobrir com el diable l’ha fet immortal i també poder curar malalties que hui en dia acaben amb la vida de moltes persones.

L’objectiu és curar les persones que pateixen aquestes malalties amb els descobriments que es facen amb el seu cos i, a continuació, si aquestes ho desitgen, concedir-los la immortalitat mitjançant la tècnica descoberta amb vosté perquè puguen recuperar els anys perduts. D’aquesta manera, tothom podrà gaudir d’una vida sana, ja siga de forma natural o mitjançant els avanços descoberts. No obstant això, estic al corrent, pel que narra a la seua carta, que ser immortal no és la millor opció ja que veus morir molta gent i qui sap si aquestes persones, al cap d’uns anys, em demanaran que les mate igual que ara ho fa vosté.

Si decideix acceptar aquesta pacte, em compromet a tramitar la seua excarceració i també, després d’haver conclòs un any d’investigació amb el seu cos, a portar l’spata ignea al meu palau i, posteriorment, enviar els meus súbdits perquè acaben amb el seu sofriment, per a la qual cosa li promet ficar en aquesta missió tot el meu esforç.

Sols d’aquesta manera, la seua prolongada i dura existència finalitzarà i, a la vegada, si ho fa d’aquesta forma, contribuirà al desenvolupament de la ciència i així serà immortal en la memòria de tots.

Espere la seua resposta.

Atentament,

La reina d’Anglaterra

Sandra Montes Jiménez

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Estimat Joan Ferrer,

      Seré breu doncs no dispose de massa temps per posar-me en desgavells d’aquesta classe. No entenc quin medicament s’ha pres per contar-me aquestes barbaritats. Des d’un principi havia pensat no contestar ja que no es mereix cap tipus de resposta. Estic convençuda que vosté viu en un món de fantasies.

       Puc assegurar-li que sóc una persona molt religiosa. Sé que Ell ens protegeix i que ens envia tota classe de senyals depenent de com actuem.  Crec en la reencarnació i que en un món més enllà hi ha alguna cosa. M’ha trastornat la  idea que el dimoni li haja pogut concedir tres desitjos, i el que encara m’ha sorprés més és que tinguera la desvergonya  de ser tan summament egoista de demanar coses que només el beneficiaren a vosté. Podria deixar per un moment de veure’s a si mateix, mirar  enrere i pensar a quantes persones ha fent mal, segons vosté, deixant-les tirades perquè no descobriren la seua identitat.

       No tinc ni temps ni ganes d’anar punt per punt fent-li veure totes les barbaritats que ha contat en la seua eterna carta. Pensa que bromes com aquesta es poden fer a una persona important que té coses millors a fer?

       La part positiva de tot aquest embolic, i la conte perquè puga veure el que pense de vosté, és que m’he rigut més que mai, li ho dic amb franquesa. Mai en aquests seixanta anys de vida havia sentit una cosa tan absurda, el convide com a còmic en el pròxim aniversari de la meua néta. Li assegure que serà ben pagat.

     Però per si és veritat que m’heu conta amb tota la bona intenció i pateix alguna malaltia mental, jo personalment m’he encarregat de enviar-li a un dels millors especialistes en neurologia perquè puga tractar-lo de la millor manera possible.

       Espere que es recupere molt prompte.

       Reba una salutació ben cordial,

La reina d’Anglaterra

Mireia Sánchez Bermejo

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Buckingham Palace

Anglaterra

                                                                                  

John Smith.

Presó de *****

Anglaterra

                                                                           Darreries del segle XX

Benvolgut Senyor John,

           Nós, Elisabet II, disposem:

Deixar-lo en llibertat a partir de la setmana pròxima a condició que vosté acudisca dos vegades per setmana a la nostra presència i ens relate més d’aquestes aventures que ha viscut.

           Hem trobat a bé concedir-li la llibertat ja que la policia encarregada d’investigar la vostra irrupció al Victoria and Albert Museum de Londres ha trobat empremtes d’unes sabates de vestir damunt de la sang que no coincideixen amb les vostres. Al nostre parer, potser siguen d’aquell a qui vosté anomena dimoni.

           A més, al fil de la que anomena spata ignea hi ha una inscripció en llatí que diu: “Aquesta espasa ha sigut venuda al dimoni a canvi de tres desitjos: immortalitat i eterna joventut, una bossa amb or infinit i un desig pendent”. Ara, amb la vostra carta, hem pogut entendre el significat d’aquesta inscripció que abans pensàvem que era una llegenda que el manufacturer d’aquesta espasa volgué inventar.

          Finalment, li demanem disculpes en nom de l’estat anglés per aquesta confusió que vosté, sens dubte, haurà trobat normal.

Un salut cordial.

                                                   Elisabet II de Windsor, Reina d’Anglaterra.

Miguel Moreno Armenta

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Infern

                                                                      Darreries del segle XX

Joan Ferrer.

Presó de *****, Anglaterra.

Benvolgut amic meu, em decep veure com els desitjos que et vaig concedir hagen convertit la teua existència en miserable i angoixosa.

T'he estat observant des que ens vam conéixer en aquella font i quan me n’adoní que pretenies desvelar el teu secret al món, havia d'impedir-ho, mai ningú no pot descobrir la teua història.

No obstant això, he llegit fil per randa la teua carta a la reina, i he decidit ser pietós i concedir-te una nova oportunitat per realitzar un nou pacte, però esta vegada només amb un desig. És clar que aquest desig té un preu. L'última vegada que vam fer el pacte et vaig demanar que m'entregares l’spata ignea. L'espasa va deixar de ser-me útil fa uns anys, per això la vas trobar al museu. Tanmateix, ara et demane una altra espasa que estic segur que podràs fabricar. Vull que hi treballes només tu, i que amb la tecnologia del món actual siga millor i més poderosa que l'anterior.

Mentre estàs llegint aquesta carta, he posseït el director de la presó i ara mateix va cap a la teua cel·la per alliberar-te. No desaprofites la segona oportunitat que t'he concedit i quan ho aconseguesques, crida'm.

El teu amic.

El Diable.

Maria Amparo Puchades Cosí

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B

Presó d'Anglaterra (Londres)                                                           19 de març de 2007

C/ Rei Jordi n14

CP 55666                                                                                         

Estimat Joan:

Bé, una vegada he finalitzat de llegir la teua mísera carta a la reina d’Anglaterra, he de dir que estàs equivocat respecte dels meus propòsits. M’agrada saber que reconeixes que el teu pacte amb mi va ser fruit d’una barreja d’avarícia, ja que en realitat podries haver canviat el destí del món amb els tres desitjos que et vaig donar a canvi de l’espasa. Pensa-ho, demanares ser immortal, i els altres desitjos els malgastares amb diners.

No potser cobdícia el que de veritat sentia el teu cor en veure que no tenies escapatòria, ja que anaven a assassinar-te per aquesta espasa plena de poder? És molt fàcil tirar-me la culpa, et done l'oportunitat de viure milers de anys i acabes culpant-me a mi de tots els teus mals, quan la culpa només és teua. Tu em demanares allò que el teu cap i cor volien, i ara escrius, penedit, per tots els teus pecats; és patètic.

Si vaig posar l’espasa al museu era per a veure si te n’adonaves que tant el teu pare com tu fóreu uns ineptes al creure que tindríeu poder, perquè tu mateixa ho vares comprovar: ton pare va morir i tu et trobes, en un gran embolic. 

T’alliberaré si és el que desitges, però no sé què passarà desprès de llevar-te la immortalitat. Desitge que aquesta anècdota servisca de lliçó per a futurs lectors de la teua carta, a banda de la reina d’Anglaterra. Molta sort, Joan.

Atentament, Lucifer, el Dimoni.

Laura Escós Cortés

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B

Infern

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de *****,  Anglaterra.

Benvolgut Joan,

He de comunicar-te que he interceptat la teua carta dirigida a la Reina d’Anglaterra perquè no em perdonaria de cap forma que ella acceptara la teua proposta, ja que com saps, ambdós tenim un tracte, en el qual tu ets immortal per a tota l’eternitat. Els tractes amb mi, ningú no els trenca. De tota manera, no crec que haguera servit per a res ja que tens concedida la immortalitat i, com has pogut comprovar, cada volta que algú intenta assassinar-te, li ocorre alguna cosa. 

No obstant això, he de dir que em fas llàstima, quasi tots els hòmens que han demanat el mateix desig que tu han acabat en la desesperació. Supose que molts, com tu no, es pensen les conseqüències de ser immortal, tals com la soledat. 

Dit açò, he pensat que si tan desesperat estàs per què la mort et visite, tal volta voldries fer un altre tracte a canvi de la mort, i és clar que vull alguna cosa a canvi. Et preguntaràs, què vol aquest ara, si ja no em queda res? Bé, el que vull és la teua ànima. A canvi de la teua ànima, tu moriràs i descansaràs per tota l'eternitat. Què et pareix?

Espere la teua resposta.

Atentament,

El Dimoni

Lara Martín Pérez

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Entranyes de l’infern

Joan Ferrer

Presó de *****

Anglaterra

Benvolgut vell amic,

            He llegit la teua carta dirigida a la reina d’Anglaterra. De veritat penses que vas fer un pacte amb el dimoni i pots eixir-ne guanyant? Ets molt innocent. T’escric aquesta carta per dir-te que no hi ha cap possibilitat de trencar el nostre pacte, la mort no és una opció possible per a tu.

 

En tots aquests 1.000 anys no t’has adonat que la Terra és el vertader infern?, i que tu t’has condemnat en aquest infern amb la teua arrogància i el teu egoisme? L’spata ignea tan sols és un objecte inútil que vaig utilitzar per  condemnar-te a l’infern eternament.

Pareix mentida que encara no conegues el dimoni. Tants anys a la terra i no saps les històries que conten de mi? Jo torture les ànimes innocents, les culpables i qualssevol que m’apetisquen.

Mai eixiràs d’allà, gaudix del teu desig ser immortal i ric.

Cordialment,

El teu vell amic, El Dimoni

Kalil Vieira Lopes

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B

Darreries del segle XX

Buckingham Palace,

SWI Londres

Benvolgut Joan,

      He de confesar-li que quan vaig llegir la seua carta, el vaig prendre per un boig. Viure nou segles, pactes amb el diable, fortuna il·limitada... Qui no dubtaria de vosté? No obstant això, en les seues paraules vaig trobar una gran sinceritat, acompanyada d’un alt grau de desesperació. Per això vaig decidir que anava a ajudar-lo, però havia de cercar informació sobre vosté, encara que fóra escassa, ja sap que la Reina no pot confiar en qualsevol. Així que vaig encomanar als meus secretaris que buscaren informació sobre les seues empreses siderúrgiques. Al cap d’una setmana, em van dir que aquelles empreses havien existit, però que el nom de l’amo no apareixia per cap lloc, si bé les referències coincidien amb allò que em va contar. De manera que he decidit creure’l.

      La meua manera d’ajudar-lo és aconseguint l’spata ignea. He parlat personalment amb el responsable del museu i m’ha dit que em donarà l’espasa a canvi de les vostres obres d’art. A més, he intervingut per tal que la vostra condemna es reduesca, però haureu de romandre dos anys més a la presó perquè, malgrat no ser la vostra responsabilitat, han mort cinc policies.

      Jo em faré càrrec de l’espasa i li la donaré quan isca de la presó, però, a canvi, haurà d’acceptar la meua invitació a prendre el té al meu palau i contar-me totes les seues vivències. Sempre he tingut interés per la història i hi ha millor manera de viure-la que per mig d’una persona que ha viscut nou segles?

Bé, espere que accepte el pacte: l’espasa pels seus relats.

S’acomiada la vostra reina,

      Elisabeth II d’Anglaterra

Esther Esplugues Crespo

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B

Benvolgut i vell amic, Joan Ferrer,

Després d'haver llegit aquesta carta, tan sols he confirmat el que sospitava des de fa molt temps. Ens estalviarem, ara, l'explicació de com aquesta carta ha arribat a les meues mans ja que és una llarga història. Molt abans que em comunicares els teus desitjos, sabia perfectament que un d'ells seria la immortalitat. És un desig bastant predictible entre vosaltres, els humans, junt al de la riquesa.

       Qui t'anava a dir a tu que aquell desig que pensaves que et faria tan feliç acabara convertint-se en el teu pitjor malson? Ni tu ni cap persona ho hauria imaginat al principi, ja que els problemes comencen quan t'adones que ni tan sols podràs compartir la resta de la teua vida al costat de la persona que estimes.

I digues-me, Joan, quin sentit tindria la vida si no existira la mort? Tu mateix estàs vivint la desesperació i la impotència que se sent en no poder morir. Aquests sentiments han quedat molt ben reflectits en la carta que has escrit i no puc negar que m'han commogut, però, quina classe de dimoni seria jo si et concedira el que tant desitges? La teua vida ha estat plena de pecats des del nostre pacte, com ben bé has descrit en la teua missiva, i si se m'ocorre la més terrible de les condemnes perquè pagues els teus mals actes és, sens dubte, que la teua immortalitat perdure.

Ginés Párraga Cifuentes

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B

Joan Ferrer

Presó de *****

Anglaterra.

Benvolgut Joan,

La carta que vas enviar a la reina d'Anglaterra mai li arribarà perquè jo, el dimoni, m’encarregaré personalment d'això, i no solament aquesta sinó totes les que intentes enviar a qualsevol persona amb la mateixa intenció, demanar ajuda per poder llevar-te la vida, seran rentingudes per mi i cap persona sabrà mai res de la teua existència. Per aquesta raó jo t'aconselle que no malgastes el teu temps escrivint.

Fa ja molt de temps jo et vaig concedir tres desitjos a canvi de l'espasa que tu mateix vas forjar, els vas gastar tots i tal com em vas demanar, ets immortal i sempre et mantindràs jove. Aquest desig no es pot anul·lar per cometre un delicte i estar a la presó. Ho sent molt, Joan, però tu ja sabies les condicions dels desitjos i per aquesta raó has de viure per sempre a la presó. No ho oblides: no pots morir de cap manera ja que, com t'he dit abans, no et queda cap desig.

Eternament,

Signat: El dimoni

Esther Muñoz Francés

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

          Joan, Joan... Tan desesperat us trobeu com per demanar la vostra pròpia mort? Fa no res us trobàveu encantat de ser immortal i, ara? Mireu-vos ara, demanant a sa majestat que, per pietat, us faça el favor d’acabar amb la vostra vida...

            Em feu llàstima, Joan, molta llàstima... Us he de confessar un secret que, de segur, us farà botar del llit. Recordeu aquell dia que demanàreu al mateix dimoni la immortalitat de la qual ara voleu lliurar-vos? Bé, jo sóc aquell dimoni.

        Des del primer moment sabia que anava a passar açò, que us tornaríeu boig i que acabaríeu suplicant que la mort vingués per vós, ho sabia Joan, ho sabia... Què se suposa que hauria jo de fer ara? Hauria de donar-vos el plaer de morir, o hauria de continuar amb aquesta lliçó de vida? No sé què fer amb vós, Joan, no sé què fer...

        L’únic que jo pretenia era donar-vos una vertadera lliçó de vida, una lliçó que tractava d’ensenyar-vos que l’eternitat no hauria de ser el gran afany de l’home, que sols hauria de ser l’amor per la vida i la passió per aquesta el que hauria de moure els mortals, però volguéreu anar més enllà, anàreu fins on ningú no ha pogut arribar, volguéreu arribar a ser Déu, Joan, Déu...

           Com a rei del més obscur dels focs, hauria de ser malvat amb vós i condemnar-vos a la vida eterna, però sé que us heu adonat de la vertadera importància de la vida, sé que ara sou humà. Més prompte que tard em reuniré amb vós. No us queda res de patiment, Joan. Resistiu, d’ací no res estareu en la més bella inexistència.

Salutacions cordials des de l’avern,

Lucifer

Carlos Casillas Serra

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Buckingham Palace

Londres, 28 de gener de 2014

Distingit  Joan Ferrer,

Li faig arribar aquesta carta com a resposta a la que em va enviar fa unes setmanes per demanar-me que el traguera de la presó en la qual roman reclòs des de fa uns dies.

Pel que fa al relat, he de dir que ha estat un dels millors escrits que he llegit mai, malgrat que tinga els meus dubtes sobre la veracitat dels fets. És una història extraordinària on hi ha una barreja d’amor, venjança, enginy i intel·ligència que ha fet que no pogués deixar de llegir-la i que m’oferira, personalment, a contestar-li al seu prec. 

Encara que he llegit minuciosament l’escrit i he consultat amb persones especialitzades per comprovar que no tinguera cap trastorn psiquiàtric, i que cap de les dades, llocs i persones que citava foren inventades i falses, ens trobem davant d’aquest dilema: o bé tot allò que conta és cert, o bé vol enganyar-nos per tal de no pagar els deutes que ha contret amb Hisenda.

És per això que he decidit que romandrà a la presó durant dos anys més per esbrinar si allò que conta és cert, o si, per altra banda, ha estat tot una invenció seua per tal de no pagar els impostos originats per les seues indústries. No obstant això, li pregue que em demane tot allò que necessite perquè té la meua paraula que no li faltarà mai res.

                                                                                                                Una cordial salutació 

Andrea Almarche Fuster

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A