Sergi Juan Peiró, 1r Batx. A

-->

Admirada escriptora:

He de dir-li que jo estava present al mateix carrer d’Avinyó en aquell moment tant tràgic per a la seua vida, era al lloc on la seva mare es va suïcidar.

Sí, afirme que va ser un suïcidi perquè jo no vaig veure cap persona prop d’ella. Vaig anar ràpidament a ajudar-la, però al veure que estava morta vaig decidir anar-me’n ràpidament. Eixe pes de conciència el tindre sempre damunt. Reconec la meua errada, però llavors vaig pensar que podia ser acusat d’assassinat si hagués decidit quedar-me allí fins que arribaren per auxiliar-la.

Estic escrivint-li aquesta carta perquè ara que ja estic a casa sol i sense feina m'he aficionat a la lectura, i després de llegir la seua obra “La meitat de l’ànima” em vaig quedar durant uns dies molt pensatiu, però he decidit ser valent aquesta vegada i dir-li-ho.

Sé que ara encara voldrà descobrir el perquè del seu suïcidi, pero espera haver contribuït a aclarir-li algun dels seus dubtes i que li haja servit de gran ajuda.

Estic dispost a mantenir una xarrada amb vosté per explicar-li d'una manera més detallada el que va ocórrer.

Atentament: Sergi Juan Peiró.

Sergi Mifsud, 1r Batx. B

-->

Estimada senyora,

Per casualitats del destí, que ara no li contaré, he llegit la seua novel·la i he entés per què no es va posar en contacte amb mi després d’entregar-li la carpeta que tants mals de cap li ha portat.

Permeta’m que em presente: sóc Lluís Gallimard, fill de Francine i, fins fa poc, d’Albert Camús. Jo, a l'igual que vosté, he viscut enganyat i crec que, arribat aquest punt, la puc ajudar a resoldre tots els seus dubtes.

Ma mare, malalta i turmentada pel gran secret que havia guardat, em va confessar que jo no era fill de qui havia considerat sempre el meu pare. La pobra, cansada de les infidelitats del seu marit, va iniciar una relació secreta amb Michel Gallimard, gran amic de la família. D’aquella relació vaig nàixer jo, però mai ningú no va saber qui era el vertader pare.

Quan Michel, la seua família i Albert van tenir l’accident, ma mare va embogir de dolor.  Descontrolada i plena de ràbia necessitava que algú pagués per les seues desgràcies, així que va decidir acabar amb la vida de Cecília, mare de la filla secreta d’Albert Camús.

Espere que ens puguem veure per explicar-li els detalls.

Lluis G.

Mireia Ibàñez Armengol, 1r Batx A

-->

París, 14 d´abril de 2007.

Estimada Carme, imagine que t´hauras quedat bocabadada en veure una carta des de París.

Sóc la teua mare, Cecília. Sí, et semblarà estrany però sóc jo. No vaig morir ni em vaig llevar la vida com et digueren. És una història molt llarga, quan ens vegem, que espere que siga prompte, t´ho contaré tot detingudament, i quan dic tot em referesc també a totes les incògnites que tens quant a la meua vida i la teua.

Filla, perodona’m per haver desaparegut d’imprevist de la teua vida. Sé que has viscut molts moments durs en què no hi he estat per ajudar-te i sé que m´hauràs trobat a faltar.

Quan em feren aplegar la teua novel·la i la vaig llegir, aconseguí adonar-me que m´havia comportat com una egoista, per pensar sols en mi.

També he pensat sempre en tu, però com et digueren que jo era morta, no volia remoure tot el passat per no fer-te mal. Pensava que quasi no te’n recordaries de mi, ja que eres molt petita quan t´ho digueren.

En el moment que vaig llegir la teua novel·la, vaig saber que t´havia fallat totalment com a mare.

En aquells temps vivia amb una gran frustració per no poder-me mostrar com jo era en realitat, ni expressar lliurement el meu pensament i les meues idees en la societat d´aquella època.

Tinc moltes coses que contar-te, per a què et faces una idea, tens un germà que es diu Gérard, fruit de l´amor entre jo i l´home que era el meu amant quan tu nasqueres i que ara és el meu marit. D´aquest home,  també t’he de parlar molt i explicar-te moltes coses, perquè supose que llegint les meues cartes hauràs tret algunes conclusions.

M´agradaria anar a visitar-te, o que tu vingueres a passar uns dies a París. Ací també tens la teua família i ta casa.

T´escric el meu número de telèfon i la meua adreça, perquè pugues posar-te en contacte amb mi, que és el que més desitge.

Número de telèfon: 629038889.       Adreça: Avda. Marceau nº 149.

T´espera amb moltes ganes la teua mare, Cecília, i família.

Petons i un abraçada molt gran.

            Cecília Balaguer.