EL
MISTERI DEL LLACUna
vesprada d'estiu, un grup de xiquets arribaren a un poble deshabitat.
Tot estava tancat, botigues, piscina,..., recordava
als pobles de l'oest on la bala de palla rodava pel mig del carrer
desert. El grup de xiquets va decidir fer una excursió per explorar
el territori. Caminant es van topetar amb un llac, no podien llevar
la vista d'ell, els reflexos de la llum del sol sobre les seues
cristal·lines aigües, els deixaren com hipnotitzats. De sobte la
llum es va fer foscor i les aigües es van obrir mostrant davant
d'ells la figura d'un enigmàtic animal. El cap era xicotet en
comparació al seu cos, no obstant això, no recordava cap animal conegut. Les seues ales reflectien els colors de l'aigua
igual que el seu cos format per escates, com si d'un peix alat es
tractara. Quan el sol va concentrar els seus rajos sobre l'animal, un
gran arc de Sant Martí es va formar. La llum encegava els seus ulls
i quan per fi van poder mirar, l'animal havia desaparegut i al seu
lloc hi havia un xiquet que va començar a explicar-los tres
estranyes històries.Quin
és el misteri
que
amaguen aquestes històries? Quina relació hi ha en aquestes
històries?
Raquel Vidagany Martínez2n Batxillerat C
Raquel Vidagany Martínez2n Batxillerat C
LA XIQUETA PARDAL
Un
dia fred de gener, va nàixer una xiqueta molt esperada per la
família Tomson. Però sorpresivamente, la criatura posseïa ales.
De
tan feliç com era aquell detall haguera estat indiferent si no
haguera patit el desamor dels pares. Tant de desig, tanta ànsia per
tindre un fill i la nena semblava embruixada, com si fóra un
encreuament entre un humà i un ocell.
El
temps passava i les peculiaritats s'accentuaven fins que de sobte,
mentre parlava amb una amiga va començar a piular.
Més
tard li va començar a aparéixer un bec, plomes per tot el cos i
dues potes, havia esdevingut
ocell, de color blanc, bellíssim.
Els
pares aterrats per vore-la convertida en pardal,
van decidir obrir la finestra
per deixar-la en llibertat i mai més l'han tornat a veure.
Nerea Saiz Varea
2n Batxiller Científic
LA XIQUETA DE L’ESCRIPTOR.
LA XIQUETA DE L’ESCRIPTOR.
Anna va nàixer a
les cinc del matí a la foscor de la cambra dels senyors Right.
Estava viva i respirava i desitjaven que passaren els anys com
segons per ensenyar-li el seu ofici: l’art d’escriure.
Els anys següents
al naixement foren silenciosos com una nit d’hivern. La xiqueta
havia complit els quatre anys i no deia paraula.
Un dia, a
l’aniversari de la cosina d’Anna, va exclamar:
‘’Staticilef!’’. Els pares, aterrats pel misteriós
llenguatge de la filla la portaren a corre-cuita al metge qui els va
dir que Anna sofria una malaltia que només li permetia parlar al
revés. Els senyors Right no eren capaços de pair-ho. La seua filla
incapaç de parlar com cal?, mai llegiria cap llibre seu en veu alta
sense fer el ridícul?
La
situació era impossible i els pares decidiren no tornar a parlar mai més amb la xiqueta. Cavil·laren que, si ella no escoltava parlar, no parlaria tampoc mai més.
Xana Albir
2n Batxillerat Humanístic
MALASTRUGA FERIDA
La dona del firaire ha hagut de fer-se càrrec de la nena ella sola les dues primeres setmanes, com si pare no tinguera. Allò cert és que el seu home encara no sap la peculiaritat física amb la qual la seva filla ha nascut: una cua a la part inferior de l'esquena. Assabentat de les novetats, la parella decideix fer com si res fins que siga independent i tractar de fer-la sentir com a una persona normal però això són figures d'un altre paner.
Els seus primers mesos són un mar de problemes, en pateix més que un foc no en cremaria. Està condicionada als problemes motrius de dur a l'esquena una cua cada vegada més gran i voluptuosa, però per sort s'hi acostuma: no hi ha res que el temps no cure. En complir tres anys es fa una ferida amb la fusta d'un auró mentre jugaven al cingle (han d'intentar no exposar la xiqueta ni la seva raresa públicament). El que a primera vista no sembla important esdevé qüestió de vida o mort.
Finalment la xiqueta mor dessagnada a pesar dels grans esforços del metge i dels pares. La dona del firaire i ell mateix sembla que no els ha pagat la pena i, desenganyats a causa de la malaurança, resten de dol.
Carla de Joz.
2n Batxiller Científic.
LA
FORÇA DEL DESTÍ
Hi ha discrepància
sobre si existeix un destí o no. Tanmateix, el naixement de Morrison
estava escrit i ell ho sabia.
Tenia uns deu anys
quan la seua vida trencà amb la monotonia. Morrison havia previst la
mort del seu pare, treballar amb maquinària explosiva té els seus
perills. Des d’aquest moment, Morrison semblava preveure tot el que
estava a punt d'ocórrer. L’assassinat en el poble del costat, les
trucades telefòniques... Ningú volia estar amb ell, i és que qui
voldria tindre un locutor de la vida?
Un dia la seua
mare decidí acabar amb aquesta maledicció i el va tancar a les
golfes. Morrison se sentia traït. No comptava amb més companyia que
un parell de panderoles, la pols acumulada i algun producte que son
pare feia servir per combustionar les màquines.
Morrison, per
primera volta canvià el destí i ningú va estar assabentat. Als
diaris del dia següent únicament es parlaria de ‘’l’accident’’
que convertí en cendres una vella casa.
Alejandro Madrid.
2n Batxiller Científic.
El
nen Fitzwater
El senyor Fitzwater
contemplava la mar des del seu gran pesquer, fou una bona caputa. Ara
només desitjava la retrobada amb la seua dona i un fill, com ella.
Foren uns dies
meravellosos, tot atencions per part de la senyora i de les criades.
Un mes després, el senyor
Fitzwater rebé la gran notícia de l'embaràs de la senyora, durant
un llarg viatge de pesca.
Després, la
senyora Fitzwater paria una criatura sana. El senyor no tardà a
visitar-la. Portava un gran cargol de mar de Japó, on els nadons
neden amb les balenes.
El petit, en veure'l i oldre la sal en la roba de son pare començà a plorar, a
cridar, tan fort que pareixia que hagués vist la mort amb els seus
propis ulls.
El rebuig del nadó per la
mar es va descobrir quan als pocs dies de nàixer el pare el va
portar prop del port. Hagueren de cridar un metge, el nadó arribà a
la inconsciència per l'esforç del seu plor.
El senyor es veia impotent
davant la situació, els seus mariners ja xafardejaven.
L'aversió del xiquet per
l'aigua arribà al seu clímax un dia de pluja, la pell del nadó es
desfeia en contacte amb ella.
El senyor Fitzwater ofegat
per la situació, prengué el fill i el portà de pesca.
Tornà sense nadó, però
amb una gran captura.
La senyora no volgué fer
preguntes.
El que utilitzà com a
esquer, sols el ric senyor Fitzwater ho sap.
Santiago Matilla
2n Batxillerat Humanístic
ELS IRON
Pirit
és el pare d'una família burgesa que té la ferreria del poble. Té
una dona que per culpa d'un engany del seu germà va beure ferro fos. Els metges feren el miracle de salvar-la.
Passat
dos anys del succés , el ferrer i la dona van pensar a tindre un
fill.
Nou
mesos després mitjançant un part normal es convertien en pares d'un
nen. però el nen va eixir dur , amb
color gris, i un pes de 25
kilos. Sens dubte era el ferro ingerit, es van lamentar.
El
xic com que era de ferro tenia més força que una persona normal i
de vegades el pare l'utilitzava per a plegar i partir els materials
per estalviar-se diners en carbó, per fonir-los.
Un
dia el pare va vore una oportunitat per a provar si el seu fill es
desfeia amb la calor i
utilitzar-lo com material de construcció de ferramentes de tant en
tant.
L'avarícia
del pare va fer que posara al seu fill al form , el fonguera i
fera una espasa que va vendre al primer cavaller amb qui es va
topetar.
José Antonio Jimeno Almazán
2n Batxxiller Humanístic.
LA COLOMETA DE LA PAU
Una vesprada
d’estiu, un matrimoni molt religiós
va donar la vida a Llum Bolley. Hauria de ser bona i aconseguir la
pau al món.
Després
d’uns mesos, la senyora Bolley va trobar en l’esquena de la seua
filla unes ales. La senyora es va estranyar però no va dir res a
ningú. Aquestes van créixer junt a Llum fins que aquesta va ser una
nena de 8 anys i ja no es podien amargar de la resta de la gent. El
senyor Bolley quan es va donar compte va desfer-se de la samarreta de
la seua filla i va observar-les amb atenció.
Van pasar els
dies i Llum no veia res de l’exterior perqué els seus pares no
volien que ningu diguera res d’ella, però en Llum creixia amb
tanta força un interès per sortir de casac com els seus pares a amagar-la.
La mare pregava perquè s'asserenés.
—Mare, he
d'eixir o o no podré viure més.
La seua mare emmudí. Li prometé que aviat tot milloraria.
En l’estiu
en que Llum feia 10 anys, el senyor i la senyora Bolley, li van fer
el regal que més desitjava, la van deixar eixir al jardí. Mentres l'observaven van
arribar un centenar de colometes blanques com la neu. La nena de tan
contenta com estava va començar a aletejar, però les
colometes van envoltar-la i els seus pares van perdre-la de
vista.
Alhora que Llum desaparegué totes les colometes alçaren el
vol.
El senyor
Bolley no entenia res, i la senyora va sonriure pensant que les seues pregàries havien estat escoltades. LLum era lliure.
Maria Soriano
Santos, 2º Bach.
LA FILLA DELS
FACE
El part era
imminent, sentia tanta pressió en el ventre que pareixia que
explotaria. La senyora Face només cridava i plorava mentres es
lamentava. Era possible acabar així? Es preguntava, immediatament es
responia "si, era massa real". No volia la bèstia que
portava dins, no volia ni veure-li el rostre.
Feia ja set mesos
que havia sigut forçada i violada, condemnada a un embaràs no
desitjat. El pare d'Anne, la senyora Face, traït la va casar
immediatament amb el senyor Face, empresari i amic seu també.
La senyora Face va
tornar en si, sentia la mort en ella.
-Senyora Face?-li va
cridar la criada més jove
El senyor Face va
entrar a l'habitació amb cara d'espant. Es va assentar junt a la
seua dona i li va dir que el bebè no estava bé, estava sentenciat a
morir. La senyora Face no s'ho podia creure però sentia infinites
ganes de veure i abraçar el seu bebè. Va reunir les poques forces
que li quedaven i va entrar a la seua habitació. Era estrany, no
plorava ni emetia cap so vital. Es va acostar al bressol i es va
quedar petrificada, la seua filla no tenia cara. La va agafar i es va
tombar amb ella en el seu llit. Sentia la mort més prop. Abans de
tancar els ulls la va mirar per última vegada. Va imaginar que li
somreia i, abraçades, van morir.
Iris Tomás
2n Batxiller Humanístic.
ELS
BULLOCK
Ja feia mesos, que en Haworth, només es parlava de la viuda senyora Bullock. El senyor Bullock havia mort a punt de ser pare. Ella trasbalsada semblava embogir.
Eixe embaràs s'havia convertit en quelcom indesitjable per a ella i eixe xiquet en algú detestable que només li recordaria al seu volgut i difunt marit.
Una vesprada, fosca i freda d'hivern a la llum del crepuscle, en l'ara lúgubre i sinistra mansió dels Bullock, va nàixer el peculiar senyoret Bullock, ros, d'ulls blaus com el cel i d'una pell pàl·lida quasi tansparent. Era realment bell. La senyora Bullock va mirar-lo amb ràbia. El xiquet es va posar a plorar i per sorpresa de tothom, el pèl se li tornava fosc, i els ulls negres com el carbó. Les minyones van cridar horroritzades, no obstant això, la mare estava admirada. Amb cada rialla del xicotet senyor Bullock el seu cabell es tornava taronja i els seus ulls verds. Ningú no volgué treballar allí. Sa mare a qui eixa raresa havia captivat no ho va intentar impedir. Els dos es van sobrar per a viure feliços. El jove senyor Bullock a penes havia eixit de la hisenda, però havia gaudit d'una infància feliç, compartida amb el seu millor amic Gasper, un husky que li havia portat el seu oncle john d'un dels seus viatges a Sibèria. No va ser fins al dia que va rebre la carta de la festa nadalenca dels influents Clock, que es replantejà eixir d'eixa monotonia . En ella seria presentada en societat la jove senyoreta Clock, qui extranyament semblava tindre la seua edat. Això va fer encuriosir-lo. També seria la seua primera festa. Una festa que canviaria la seua forma de veure el món. Una presentació que canviaria la seua vida.
Laura Vergara
2n Batxiller Humanístic.
PODEROSOS
Este relat tracta sobre una família nombrosa, que té quatre fills. El matrimoni es dóna compte que a mesura que van creixent els seus fills observen estranyeses entre ells, una diferent en cada un d'ells. Què podria ser? La filla major, Violeta podia deixar petrificat qualsevol que s'encreuara en el seu camí o s'enfrontara envers ella. La seua germana menor, Caterina, tenia el poder de fer volar a tot el món, de posar-li ales a una persona si li venia de gust, i a l'inrevés també, de llevar-li-les.
Este relat tracta sobre una família nombrosa, que té quatre fills. El matrimoni es dóna compte que a mesura que van creixent els seus fills observen estranyeses entre ells, una diferent en cada un d'ells. Què podria ser? La filla major, Violeta podia deixar petrificat qualsevol que s'encreuara en el seu camí o s'enfrontara envers ella. La seua germana menor, Caterina, tenia el poder de fer volar a tot el món, de posar-li ales a una persona si li venia de gust, i a l'inrevés també, de llevar-li-les.
Els
dos fills menors Quim i Pasqual, gaudien de poders, Quim podia
endevinar el futur de les persones i saber com en viurien d'ací a
uns anys. A diferència de Quim, Pasqual podia retrocedir en el temps
i viure experiències passades. Els pares dels xiquets no donaven
crèdit a esta situació i no sabien com els seus fills posseïen tan
peculiars característiques. Per descomptat no es tractava de cap
herència. La gent del seu entorn no ho sabia, tractaven
d'ocultar-ho. Ja se sap que en comunitat és millor no destacar-hi,
no fóra cas que se'ls fera el buit.
Però
com tot el que passa s'acaba averiguant, i tots els temors
esdevingueren realitat.
La
gent del poble va decidir iniciar una lluita contra ells. La por als
poders dels nens, el pavor a allò que era diferent els va convertir
en víctimes.
Rosana
López Ramirez
Batxillerat
Humanístic
