LLIMOLL HUMENOS

No podíem ni imaginar allò que els nostres ulls veien. Tots els científics que, juntament amb mi, decidírem començar l’expedició cap a les illes del Pacífic feia ja unes setmanes, mai no haguérem imaginat que podríem observar amb els nostres propis ulls el “llimoll humenos”, una espècie de peix que necessita eixir a la superfície per poder respirar, i també, a diferència de qualsevol altre tipus d’animal aquàtic, pot parlar.

El “llimoll humenos” havia habitat originàriament al mar Mediterrani i, a causa de la seua grandària aproximada de dos metres, era una de les espècies més grans que podíem trobar a la costa est de la península ibèrica. Però, per causa de l’augment de la temperatura del planeta, molts animals estranys fins al moment van buscar altres zones fredes, a banda dels pols, per conviure en un hàbitat adequat al seu estil de vida. Aquests animals foren anomenats “sirenes” per alguns biòlegs marins i es dirigiren cap al Mediterrani on desplaçaren l’espècie autòctona:“llimoll humenos”, per ser més forts i tindre més recursos per trobar aliment. Per això suposem que aquells es dirigiren a l’oceà Pacífic.

Aquesta espècie de dos metres de llargària sols es comunica amb altres membres de la seua espècie utilitzant l’ “humenosiode” –així hem anomenat la llengua que parlen. A més, són de color groc viu i s’alimenten per un orifici denominat anus.

LOLA DELAMO PALOMARES. 2n Batx. B. IES Jaume II el Just

CIGNE ESPILL (CYGNUS SPECULUM)

Aquest és un animal meravellós i espectacular. Té la figura d’un cigne que flota pels llacs d’aigua cristal·lina i lluent. Aquests animals s’alimenten de la llum natural, com la del sol. El cigne, quan a la vista mostra la seua figura, és transparent com un espill i ofereix a l’observador una enorme puresa. Quan et vas acostant als cignes, no tenen cap sensació de perill.

El que més pot impressionar és que, gràcies a la seua transparència, quan et fiques de cara, no veus la teua imatge. El que veus en el seu cos transparent i brillant és la teua ànima. Molta gent ha mirat en ells i han vist una ànima corrompuda i lletja i s’han esglaiat tant que no han tingut valor de tornar-se a acostar. Altra gent, que en realitat són molts pocs, s’han mirat i la seua ànima era tan meravellosa i estava tan en paus que, quan deixen aquell lloc i als cignes, la seua alegria no es pot comparar amb res.

Per als cignes res els suposava un perill, perquè els altres animals els respecten com a éssers fantàstics i dignes de viure amb ells. Però les persones que són egoistes intenten agafar-los o inclús desfer-se d’ells, encara que no poden perquè la seua defensa és reflectir l’ànima de tots nosaltres. Qui la veu, fuig a tota pressa. Quan aquest animal obri les ales i es posa a volar, deixa per tot el cel per on ell ha passat un rastre de llum tan pura i brillant que pot ferir fins als ulls. Açò és impressionant per als que poden vore aquest espectacle, que desafortunadament són molts pocs. De vegades, sols els elegits per ells si la seua ànima és pura. Només així, podran vore a un cigne volar tan meravellosament.

Maria Teresa Sanmartín (1rBatx A) - IES Laurona