TÚNEL

La notícia m'ha deixat destrossat. Vaig a fer un passeig per veure si així em tranquilitze. Passe per tots els carrers del poble, i m'estranye que els meus amics i veïns no em saluden. Veig un amic de la infantesa. El cride, però no em fa cas.

Continue caminant fins arribar a un túnel. Està fosc, però es pot veure la llum de l'eixida a l’altre costat, i per això decidisc endinsar-me. Després de diverses hores caminant, encara no he arribat a l'eixda. No obstant això, no em preocupa no arribar. Ni tan sols em preocupa tornar a casa. Comence a pensar en els meus familiars, la meua germana, el pare, la mare... com s'ho hauran pres? Aquestes coses passen, o això diuen.

La foscor del túnel és molt densa, no puc veure les parets ni el terra. Tampoc no s'escolta res. La llum de l'eixida pareix no arribar a fer-se més gran mai, però no em preocupa, soles em preocupa la notícia. Encara no puc creure que haja mort.

Víctor Hurtado

POGONA TROPICAL (Pogonus caipirinus)

T 23ºC. 48% Humitat. 16:54:27 8 de Març.

En endinsar-nos a la Jungla Perduda en busca de nous animals, hem trobat una espècie de fardatxo que ja coneixíem per els seus trets físics, tot i que el color de la pell és un poc més torradet. Però el que realment ens ha sorprés han sigut els seus hàbits.

Es tracta de pogones, uns fardatxos que normalment viuen al desert, de dos pams de llargària amb el cos ple de taques de distints tons de color marró per a poder camuflar-se entre les roques i la sorra del desert. En aquest cas, quan es fan majors migren cap a la platja, oasis i rius. Aquests fardatxos no se'n van per causes alimentàries, sinó per una sensació imperiosa de canviar d’hàbitat. Abandonen la seua terra i a la seua família sense cap remordiment.

Les diferències entre la pogona tropical i la pogona comuna està en que les dos normalment són habitants del desert, però en el cas de la pogona tropical, migra cap a paradisos tropicals on romanen refrescant-se a l'aigua en comunitats superpoblades o prenent el sol a una roca o a la sorra de la platja. S’alimenten de restes de fruits típics del Carib, sobre tot “capipirinhes” o “daiquiris”.

Quan arriben als paradisos on decideixen anar, canvien totalment la seua forma de ser, i tenen un comportament indegut que a la seua terra mai se'ls ocorreria tindre. Tampoc tracten d'integrar-se en la resta de població animal que hi viu a la zona que ells ocupen, i intenten implantar els seus costums com a una norma general que tothom haurà de seguir.

Quan s'han adonat que els estàvem estudiant, ens han començat a mirar malament com rebutjant-nos, i de seguida ens han fet fora de males maneres. Tanmateix estem segurs de que aquestos fardatxos no els trobarem a faltar al llarg del nostre viatge.

Ruben Caballero - IES Laurona - 1r Batx A