23 de febr. 2021

Una lliçó

Estimat Joan,


Espere que hagis après una lliçó de la vida. La reina no rebrà la teva carta. Has de pagar per les teves decisions. Et vull fer reflexionar.

No tot és tan fàcil, cal prendre decisions amb saviesa, no per avarícia i diners. La teva vida hauria estat modesta, més plena de vida, no com la que has viscut. Tot el que has cregut viure ha estat per a omplir aquest buit que et falta. Només tu saps si de veritat has gaudit una vida tan llarga.

Jo ara et pregunto: si poguessis tornar al passat abonaries una altra vegada la teva antiga vida per diners? Per luxes?

El teu viatge ha tingut dues parts, la dolenta i la bona.

La dolenta és que has viscut una vida buida, i estàs eternament condemnat a estar sol, perquè tot el que t'envolta mor amb el pas del temps. De veritat t'ha valgut la pena, Joan?

La bona és que has aconseguit el que ningú mai havia fet: descobrir  els avanços, allò que ha estat  important per a la història. I deus haver conegut tots els països del món.

Ara, per dur que sigui, has de seguir amb la decisió que vas prendre.


Petons,

                el Dimoni


Rebeca SC. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

No puc ajudar-te

 Estimat Joan Ferrer,

Després de llegir la teua carta i pensar si et mereixes la meua ajuda, la qual cosa m'ha costat de decidir, he arribat a la conclusió que no podré ajudar-te.

Mentre anava llegint la carta, m'he fet una idea de la persona que eres; egoista i avariciós. Has comés actes cruels i feroços, promoguts per l'avarícia i el desig de tindre tot el que vols, per això estàs en la presó.

I creu-me quan et dic que he intentat posar-me en la teua pell, però no he pogut, perquè jo sí que em faria responsable de tot el que he fet, cosa que tu no, ja que en la carta dius que la mort dels policies i de totes les persones que t'atacaven és per culpa del diable, i no és així, ja que si tu no hagueres demanat aqueixos desitjos no haguera passat tot això, o almenys hagueres demanat uns altres que beneficiaren a les altres persones i no sols a tu.

Per tot això no puc ajudar-te, ja que si ho fera, en quina persona em convertiria jo? En una que ajuda a una persona que ha fet mal a la gent, i no... no vull ser aqueix tipus de persona.


Atentament,

                                        Sa Majestat


Paula GA. 1r BAT C. IES Clara Campoamor


Un ciutadà exemplar

 Benvolgut Joan,

Després d'haver llegit detingudament la seua carta, considere que puc concedir el seu últim desig que el condemnen a mort, malgrat que en va tindre tres i els va malgastar. Durant la seua llarga vida ha viscut innombrables aventures. És encomiable l’afany emprenedor que ha tingut creant múltiples empreses, encara que la majoria amb poc d'èxit. S’ha enfrontat a diverses adversitats, com la mort del seu pare als seus braços, diverses depressions i vosté es va sobreposar a totes. M’emociona com no ha perdut la curiositat primerament, amb els escacs, més tard amb el tema del café i per últim amb les pel·lícules. Per tots aquests motius i per haver sigut un ciutadà exemplar la gran majoria dels anys que ha viscut, crec que ha tingut una vida plena i que aquesta por arribar a la seua fi.

Atentament,

La reina Isabel


Pablo TV. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Cessió de la immortalitat

 Un lloc desconegut de Londres.

Segle XX.



John Smith

Presó d'Anglaterra.



Estimat senyor,


Li escric des de Londres. Gràcies a vosté puc gaudir d'una meravellosa vida. Des que es va creuar en el meu camí, amb els diners que em va donar i gràcies al tracte que realitzàrem, he deixat de treballar en el museu, m'he comprat una casa meravellosa, amb tots els luxes possibles i la meua família és molt feliç.


En el tracte que nosaltres vam fer, hi havia implícit un canvi. El seu desig de deixar de ser immortal a la fi s'ha pogut complir, ja que aqueixa immortalitat ha passat a mi i vosté morirà quan el destí ho decidisca.


Uns dies abans del nostre pacte, va vindre a visitar-me un senyor empresari, que vosté coneix molt bé, i em va explicar com havia havia d’organitzar el nostre acord. Em va indicar que havia de col·locar una espasa, que ell em va proporcionar, en una vitrina del museu i seria suficient per a cridar la seua atenció.


Espere que això siga una bona notícia per a vosté, ja que era el seu desig, i m'agradaria que em donara uns consells per a la futura vida immortal que m'espera.


El guardià.


Olivia MM. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Escac i mat

 London, 21st February 2021

Hola Joan,

Acabe de rebre i llegir la teua carta. Et contestaré amb tota la sinceritat i responsabilitat respecte a les lleis que puga, encara que després de llegir tot el rerefons de la teua història em serà difícil.

Primer, et felicite per haver-te guanyat la meua confiança. No qualsevol pot fer creure a un altre que va fer un pacte amb el diable i ha viscut mil anys. I sobre la causa del teu empresonament, és cert que l’assassinat està penat amb la presó, però, després de veure l’ordre dels esdeveniments, tinc una proposta.


Ja que el teu únic objectiu en intentar robar l’espassa era lliurar-te de la condició d'immortalitat que et va donar el diable, et propose transformar la teua pena en una pena de mort. És un cas excepcional en què tu hauries d’estar d’acord. L’execució serà amb l’espassa ígnia i amb les condicions que tu proposes. Així solucionaríem tots els problemes amb un sol moviment, un escac i mat al diable.

Durant aquesta setmana m’asseguraré de visitar-te jo mateixa a la presó, on podrem pactar-ho en condicions de forma presencial.


Fins llavors, salutacions,

La Regna d'Anglaterra


Mario SA. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Farem un tracte

 Benvolgut Joan,

Soc aquell diable que et va canviar la vida. Et vaig oferir tres desitjos que tu estaves molt segur que volies, encara que t’has adonat que ser immortal no és divertit.

Joan, solament has mirat per tu i ho pagaràs molt car, estimat.

No creuran que vas veure un dimoni, ja que no existeixen, però jo soc un cas especial, i vinc a recordar-te que faré el possible per a complicar-te la vida .


Quan s'assabenten que ets immortal, et sotmetran a moltes preguntes formulades per psicòlegs. Una de les qüestions serà qui verdaderament t’ha fet que ho sigues i et diran d’anar a buscar-me. Així que farem un tracte, d’aquells que t’agraden.

Si tu confesses que realment tot el que has escrit ha sigut mentida, provocat per les al·lucinacions que tens, sols així et faré immortal tres anys més. En canvi, si decideixes confessar la veritat, t'arruïnaràs la vida una altra vegada, perquè jo mateix et faré immortal fins a l'eternitat.


Pensa-ho bé.


El teu estimat amic,

El diable


Maria MO. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Les conseqüències

 Buckingham Palace

swi Londres Darreries del segle XX



John Smith

Presó de *****, Anglaterra




Bon dia,


Soc Elizabeth II, ho sento per la meva resposta tardana. Vaig acabar de llegir la teva carta en el meu temps lliure, segueixo dubtant de l'autenticitat de la història explicada a la teva carta però crec que hauries de saber les conseqüències d’enganyar-me. Normalment ningú pot sortir d'aquesta presó, però si el que dius és veritat, la teva experiència ens serà de gran utilitat. Al mateix temps, resulta que estic molt interessat en el teu pacte amb el diable.


El dia 14 d'aquest mes, el meu subordinat estarà esperant-te  a la segona porta de la cuina a l'hora de sopar, per ajudar-te a sortir de la presó. Recorda't, ningú pot veure aquesta carta, destrueix-la  immediatament després de llegir-la. Quan surtis de la presó, has d'obeir les meves ordres i seguir els següents tractats:

-Has de fer una altra spata ignea , i et proporcionaré tot el que necessitis.

-No pots reunir-te ni comunicar-te amb ningú excepte amb la persona que et

designi.

-No puc deixar que altres persones sàpiguen que existeixes. Repeteixo, hauries de saber les conseqüències  de desafiar-me.



Bona sort senyor Smith, o… senyor Ferrer.



Kangze J. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Tot planejat

 L’Infern, 2 de maig de 1998


Hola Joan,


Et recordes de mi?


Acabe de llegir la carta amb els meus poders infernals i, de veritat pensaves que et podies        lliurar dels teus mediocres desitjos tan fàcilment?


Si et recordes bé, fa uns mil anys vas demanar la immortalitat sense el patiment de cap dolor         físic, per la qual cosa , ni la Spata ignea et salvaria d’aquesta perpètua vida infernal a la qual t’has sotmés tu mateix. L’única opció que tenies era el tercer desig, que te’l reservaves durant segles, però, fruit de la desesperació, vas optar per malbaratar-lo.


Tenia, des d’un principi, tot planejat. Aprofitaria l’exposició a Londres, a la qual estava segur que        assistiries, per a colar l’espasa en el museu, i així creure que era part de la galeria. Una vegada te n’apoderares, intentaries acabar amb tot, però de forma fallida, i t’arrestarien, de manera que pagaries per tots els actes de luxúria i d'avarícia.


M'encarregaré personalment que aquesta carta no arribe mai a la reina Isabel II, i que      passes la resta de l’eternitat tancat entre aquests barrots inexpugnables.


El dimoni.


Javier SB. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Des d'un lloc llunyà

 Joan Ferrer

La presó #####, Anglaterra



Amor meu,

Soc la teua estimada Emma, espere que seguisques pensant en mi, perquè jo ho he fet des del dia que vaig morir. Poc després em vaig adonar que no moriries mai.

Estic un poc gelosa de les dones amb qui has estat tots aquests segles, però sé que en el fons em vols bojament, com jo a tu.

He llegit la teua carta a sa majestat i he vist que voldries morir per estar amb mi ací. Aleshores he parlat amb el meu amic, el senyor Déu, i m’ha dit que pot mirar això de cancel·lar tots els teus desitjos i que muires per fi, però hauràs de fer moltes activitats socials ací dalt, com regar els núvols, o enviar missatges del pronòstic de l’oratge als mortals de la Terra que donen les notícies. T’espere molt prompte, amor.



Una abraçada i uns besos celestials,



Emma



Ismael RO. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

El teu amic

 


 John Smith Presó de *****

Londres, Anglaterra







Benvolgut Joan Ferrer,

Deixa que em presente: soc el teu més vell amic i m'has venut la teua spata ignea.

Seré molt directe, Joan. Escriure a la Reina d'Anglaterra ha sigut una gran estupidesa. He tingut la sort de poder interceptar esta lletra abans que ningú puga llegir-la. No t'has preguntat ni una vegada les conseqüències que podien tindre les teues paraules sobre el món actual? Podries haver creat un caos, però dels que no has vist mai: la ciència t'estaria utilitzant, el poble s'hauria revoltat i sobretot, m'hauries posat en perill a mi i als meus Amics de la Nit.

Soc molt conscient del teu dolor actual, però després de cada desig et vaig preguntar  si estaves segur i sempre em vas dir que sí. La culpa és teua i seria hora d'assumir les teues responsabilitats. Vas triar la immortalitat i ja no t'agrada? Haver-ho pensat abans, Joan. No vull que et lamentes més, ja n’estic fart.

Has de saber una cosa més: si una altra vegada et veig intentant parlar sobre les teues habilitats sobrehumanes, coneixeràs el verdader infern i t’adonaràs que el que estàs vivint no és res en comparació. Espere que m'hages entés bé.

Esperant que m'hages reconegut, el teu amic.




Eva S. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Una barreja d'emocions

                                                         7 de febrer de 1993

Hola Joan,

No sé si arribaràs a llegir aquesta carta o fins i tot, si quan acabe d’escriure-la, m'atreviré a enviar-la. Vaig a solucionar-te la vida o millor dit, la mort.

T’he seguit a totes i cadascuna de les teues aventures, he admirat la teua valentia i les teues capacitats de portar la immortalitat.

 Saps quan et vaig demanar l’espasa oferint-te tres desitjos? Encara no tenia ni idea que em podia enamorar de tu. Segons passava el temps et veia afrontant les rivalitats i vaig complir  el pacte.

Passaren els segles i esperava que demanares el teu tercer desig, mentre poc a poc intentava oblidar-me de tu. Ja sabia que la nostra relació  era impossibleSé més per vell que per ser el rei de tots els mals. Però vas malbaratar l’últim desig i ja l’única possibilitat que em quedava era donar-te l’espasa. Malgrat els meus sentiment, vull que sigues feliç.

Si continues amb la teua idea de desitjar la mort, només has d'aconseguir parlar amb el director de la presó, que encara que no ho sàpigues, soc jo, sí,j a no soc aquell mercader que vas conéixer, et donaré l’espasa i ens acomiadarem.

T’estime,i espere que aquesta vegada prengues la decisió correcta.

El diable


Celia MG. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

El dimoni sempre guanya

 Infern, 7 de febrer del 2021


Hola John,

Soc el diable al que vas vendre l’espasa, sí, aquell que et va concedir els tres desitjos.

T’escric perquè vaig observar com escrivies la carta a la reina d’Anglaterra. Sols volia aclarir-te que no pots morir de cap manera humana perquè pactares amb mi la  immortalitat. En desitjar això, tu ja saps, o hauries de saber, que una vegada que prens eixa decisió no pots tornar endarrere. Per eixa mateixa raó, no pots demanar a cap persona que et mate perquè hages canviat de paréixer. Les coses s’han de pensar una miqueta més abans de desitjar-les…, no creus?

Com a bon dimoni que soc, volia informar-te que he cremat la carta que enviares en què demanaves morir. El dimoni sempre guanya! No ho sabies? Espere que en aquesta vida que has decidit tindre, et vaja molt bé.

Per cert, gràcies per l’espasa ;D

Un abraçada,

      D. 


Álvaro GF. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

21 de febr. 2021

Distància

Estimat Joan,


Des que vas canviar l'espasa amb el diable sento que la relació entre nosaltres s'està allunyant cada vegada més. Encara que ens mantenim en contacte ocasionalment i m'has donat suficients diners, sento que ja no ens estimem. No entenc per què no em deixes romandre immortal com tu. Saps que sento el dolor que tu no pots sentir? Has descobert que el temps m'ha deixat petjades però no t'ha afectat? Estic envellint lentament, però tu ets igual que aquest nen. La distància entre nosaltres  no és només física. Si això continua, hi haurà una bretxa d'un segle entre nosaltres, i en aquest moment pot ser que hagi mort, però tu continues viu, vivint sol. Així que no entenc per què no em deixes quedar-me amb tu. I la teva última marxa sense acomiadar-te també em va entristir molt. que la mort del teu pare et va resultar molt dolorós. Va ser només un  acte d'impotència per a intercanviar amb el diable, i en realitat tu estaves molt molest. Però, has descobert que després d'aconseguir el teu desig, ja no ets el mateix que solies ser? Tots hem canviat.




T'estimaré per sempre, Emma.



Ruiling GW. 1r BAT C. IES Clara Campoamor



Llibertat amb condicions

 Estimat Joan Ferrer,


He llegit atentament la teua carta, amb moltes hores de meditació. Després de moltes voltes de cap, la meua resposta és esta:

Hi ha molts aspectes que no em deixen traure’t de la presó sense cap motiu específic, per exemple, el fet  que has realizat un assassinat (amb premeditació) de la vida d’Arnolf, o el fet  que has acabat amb la vida de 10 guàrdies al museu en què et van arrestar, o, per últim, el motiu que has realizat un pacte amb el dimoni.

Inclús amb eixos motius, si estàs disposat a servir com a especimen per a la ciència i deixar totes les teues pertinences i riqueses, puc fer els ulls grossos i alliberar-te.

Amb dues condicions :

La primera condició és que tindràs un dels meus millors guàrdies.

La segona és que hauràs de  portar una vida normal sense ús de poders.

Cordialment,

La reina Isabel


Alejandro JV. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

Carta a Joan Ferrer



Hola Joan, soc Karl Marx.


T'escric aquesta carta per a assessorar-te parlant de tu i de com estàs portant la teua vida. Crec que l'acte que vas realitzar en entregar l'espasa sagrada al diable a canvi de tres desitjos, els quals eren ser jove, immortal i posseir una gran quantitat de diners, va ser un acte que demostra de tu que eres una persona capritxosa i de poca honra. Però bo, mai és tard per a corregir i canviar mals hàbits i males qualitats de la teua personalitat, el fet fet està. SI t'adones que alguna cosa no has fet bé ja has avançat molta faena. D'altra banda, crec que has d'alegrar la teua cara i no anar tan depressiu per la vida. Vida només n’hi ha una i cal aprofitar-la. 


Jo et recomane que busques algun passatemps que t'alegre el dia, ja siga llegir, passejar... en resum, alguna cosa que et faça el teu temps més suportable i entretingut o divertit. A mi, en concret, escriure m'alegra molt els dies i me'ls fa molt més amens.


Bo, no et vull fer perdre més el temps.

 

Salutacions, Karl.



Alberto NE. 1r BAT C. IES Clara Campoamor

La resposta esperada?

 Benvolgut John Smith (o hauria de dir Joan Ferrer?),


Després de llegir la vostra carta, el meu punt de vista sobre tot aquest assumpte que l'envolta, ha canviat dràsticament. La mort és un destí sense el qual la vida deixa de tindre sentit. L'acte de privar algú d'aquesta és una acció horrible. Comprenc perfectament perquè la desitja tant. Deu haver estat molt desesperat per trobar un descans de la vida després de tants anys, no és així? Ja que la seua carta m'ha commogut, vull acomplir el seu desig. Esperaré uns anys més, fins que complisca el mil·lenni, tal com em demana, i faré tot el possible per canviar la seua condemna a una execució.


Això era el que esperaves que la reina et respongués no? Sent dir-te que ella mai llegirà la teua carta. No puc deixar que escampes els secrets d'un pacte amb el dimoni. Haver pensat millor els teus tres desitjos. Ara has de pagar les conseqüències dels teus actes.


Atentament, el Dimoni.

Alba ZM. 1r BAT C. IES Clara Campoamor