Spata Ignea Corpus

Hola Joan,

Soc el teu pare, estic escrivint aquesta carta abans de morir. No podia dir-te'n res, però soc jo qui va parlar amb el dimoni perquè et demanara l'espasa. Jo sabia tot  el que anava a ocórrer i era el millor per a tu. Sé que ara estàs llegint aquesta carta a la presó, perquè ja ho tenia tot pensat. Has d'aconseguir parlar amb la reina i dir-li aquesta frase "Spata Ígnea Corpus".

En aquell moment ella ja ho entendrà tot.

T'estime molt fill

El teu pare

Izan VR. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Un cas surrealista

Reina D’Anglaterra

Per a Ferrer:

M’ha arribat la teva carta en què m'expliques tot; però la veritat és que no sabem molt bé què fer en el teu cas perquè és un poc surrealista... Que un dimoni volguera comprar-te una espasa i que a canvi et va donar tres “poders”: la immortalitat, tindre sempre diners i un altre que et va deixar guardar-te’l per a un futur…  i que ara estàs empresonat perquè en un museu vas voler l'espasa i las vas intentar furtar però et van detindre perquè va sonar l'alarma!

Ho hem estat parlant els meus consellers i jo i hem arribat a la solució que si passen quatre anys en la presó i estàs igual que ara podràs ser lliure perquè podem comprovar que eres immortal; suposadament no et fas vell com ens vas dir.

Però mentrestant estaràs a la presó. Com que no tenim proves és el màxim que podem fer per tu.

Salutacions!

Yaiza YM. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Resposta tardana

 Estimat Jonh Smith (o millor dit, Joan Ferrer),

Han passat tres anys des que vaig rebre la vostra carta, i no em malinterpreteu, la vaig llegir el primer dia que la vaig tindre a les mans, dues vegades, però crec que ja ha arribat el moment de respondre-vos i per fi resoldre els dubtes que segurament teniu. Quan vaig llegir per primera vegada que éreu immortal, us vaig creure, però heu de comprendre que jo havia de deixar-vos a mans de la ciència i trobar respostes de com era possible que un ser humà no poguera morir i que tot aquell que volguera fer-vos mal no poguera aconseguir-ho o que inclús arribara a morir. Però després de tant temps encara no hem trobat ni una sola una resposta. Per tant, he decidit que és millor no allargar tot aquest assumpte i evitar que tot açò puga arribar a la llum. Demà per fi podreu complir el vostre major desig, en cas que la spata ignea siga la solució al vostre problema. Per endavant, em vull disculpar, i no sols pel que deveu haver passat aquests anys, sinó també per no haver donat mai cap explicació.

Atentament, la reina d'Anglaterra.

Vanessa M. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Torna, Joan

Estimat Joan, el meu intens amor,

Fa quatre mesos que ja no tinc resposta teua. No vens ara que has començat la teua vida, més aventurada que la meua. Et trobe a faltar d’una manera tan gran, que no sabia que podia ser possible.

M’agradaria que un dia, sense esperar-ho, tornares, em feres un petó i em digueres que quan ens prometíem amar-nos tota la vida, mai anava en broma. Soc conscient que cada vegada que parlem i ens abracem estàs un poc més lluny de mi.

Ara mateix a soles puc enyorar quan ens veiem tots el dies i fèiem les nostres bromes sense sentit passejant pel parc. Jo entenc que ja tinc 30 anys i que no soc la xiqueta innocent que no entenia el món, però tu, la meua il·lusió, també has canviat. I encara sé que seguiré per a tu.

Joan Ferrer, on estàs? Torna d’una vegada amb mi i no desaparegues més, per favor. T’estime i encara es nota que tu també ho fas, quan tornes i no ho pots dissimular. Ens necessitem, no em trenques el cor.

Atentament, Emma.

Rocío CS. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Per què?

 Buckinham Palace , Anglaterra.

John Smith

Presó de *****, Anglaterra.

John Smith,

Jo, la reina d’Anglaterra he llegit seua carta, on em narra els fets que han fet que acabara empresonat. Potser mai més escolte sobre vosté, però m’agradaria saber informació de per què va elegir la manera en què va transcórrer la seua llarga vida. Primer de tot, voldria informart-lo de la possibilitat d’abandonar la presó, en què, en principi, viurà tota la vida. La seua situació m’ha creat una certa dependència a la carta, perquè mai havia escoltat una història com aquesta, i he arribat a estar moltes nits reflexionant la proposta. Em resulta curiós que un dimoni puga existir i a més complir el desitjos que li demanava, pel fet que  són un poc estranys i podria haver-se inventat tot per a tornar a ser lliure. Per aquesta raó, jo, la reina d’Aglaterra, considere que hauria d’estar-hi uns anys més per esbrinar si realment és veritat o mentida, si de veres sempre té vosté la mateixa edat, i a més també haurà d'enfrontar-se a dos del soldats més importants d’Anglaterra. Si després d’aquestes proves sobreviu, serà lliure per sempre. Però realment, per què va elegir eixos desitjos? Seria vosté més feliç si no estiguera a la presó?

Salutacions,

La reina d’Anglaterra.

Paula HG. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

La intervenció de Miss Blake

 Estimat Joan Ferrer,

He rebut la carta en què m’anuncia el que ha succeït i he d'advertir-li que m'ha sorprés molt. Primer, li comentaré que sempre he rebut moltes cartes de civils i mai solc llegir-les, és tot un prodigi que haja llegit la seua, i aquest prodigi va ser per la meua volguda miss Blake. La meua adorada gata va ser la que va agafar la vostra carta per a mossegar-la i arrapar-la i m’entrà curiositat per llegir-la.

Dit això, he d'informar-li que encara que podria perfectament alliberar-lo d’eixa presó i així que poguera continuar vivint la seua vida, he de notificar-li que no ho faré, atés que va ser vosté qui va fer un pacte amb el diable. En un principi no degué jugar amb eixes coses i com a càstig ha de pagar la seua respectiva condemna. Tots els assassinats que va cometre no els va fer el diable sinó el seu desig concedit pel susdit el que els va matar. El vostre càstig és l'empresonament fins a la mort, i atés que és immortal, lamente informar-lo que hauria d'haver-ho pensat dues voltes abans de jugar amb les lleis de la vida.

Sense un altre particular, m'acomiade.

Atentament, la reina d'Anglaterra.

Patricia MM. 1r BAT H. Clara Campoamor

Experiència

Anglaterra, 7 de gener de 1960

Estimat Joan Ferrer,

He llegit la carta que em va dirigir. Abans de tot m’agradaria preguntar-li si pensa que podria haver evitat arribar a la situació en què es troba. És molt greu tot això que em conta. Una vegada s’entra a la presó és massa complicat eixir-ne.

Al llarg de la vida s’ha creuat amb moltes persones, moltes d’elles molt importants històricament, com Robespierre, Rosseau, dels quals estic segura que ha aprés infinitat de coses, continguts i, fins i tot, experiències personals. El més important en una persona és l'experiència que té de la vida i vosté en té de sobra per enfrontar-se a la situació en què es troba. Segons he llegit, va canviar la seua "spata ígnea" per tres desitjos que si no recorde malament eren la immortalitat, traure diners de la bossa i materials infinits.

Per la meua part em compromet a fer el possible perquè puga eixir de la presó. No obstant, vosté contarà públicament tot allò que sàpiga de la història dels anys enrere i, per suposat, donarà una quantitat dels seus diners, que farà un favor a la caritat. Pense que això que li propose és millor que viure eternament en una presó i ser un experiment genètic per a totes les generacions futures.

Una cordial salutació,

La reina.

Nerea GC. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Una vida de mentida

Joan Ferrer

Presó de *****, Anglaterra Londres

Estimat Joan Ferrer,

Un any després i m'arriba la teua carta. No sé com estaràs a la presó, pot ser que hages conegut o hages traït a tanta gent com vas fer en la teua mentida de vida.

Després de llegir la teua carta he de reconéixer la teua intel·ligència després de viure tants anys sense que cap persona descobrira tot el que tenies amagat.

Com has pogut comprovar, els desitjos eterns mai són bons. Pensem en el benefici que ens poden donar però mai en les conseqüències, i la vida és una balança entre el bé i el mal, tots els desitjos tenen un preu. Tu escollires els tres desitjos sense pensar-ho dues vegades i aquestes han sigut les teues conseqüències. Jo hauria acceptat els tres desitjos, però premeditant la meua decisió fins al punt d'estar completament segura.

La vida no és un joc, la vida és només una, i cal saber com construir-la.

Dilluns de matinada els meus cavallers et trauran de la presó i et trauran en llibertat, però t’assegure que encara que isques de la presó no seràs més feliç.

Reina d'Angalterra

Lucía PM. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Jo també soc immortal

                                                                   Lloc desconegut.

                                                                                                       Segle XX

John Smith

Presó de *****, Anglaterra

Bon dia senyor Smith,

No crec que sàpies qui soc, ja que pensaràs que estic morta, que és el que va eixir en la premsa. Com tu, jo també tinc molts secrets inconfessables. Afortunadament, vaig coincidir amb una persona amb la mateixa condició que jo, la immortalitat. Bé, no la mateixa, jo sí que vaig envellir, la fama no em va posar gens fàcil la meua mort, però amb ajuda del mateix que em va imposar açò ho vaig aconseguir. M’he adonat què estàs a la presó enviant una carta dirigida a la teua majestat, ho sent molt però no és possible que arribe a ella, ja que tinc un tracte per a tu.

Potser encara no saps qui soc. Com creus que vaig aconseguir que t'enamorares del meu cos, dels meus passos, de la meua mirada? El dimoni em va donar luxes, fama i una vida eterna, tot el que havia desitjat, però em va llevar l'única cosa que volia,  l’amor de la meua vida i aquell va ser el preu que vaig haver de pagar.

Si vols saber del fet que es tracta, demà a les sis a la sala de lectura.

Atentament, GG.

Mireia PS. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Una vida d'aventura

 Senyor Ferrer,

He llegit la seua carta i he de dir que m'impressiona. La seua vida és tota una aventura, una aventura una miqueta irracional. Naturalment, una història com aquesta només la podria creure un xiquet. Malgrat això em sembla fascinant la idea que la seua història siga vertadera i per tant he decidit donar-li l'oportunitat de demostrar-ne la veracitat . Li donaré la llibertat però amb la condició que romandrà a palau durant 10 anys sota vigilància. Si  la seua aparença física no canvia, serà completament lliure i guardaré el seu secret. En cas contrari, si la seua història és falsa, serà condemnat a cadena perpètua. Durant la seua estada a palau tindrà tot el que necessite quan ho necessite. En dos dies el portaran a palau.

*Att: Reina d'Anglaterra

Lucía LA. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Ningú pot ajudar-te

 Habitació 65, Inframón

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de *****, Anglaterra SWI Londres

Estimat Joan,

Després de furtar la teua carta de la bústia, vaig pensar si llegir-la o cremar-la directament. Com comprovaràs, viure tants anys entre mortals m'ha fet feble i la curiositat ha guanyat.

He de dir que tenia moltes expectatives amb tu perquè al llarg dels segles he tractat amb molts humans, però ningú havia sigut tan astut. T'he estat vigilant tots aquests anys i no anaves per mal camí, però tots al final sucumbiu davant d'un del pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, peresa… El teu pecat va ser l'avarícia, i no em va estranyar gens, ja que el que teniu en comú tots els humans és el desig de posseir més riqueses; els avars volen tindre grans quantitats de tot. Personalment considere que la immortalitat està massa sobrevalorada pels mortals, potser es deu a l´anhel de les coses que no podeu tindre o que em teniu massa por.

Aquesta cobdícia va ser la teua perdició i ara ningú (ni tan sols el propi dimoni) pot ajudar-te. No descartes la idea de pregar-li a Déu, ell és una mica més benevolent.

El Diable

Lucía CL. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Estudis mèdics

 Buckingham Palace

SWI Londres,segle XX

Presó de *****,Anglaterra

John Smith,

Bon dia Mr.Smith. Les meves disculpes cavaller però ha d'entendre que aquesta semblant història tan surrealista no me la crega. No voldria sonar grollera, però em sembla una pèrdua de temps i un insult tot el que m'acaba de narrar.

Principalment,l'aparició d'un suposat dimoni que intenta concedir-li tres desitjos. Cap cap persona arribaria a creure's que ficant la mà a la butxaca, obtindria monedes d'or. S'ha treballat bastant l'originalitat de ser immortal i tot el transcurs de segle en segle. Supose que en aquest temps tancat haurà llegit bastant i per això gaudeix de tanta imaginació.

Disculpe’m si he escrit alguna cosa que puga ofendre’l, però la seua carta m'ha impactat bastant i realment m'ha fet dubtar per cada aventura i diàleg amb     unes certes persones molt conegudes al llarg dels anys.

Crec recordar que al principi deia patir depressió. No va passar vosté  per una cosa fàcil amb la mort del seu pare i veure més persones mortes al seu voltant.

He meditat aquesta decisió i he arribat a la conclusió de realitzar-li uns estudis mèdics que puguen demostrar algun tipus de trastorn.  Si és així, ingressarà en un centre mèdic; si no, romandrà a la presó cinc anys per a comprovar si el seu aspecte físic és el mateix o no. D'aquesta manera sabrem si és real el que em conta i el deixarem ser lliure.

Reina D’Anglaterra

Laura VM. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Eternitat

 Estimat Joan Ferrer,

Soc la reina d’Anglaterra, Elizabeth II, i t’escric en resposta a la carta que m’has enviat. No saps tot el que he empatitzat amb la teua situació. No he pogut evitar plorar en alguna de les pàgines. De seguida enviaré els meus companys per poder traure’t d’on estàs. No t’ho mereixes. Eres de les poques persones en la vida que fan coses bones pel món. Quan et van demanar els tres desitjos, vas escollir primer de tot la salut i ser immortal, abans de la fortuna. I això diu molt de tu.

M’agradaria reflexionar-te un poc sobre un tema que tracta la teua carta. En les últimes pàgines dius: “allò que té començament, té final”. Joan, no digues això mai. Ja saps la meua filosofia de vida, “no té final el que és etern”. Tu mateixa decideixes el que és etern i el que no. L’eternitat és selectiva. Tot i que alguna persona no estiga amb tu físicament, sempre t’acompanyarà, vages on vages. De veritat, mai ho oblides. És una de les coses més importants de la vida.

Ens veiem prompte.

Salutacions,

Elizabeth II, la reina d’Anglaterra.

Jesús CV. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Un pou de saviesa

 Benvolgut Joan,

M'adrece a vosté com a mandatària i pel problema que exposa, tinc una idea per proposar i que vull que considere amb tranquil.litat. Veuria  adequat comprovar la realitat del seu relat. Per tant, m´agradaria concertar una cita amb vosté on  em demostre on estan totes eixes figures de saviesa amb les quals ha perviscut. Deu saber  tots els autors que han marcat les èpoques històriques. I en cas de ser cert, li diré el que farem. 

El convidem a una recepció al Castell de Windsor. L’actual situació pandèmica no permet desenvolupar una recepció oficial al Palau de Buckingham, com vostè ja deu suposar.

En cas  que els meus assessors, el conjunt de catedràtics de les universitats de la meua pàtria, donen crèdit, haurem d'investigar els motius de la seua immortalitat. No devia sorprendre aquesta idea o decisió amb fermesa, ja que seria un avanç encomiable descobrir un camí perquè deixem de banda el carpe diem constant amb què vivim els éssers humans. Certament, soc conscient que ha passat per tres crisis a causa de la seua immortalitat, però si haguera assolit la seua nova condició de vida i haguera emprat el seny no seria necessari lamentar res. 

El fet  que soc una amant de la literatura i a la meua infància llegia grans mestres de les lletres com Shakespeare o Colderige, entre altres, fa que la curiositat per conèixer la veracitat de la seua carta siga encara major. 

Espere la seua resposta.

Sa Majestat, la reina d'Anglaterra

Guillermo RL. 1r BAT H. IES Clara Campoamor

Molta imaginació

Mr. John Smith, o Mr. Joan Ferrer, 

Recentment he rebut la seua carta la qual he acabat de llegir ara mateix.

Respecte a la seua història, pense que té vosté una imaginació gegantesca i està ben informat de cultura general: sembla un escriptor amb tot el que ha escrit a la carta. El que he llegit em resulta una mentida molt enginyosa però he decidit que farem cas a la seua petició, per a veure si realment això diu que és immortal és veritat o no, respectarem la discreció, acudint només alguns guàrdies per acompanyar-me. Si resulta que vosté no mentia en absolut, voldria que parlara sobre la seua vida i que m’explicara tot el que ha viscut abans de fer-li entrega de la suposada espasa perquè accedisca al suïcidi. En cas que la informació donada siga mentida, serà condemnat a cadena perpètua pels seus actes d’enganyar-me a mi i d’arrabatar-li la vida a cinc policies.

En cinc dies eixirà de presó per a demostrar la seua versió i així, decidir la resta de la seua vida, eterna o no.

La Regna d’Anglaterra

Eva MV. 1r BAT H. IES Clara Campoamor