26 de març 2021

Veredicte del concurs de microrelats i la frase del Diàleg

Després de les dues sessions del #Diàleg21, ens alegra compartir el veredicte del concurs de microrelats:

Primer premi
«L’últim regal», Enya Chofre (IES Beatriu Civera)

Segon premi
«Sense títol», Jaume Quiles (IES Sant Vicent Ferrer, València)
«Arcàngel i dimoni», Carlos Barat (Col·legi La Puríssima)

Tercer premi 
«Sense títol», de Rafael Villar (SES Alpuente)
«Segona oportunitat», Christian Yepes (IES Sant Vicent Ferrer, Algemesí)

Menció Maite Boscà
«Deshumanització», Laura Bertomeu (Col·legi Pío XII)

Accèssits
1. «Número 2», Clara Muñoz (IES Sedaví)
2. «Carta a Joan de la reina d’Anglaterra», Luna Jaén (IES Sant Vicent Ferrer, València)
3. «La carta perduda», Marta Baggetto (IES Malilla)
4. «Un poc de vellesa per a Joan Ferrer», Carme Rodríguez (IES Sos Baynat)
5. «Experiència», Nerea G. C. (IES Clara Campoamor)
6. «Resposta tardana», Vanessa M. (IES Clara Campoamor)
7. «El teu destí final», Adriana Viciach (IES Almenara)
8. «Citació», Andrés Moraga (IES Almenara)
9. «Sense títol», Maria Ros (IES Albal)
10. «Tornaràs a fer de ferrer», Carmen Clemente (Col·legi Pío XII)
11. «Sense títol», Mireia López (Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados)


I, com sempre, també compartim la "frase del Diàleg", la citació que més ha cridat l'atenció dels lectors joves a Twitter: 

Tinc la convicció que, amb la capacitat de morir, vaig perdre també la capacitat d'estimar.

Enhorabona a totes i tots per la faena, sort i salut!

Ens veiem en el #Diàleg22!

9 de març 2021

CARTES DES DE L'IES SANT VICENT FERRER DE VALÈNCIA


Aquesta carta no és més que les últimes paraules d'una dona gran i desgraciada. Segurament mai llegesques aquesta carta que escric al lloc on ens solíem trobar. Jo ja tinc 67 anys, he aguantat la meva vida el millor que he pogut però les arrugues del desgast cobreixen tot el meu rostre i no puc ni recordar com era el meu cos l'última vegada que ens vam veure. 

Joan, han passat molts anys, durant aquest temps he estat pensant per què te’n vas anar de la meva vida, volia saber què havia fet malament. Em vaig estar martiritzant molt de temps. Vaig pensar que passaria la resta de la meva vida al teu costat. Finalment no va ser així. Jo ja era major perquè un altre home s'enamorés de mi i poguérem tenir fills, a més, malgrat tot, et seguesc estimant. Vas ser l'home que millor em va tractar, fins i tot després de la mort del teu pare seguies radiant. El dia que els nostres camins es van separar vaig sentir que la vida se’m tirava a sobre. Solament vull dir-te que, potser jo per a tu no fos tant, però tu per mi ho vas ser tot. T’ estaré eternament agraïda. Gràcies. 

Adéu Joan, 
Emma

Kevin Meneses. 2n Batx. B



 Estimat Joan! Supose que te’n recordaràs de mi, després del que vam viure és dificil que m'oblides. 

He descobert que has aconseguit deslliurar-te d'allò que ens va unir... d´allò que jo et vaig donar... No pensava que fores capaç d'això, et veia amb moltes ganes de viure,però entenc que t'hages cansat, la vida eterna no és una cosa amb la qual un simple mortal com tu puga bregar. 

Si et soc sincer, pensava que no aguantaries tant de temps! Les meues felicitacions per la teua força de voluntat, encara que hages passat algunes llarguíssimes temporades sense eixir... Quan et vaig conèixer em vas semblar més fort. 

T'he estat observant tot aquest temps, de tant en tant he passat alguna temporada en la terra i t'he visitat. Alguna vegada m'han entrat ganes d'aparéixer-me davant teu i explicar-te algunes de les coses que he fet amb la teua magnífica espasa. Si jo t'expliqués... 

Bé, m'encantaria escriure't moltes més coses, i em quede amb les ganes d'una conversa amb tu, però no tinc temps. Ja veurem si et visite, has de dir-me com has aconseguit que una reina et salve del nostre tracte i, el que més m'interessa de tot, si ara que ets mortal tems la mort. 

Espere saber de tu, vell amic. Cuida’t, 

 El dimoni. 

Sandra Martí. 2n Batx. B



Carta a Joan de la reina d’Anglaterra 

Benvolgut Joan! Llegir la teua carta ha sigut un dels millors viatges de la meua vida i m’ha deixat una nit sencera sense dormir enganxada al paper. Acabar de llegir-la, no obstant això, m'ha deixat un sabor agredolç, ja que m'he vist embolicada en un gran conflicte. D'una banda, com a persona, la teua història m'ha commocionat molt i res m'agradaria més que alçar-te la condemna i convidar-te a prendre el te al meu palau. Però, d'altra banda, com a reina d'Anglaterra, he de castigar-te com ho faria amb qualsevol altre ciutadà anglés. 

Per aquest motiu és molt difícil per al mi contestar-te, però sentia la necessitat de fer-ho després de llegir com és d’injusta la teua condemna tenint en compte tota la teua història. Ara bé, què passaria si escolte tots els presos d'Anglaterra? Escoltar la seua història em faria sentir el mateix? 

Et faig un oferiment: ajuda’m, a canvi de la teua llibertat, a escoltar a aquells que s'han quedat en els marges de la societat anglesa. Vull aproximar-me a la seua història i entendre el que els ha portat a ser despullats de la seua llibertat i, després d'això, buscar altres vies per a conformar un nou sistema penitenciari mes just. 

Espere que consideres la meua oferta, una abraçada. La reina d’Anglaterra.


Luna Jaen.  2n Batx. B



Carta a Joan abans de marxar 

Estimat Joan, 

Probablement aquesta carta quede en l'oblit, es perda entre els anys, es creme en els nostres forns o potser mai no tingues la suficient valentia per a llegir-la. Jo ja estaré mort, prop de ta mare, la dona que et va donar la vida i va crear un vertader heroi que mantindrà el negoci familiar amb honor. 

Fill meu, no sé on ets ni sé quan em trobaràs, però t'escric aquesta carta per a recordar-te d'on vens i a on vas. No vengues la teua preuada espasa, lluita perquè no et lleven el teu tresor, seria una falta de respecte cap a la teua família i cap a tu, després de tot el treball que has invertit en aquesta obra d'art. Recorda que els diners mai et donaran la felicitat, fes el teu treball per afició i fes-lo el millor que pugues sempre. No tingues por al futur, sigues fort i mai oblides la humilitat que t'he estat ensenyant tot aquest temps, tots els valors que has après al meu costat et faran un gran home i podràs aconseguir el que desitges sense necessitat de res ni de ningú. Segueix el teu cor, no tingues por d'estimar a l’Emma, és bona i et sabrà cuidar tota la vida, n’estic seguríssim. 

Dit això, t’estime fill, confie plenament en tu, 
El pare 

Rebeca Peris. 2n de Batx. B



15 de desembre de 1999 

Bon dia, Sr. Smith: Vaig rebre la seua carta fa una setmana. Durant tot aquest temps he estat pensant en tot el que m´has dit i no tinc cap dubte que ets immortal per tot allò ocorregut al museu. 

Primer m’agradaria parlar-te sobre mi. Igual que vosté, he tingut la mateixa oportunitat de conéixer a Arnulf, fa 400 anys i vaig demanar-li que em fera immortal, com pots deduir, sí, jo sóc Elizabeth I d´Anglaterra, però a diferència de vosté, vaig saber aprofitar els meus dos desitjos. Just fa una setmana, després de llegir la seua carta, vaig demanar el segon desig, tornar a ser mortal. 

M´agradaria ajudar-lo ja que hem passat pel mateix, fins i tot podria dir que la seua experiència ha estat pitjor que la meua. Vull concedir-li el seu últim desig, sempre que demane la mortalitat. La cosa no acaba ací, a canvi vull tota la col·lecció que posseïx, sobretot, l´espasa. 

Ben cordialment, 

Reina Elizabeth II d´Anglaterra

Aya Limouri. 2n Batx. B


3 de Maig de 1973 

Benvolgut Joan Ferrer: Estimat, com va? T'escric aquesta carta per a parlar-te d'un secret que no puc retenir més. Resulta que tinc una condició estranya, molt estranya, que fa que, sense jo saber el perquè, siga immortal com tu. Potser això ja ho intuïes. Alguna vegada ho he deixat caure mentre parlavem. Aquesta malaltia em desespera. Molts donarien el que fos per a aferrar-se el màxim que pogueren a la vida, però després d'haver viscut uns mil anys, jo només desitge perir, cosa que, em tem, no succeirà. Durant tot aquest temps he estat en multitud d'èpoques i llocs, he viscut en carn pròpia molts dels esdeveniments de major importància de la història de la humanitat: la revolució francesa, el descobriment d’Amèrica o la guerra de successió espanyola són alguns dels fets que he vist, però, ara, només anhele descansar. Com he dit al principi, aquesta carta l'escric per a esplaiar-me, no aguantava més sense explicar-li això a algú. No demane que sentes pena per mi, només saber que has llegit la carta, ja em serveix. 

Gràcies per la teua atenció, 
Greta Garbo. 
 Marcos Ruiz. 2n Batx. B


DES DE L'ETERNITAT
Estimat Joan, 
No has sigut fidel a la teua religió. Me n’he adonat a la nostra primera trobada. Era i soc conegut per la meua astúcia i habilitat de mentir, a més, pel meu propòsit de buscar les ànimes més entremaliades d’aquest món. No obstant, m’agrada assegurar-me qui es mereix vindre amb mi. 
L’espasa, amic meu, era solament el pretext per a acostar-me a tu. No és una mica estrany que puga aconseguir la immortalitat i una espasa, no? Has tingut a la teua disposició tres desitjos, dels quals decidires guardar-te’n un; i l’únic que podria salvar-te. Però decidires malgastar-lo, i amb ell, la resta de la teua vida. Et concentrares tant en els diners que no t’adonares que en aquell moment, va començar el teu somni etern, enganyat pel dimoni, que feia que cregueres que encara et trobaves entre els vius. 
La vida eterna existeix, però no a la Terra, i menys per als humans, que no valoreu el que teniu. Sempre en voleu més i més, i no vos adoneu de les coses importants de la vida, fins que els mals són les úniques coses que us envolten (soledat, crítiques…). Per això existisc jo. Per a posar a prova la vostra malícia. Qui aconsegueix passar-la, té les portes obertes a l’eternitat, al cel, i qui no, romandrà en el mateix cercle viciós per a sempre. 
Benvingut a l’eternitat. 
El Diable. 
Dara Ion - 2n Batx. A
 


Benvolgut meu, 
Sé el que vas fer. Ho sé tot. Sé que fa un miler d’anys vas vendre al diable la teua espasa a canvi de la immortalitat. Aquell dia jo passejava pel bosc i vaig presenciar el teu pacte. Trasbalsada, vaig passar anys buscant al mateix diable, i quan el vaig trobar li vaig pregar que em deixara acompanyar-te en el teu imperible viatge. Miraculosament, em va concedir el desig, però amb una condició: només seria immortal el meu esperit. 
Arribà el dia de la meua mort i vaig sentir com l’ànima em sortia del cos en forma de brisa. I això he sigut fins el dia d’avui, una brisa imperceptible que t’ha seguit en cada pas que has donat. He estat amb tu a cada expedició i a cada partida d’escacs que has jugat. T’he vist madurar però no envellir i t’he vist raonar però no estimar; eixe do el vas perdre amb la immortalitat. 
El diable només em va deixar la possibilitat d’escriure, però mai m’he atrevit a fer-ho. Avui per fi ho he fet, i ho he fet per confessar-te que mai no has estat sol, que t’estime i t’estimaré sempre. 
T’observa i et cuida, 
Emma. 
Mar Novella - 2n Batx. A 



Quant de temps, vell amic 
Bon dia, Joan Ferrer, no sabia res de tu des que, sense tindre en compte la resta, vas malgastar el teu tercer desig intentant lucrar-te més encara. 
Sé que t'esperaves que aquesta resposta fora de la Reina d'Anglaterra, però qui et creus que és de veritat la reina d'Anglaterra? No et sembla estrany que haja viscut tants anys? Al llarg de la història m'he anat apoderant de tota classe de persones, unes més importants i altres insignificants, com el comerciant amb el qual ens vam conèixer. 
Em produeixes misericòrdia; de veritat creus que seria tan fàcil llevar-te la vida i tornar amb el teu pare i el teu primer amor? El teu primer desig va ser confiar-me la teua vida, no vas a morir fins que jo ho desitge, la teua ànima em pertany i no la podràs travessar amb cap espasa, ni tan sols amb la que et comprí fa tants segles. He decidit deixar-te en mans de l'estat anglés, quan passe el temps i s'adonen que no envelleixes et faran tota classes d'experiments i no moriràs, però presenciaràs l’infern que et mereixes. 
Fins la pròxima, Joan Ferrer, gaudeix del continu sofriment en el teu propi infern. 
Yago Ruiz - 1r Batx. B 



València, Espanya, 14 d’octubre de 2003 
Hola Joan, 
Saps? A mi em va passar més o menys el que a tu. Un geni em va concedir 3 desitjos. Va ocórrer a mitjans del segle VIII, quan jo tenia 40 anys. Pecant d’ingenu, vaig demanar: poder concedir desitjos a tothom que ho necessitara; poder canviar de forma… I poder ser immortal. 
Als dos segles ja començava a cansar-me i no volia continuar sent immortal. Havia de trobar al geni, però en la meua recerca vaig sentir que vas forjar l’espasa més poderosa del món. Sabent que em vindria molt bé, vaig requerir-te amb la forma del diable. Gràcies a tu, vaig aconseguir amenaçar al geni (després de quasi un mil·lenni buscant-lo) perquè em tornara la meua mortalitat. 
Quan torní a ser mortal, vaig deixar l’espasa a terra, ja que no volia saber res d’ella. Ara estic en una casa a València esperant que arribe la meua hora. 
Vaig sentir que estaves a la presó, és per això que t’escric per donar-te ànims. Espere de cor que aconseguisques sortir i que acabes la teua vida en pau. Quan vaig nàixer m’anomenava Alfonso, però a soles m’has conegut amb un nom. 
El diable 
Joan Ortiz - 2n Batx. A 


Estimat Joan, 
Fa uns dies que em va arribar la teua carta. Quan l’he llegida, m’he quedat bocabadada per totes les aventures que has viscut al llarg de tots aquests anys. Em pareix normal la teua desesperació per la mort, ja que has viscut massa temps. M’has fet posar en la teua pell en tot moment i em sent identificada amb tu, ja que la setmana passada em va ocórrer una cosa surrealista. 
Estava a punt d’adormir-me quan de sobte vaig sentir una frescor i una ràfega d’aire en la cara. A continuació, vaig veure una ombra una mica peculiar. Quan em vaig alçar del llit les cames em tremolaven. Era el diable!! Es va apropar a mi i em va concedir també tres desitjos. A canvi de tindre molts diners; guanyar-me sempre l'aprovació del poble i viure molts anys, però sense ser immortal, el diable viurà amb mi. 
Per sort, hi ha una única forma de poder tornar a estar com abans. Has de fer un nou pacte amb el diable i et dirà què has de fer per alliberar-te de la presó. A més, puc intercedir per tu durant el temps que està vivint amb mi. 
No obstant això, espere que vingues a visitar-me. 
La Reina d’Anglaterra. 
Candela Murillo - 2n Batx. A 


Estimat John Smith, Juan Herrero, Joan Ferreiro o Jean Laforge, 
A mi encara m’agrada dir-te Joan Ferrer. Han passat anys des de la primera volta que ens vam veure, oi? I tant. Em desplau haver de dir-te que la reina té assumptes més importants que atendre que un boig empresonat que es creu immortal i diu haver vist dimonis. Un xic que diu veure l’anticrist, quina barbàrie! Els teus amics medievals de la Inquisició no haurien tardat un segon en condemnar-te. 
Vares desitjar el que sembla que tots volen alguna volta: fortuna i immortalitat. Però pel camí t’has deixat a l’Emma, a ton pare i a qualsevol que hages estimat alguna volta. Mira com has acabat, amb la butxaca plena i el cor buit. T’has condemnat a una vida solitària, has vetat l’amor i l’amistat i per tant has rebutjat la felicitat. Ara voldries que tornara la mortalitat de la qual et vares desfer tan decididament. Amb tants diners com tens, i no és possible que compres la mort. 
La pròxima volta que desitges pietat, benevolència o misericòrdia assegura't de pactar amb un ens diví i no amb l’encarnació del mal. 
Un petó etern, 
El Dimoni 
Candela Márquez - 2n Batx. A 


HISTÒRIES D'UNA VIDA PASSADA
Estimat Joan, 
Han passat segles des que vas nàixer i no he oblidat el fatídic dia en què ta mare va morir i jo vaig convertir-me en el responsable de la teua vida. Vaig criar-te en les arts de la forja i tu vas crear la spata ignea, l’espasa més poderosa de la cristiandat, però crec que mai no t’he contat la història de la pedra del cel. 
Tot va ocórrer temps abans de nàixer tu. Jo acabava de complir els 17 anys quan, en un dels trasllats, el meu pare i jo ens vam trobar un home cridant com un embogit. Afirmava que havia furtat alguna cosa al diable mentre un grup d’homes el subjectava. Mon pare de seguida el va prendre per un boig i va allunyar-se amb intenció de continuar però, abans de pujar al carro, vaig poder agafar una vara de ferro que pareixia haver caigut del cel i la vaig guardar fins que tu vas complir els setze. 
Ara sé que la vas intercanviar per la immortalitat i, fill meu, he de dir-te que la mort és el destí d’una vida. Jo vaig perdre la vida per aquella espasa, però tu també. Al renunciar a la mort vas condemnar-te a ser un presoner de la vida. 
El teu pare. 
Nuria Pino - 2n Batx. A 


CARTA DEL DIABLE A JOAN 
Ens tornem a trobar, Joan. 
Mil anys has sigut el meu acompanyant sense que ho hages sabut, anys en què he vist les teues alegries i desgràcies. T’he vist aprendre, créixer, estimar i penedir-te. 
Et dec una disculpa: l’espasa no va ser més que una excusa per a trobar qui m’acompanyara en el meu infern. He d’admetre que va ser molt egoista per part meua, al cap i a la fi soc el diable. 
Vas acabar amb la soledat que sentia, i t’ho agraïsc. 
Jo era el teu amic Karl Marx, també era Francisco Pizarro, Jenny von Westphalen, Greta Garbo, la pesta negra, el cinema, els escacs... soc fins i tot la reina a la qual et dirigeixes en la teua carta. 
Perquè jo visc en tot i tots, soc tot i no soc res. 
Vas renunciar al sentit de la vida per a convertir-la en una semblant a la meua. Visc condemnat en un infern, i tu ja has viscut el teu particular. 
No puc retornar-te el que em vas donar una vegada, però t’he escoltat. 
Encara que no ho cregues, ets el meu amic, i com a amic et demane que sigues el meu igual, per sempre. Gràcies. 
Carla Gascó - 2n Batx. A 


A vós, Juan Herrero: 
Potser la meua demanda requerisca d’antecedent: 
Quan va arribar el meu moment i vaig reunir-me amb aquell a qui la meua ànima pertanyia, vaig entendre la natura de les vostres accions durant l’expedició per aquella inhòspita terra. El diable em va confirmar allò que els vostres ulls m’havien transmès anys enrere. I els primers dubtes aparegueren en recordar la vostra aparent indiferència cap a les riqueses que la selva amagava. Per tal de resoldre’ls, vaig haver de seguir les vostres vivències. 
Però, any per any, la meua sorpresa augmentava alhora que apareixien més incògnites. 
De fet, estàveu esdevenint un personatge, si més no, interessant. Per entendre’m potser hauríeu de saber que, durant tots aquestos segles, he conegut molta gent que, com vós i com jo, va haver de negociar amb el maligne en algun moment. I, en algunes ocasions, els vostres actes em van fer pensar que éreu com tots nosaltres: un ésser impulsat pels pecats de la cobdícia i la supèrbia. Però alguna cosa fallava. 
Alguns buscàvem gloria, com uns altres ansiaven fama o èxit. Però vós fugiu de tot allò que obri un lloc en la memòria de l’home. 
Vos aventureu a l’oblit sent immortal. Per això, m’agradaria saber: Què vos mou? 
Francisco Pizarro. 
Jaume Quiles - 2n Batx. A 


Benvolgut Joan, 
Després d’estar uns quants mesos pensant-m’ho, he decidit que et vaig a contar la veritat de la nostra història. 
Abans que res, et recordes de la “pedra del cel”, la vara d’acer que et va donar el teu pare, per fer l’espasa, i que mai et va explicar on l’havia aconseguida? Doncs, aquesta porta tot el meu poder dins, és com si les meues capacitats de matar i dominar el món es concentraren ahí. Un avantpassat teu va tindre una experiència amb mi molt pareguda a la teua, no obstant, ell va trencar el pacte, amb “la pedra del cel”, llevant-me així el meu poder. Des d’aquell moment he insistit a cada ancestre de la teua família de fer un pacte per aconseguir el meu poder, però mai ningú l'acceptà. Així que, la spata ignea és l’única cosa que podria matar-te, però ara, que és completament meua, no pense allunyar-me més d’ella. Per tant, davant la teua situació em pense que hauràs d’afanyar-te, perquè tot el sofriment que he passat per aconseguir la meua pertinència el passaràs tu durant tota la vida. 
Atentament, el dimoni. 
 Patricia Mora - 1r Batx. B 



 ‘’Estimat’’ Joan, per dir alguna cosa, 
 No sé si encara em recordes, però fa aproximadament uns 1000 anys vas manar els teus esbirros a matar-me. Així és, sóc Arnulf, o el ‘’mercenari’’, com em descrius a la teua carta. Gràcies a tu he descobert que la Terra és el pitjor infern. Aquell terrible lloc era ple de pobresa, de lluites i discussions sense sentit, i supose que ara tot continua sent igual. Ací, al món dels morts, tot és pau, no hi ha jerarquies ni injustícies. Potser el vertader infern és vagar eternament a la Terra. Però encara tens una oportunitat de deixar eixe món tan fatídic al qual t’has aferrat com una rata. Sent l’obligació d’ajudar-te, perquè tu (encara que amb mala intenció) em vas fer conèixer aquest mon tan meravellós amb la meua mort prematura. Només has de fer-li arribar aquest missatge a la reina: ‘’destruunt vitam aeternam’’. Ella sap el que vol dir; va fer un pacte amb el diable i també desitjà la vida eterna. La diferència és que ella no sap que aquest món, el dels morts, és millor. Amb una mica de sort, t’oferirà un beuratge que rectificarà el teu desig. Sort. Arnulf, el cavaller. 
 Alberto Rozalén - 2n Batxillerat A 


Benvolgut senyor Smith, 
M’he dignat a respondre al vostre escrit perquè us comprenc. Estic segura que cap monarca anterior ha escoltat una història com la vostra i, si haguera estat així, no sé si l’hauria cregut. El que sí que sé és que hi ha coses que no canvien, i que com vós, són eternes. Però, què us vaig a dir jo a aquestes altures que no sapigueu? Quan vaig llegir la vostra carta, vaig pensar que éreu un egoista per tindre el desig d’abandonar la vida, ja que hi ha persones com jo que mai l’hem assaborida. Ara mateix, vós deveu estar pensant el mateix de mi, que amb tots els luxes i tot el que tinc dic que no visc. He viscut des de la meua infantesa ancorada a les permanents normes i la bona cara, a una vida que jo no he escollit i és immortal. 
Senyor Smith, no vull la vostra condemna, vull la vostra ajuda. L’únic que pot acabar amb aquest infern és qui viu en ell: el diable. Hi hem d’establir un altre pacte i posar fi a la immortalitat perquè us comprenc, clar que us comprenc. 
La reina 
 Reyes Fornas - 2n Batxillerat A 



Estimat Joan, 
Fa segles que t'observe, perquè per a mi no és un secret que vas fer un pacte amb el diable. Em sembla realment curiós el teu comportament al llarg dels esdeveniments de la història; la cobdícia i l'egoisme han regit la teua vida. 
 Després de tants anys vivint d'excessos, has topat amb la crua realitat i, deixa'm dir-ho, t'ho has buscat. Estàs sol, empresonat i deprimit i damunt, malgrat ser immortal, no has aconseguit fer res que valga la pena, res memorable. 
A més a més, pretens que la reina d'Anglaterra empatitze amb tu després d’haver-li enviat aquella carta, però ella no et pot ajudar, el tracte l'has fet amb el diable i només ell et pot alliberar de la teua condemna. 
No obstant això, vinc a oferir-te consell, perquè jo soc el primer que coneix el nivell de manipulació que té el diable. Com bé és sabut, el diable és avariciós i es mou per la ira i l'odi, és per això que també és fàcil de manipular. Aquesta informació pot ser molt profitosa si la utilitzes adequadament. 
Espere impacient el teu següent moviment en aquesta partida d'escacs, 
 Déu (creador de l’univers) 
 Mar O'Brien - 2n Batxillerat A


Estimat Joan, 
Has tardat molt més del que pensava, he de reconéixer-ho. L’espera s’ha fet llarga, fins i tot per un ésser immortal com jo. Però l’important és que per fi ho has fet. T’has afartat de la teua immortalitat. El que no m’esperava era que trigares tant a admetre-ho, i que ho feres en una carta a la reina! Ja t’avance que mai li arribarà, clar. 
Parlem d’allò fonamental. Ser diable no és fàcil, saps? Déu viu amb família i amics, en el seu paradís empestat de bondat... Però jo em trobe molt sol. Alguns segles, si tinc sort, un pecador no obté el perdó i baixa amb mi. Però no em cauen bé, solen ser assassins o similars i no són gens amigables. El que jo vull és un col·lega. Algú amb qui parlar o anar a fer unes birres. Per això vaig buscar-te. Ja sabia que em demanaries la immortalitat. També sabia que no podries suportar-la. (L’espasa m’era indiferent, òbviament.) 
Si mors, Joan, hauries d’anar al cel. Però saps que mai moriràs. I la vida terrenal t’és insuportable. Llavors, per què no passes amb mi la teua eternitat? Tu mateix has comprovat que el pitjor càstig és la soledat. Tots mereixem un amic, fins i tot el dimoni. 
 El diable 
 Cristina Simó - 2n Batxillerat A



Benvolgut Joan, 
He de dir-te que feia temps que no estava tan atenta, intrigada i concentrada en absolutament cap cosa com en la teua carta. 
De primeres, em van semblar molt intel·ligents i previnguts els tres desitjos que vas demanar al dimoni, però més tard, molt poc audaços, degut a que podries haver salvat ton pare i haver tingut una vida feliç junt als teus. Al meu parer, guanyà en tu l’egoisme, abans que la raó. 
A pesar d'això, em pareix completament increïble que hi hagi una persona present al món que sàpiga tot el que ha ocorregut a la història, per això, et faré una proposta: et permetré eixir de la presó, i satisfaré les teues necessitats, incloent la teva seguretat, a canvi, tots els dies fins la meva mort, m’explicaràs tot el que has viscut durant els teus 1000 anys de vida, des de la teva infantesa, passant per com va reaccionar la gent al descobriment d’Amèrica, fins a la poca humanitat dels homes a les guerres mundials. També vull que em narres la realitat dels trons reials, és a dir, com van actuar amb la gent, per poder perfeccionar el meu regnat, i més tard, ensenyar als meus fills, perquè l'apliquin quan els toqui. T’espero a palau. 
La reina d’Anglaterra
Lucía Sancho - 2n Batxillerat A



Senyor Joan Ferrer 
Gràcies per la carta; la seua història m’ha fet reflexionar i després d'uns dies he pres una decisió. Per la meua percepció el dia que va fer el pacte amb el diable va ser el començament de la seua condemna, de tot el que podia desitjar va desitjar el pitjor dels càstigs: la desaparició de la llibertat, va renunciar a l’amor, l’amistat i, és clar, a l'envelliment. Senyor Joan, he decidit alliberar-lo, però no amb les seues condicions; pel que a mi respecta el diable el va enfonsar en un pou de desgràcies i vull ser jo qui el traga del pou; he pogut trobar l’espasa de la qual tant parla i l’he aconseguida; en una setmana estarà en les seues mans i podrà fer allò que més ànsia, alliberar-se. He demanat als policies que l’alliberen i que s’encarreguen de portar-lo on va néixer, crec que després de totes les seues fugides voldrà tornar a casa. Espere de veritat que l’espasa siga la seua reina en el escacs i que finalitze la condemna amb un escac i mat. 
Fins mai, senyor Joan. 
La reina d'Anglaterra 
 Aida Gómez Conejo - 2n Batxillerat A

MICRORELATS Carta a la Reina d'Anglaterra - COL·LEGI PÍO XII (València)


UNA PETICIÓ MASSA SURREALISTA

Buckingham Palace

Reina d’Anglaterra

Presó *****, Anglaterra

Joan Ferrer/John Smith

 

Estimat Joan Ferrer,

O tal vegada John Smith. No sé com us sentireu més còmode.

En la vostra carta em parleu de tres desitjos que, si em permeteu la puntualització, el tercer de tots ells va ser producte del mateix dimoni. Com vau preferir diners a la possibilitat de poder tornar amb la vostra estimada? O poder desfer la immortalitat a la qual esteu condemnat! Em conteu també de la millor espasa del món, de totes les persones que heu conegut amb el pas del temps, etc. 

Però, com espereu que m’ho crega? I el més important, què espereu que jo faça? Com comprendreu no puc anar a la presó i alliberar-vos donant l’explicació que no va ser la vostra culpa la mort d’aquells guardians sinó que realment tot aquell que s’acoste a vós morirà sense que pugueu evitar-ho. Cap persona amb dos dits de front em creurà!

Sr. Smith espere que em disculpeu però em pareix que tinguéreu la llibertat i tot el temps necessari (sent immortal...) per a poder reflexionar. Vau preferir tota la riquesa del món abans de l’amor, abans de la salut i de la seguretat. No puc fer res al respecte.

Signat, 

La Reina 

Lucía Claro Palacio – 2n Batxillerat 

 

 


John Smith
Presó de *****, Anglaterra 

 

Senyor John Smith, 

Mai abans havia escoltat una història com la seua, i, si li soc sincera, m’ha deixat sense paraules. No obstant això, no puc estar segura que el seu relat siga cert. A pesar d’això, per alguna raó estic intrigada i vull pensar que és sincer. No sé si pel destí o per quina raó, però, en qualsevol cas, m’ha arribat una carta escrita molts anys enrere que, crec, ha de llegir. 

Estimat Joan, 

Feia mesos que no sabia res de tu i per això vaig partir en la teua recerca. De camí, em vaig trobar amb Arnulf i li vaig demanar explicacions perquè estava segura que ell havia d’estar relacionat amb la teua desaparició. El nostre encontre no va ser casualitat, Arnulf volia el meu medalló. Quan es llevà la roba vaig comprendre que m’encontrava davant el diable. Ell tan sols volia el medalló i a canvi ell em concedí dos desitjos. Vaig acceptar. El primer va ser saber el que t’havia passat. Després li vaig demanar tornar a veure’t. I ho vaig fer, com Greta Garbo. 

Espere que la teua llarga vida haja sigut satisfactòria i plena,

 Emma. 

Alba Ochando Martínez – 2n Batxillerat

 


TORNARÀS A SER FERRER

 

Benvolgut Joan Ferrer,

La reina d’Anglaterra em va fer arribar la carta que amb tanta desesperança li vas escriure. Quasi mil anys han fet falta perquè l’home entenga la necessitat de la mort, la necessitat del descans. 

Em sorprèn que cregues que la intervenció humana pot posar fi a la teua vida. Em sorprèn encara més l’intent de furtar una espasa que em pertany, una espasa capaç de matar al mateix diable i que tu vas forjar. L’home demostra la seua estupidesa des del naixement fins l’últim dia. Solament un desig concebut pel diable pot fer innocu un desig del diable. Per això tornaràs a ser ferrer i tornaràs a vendre’m l’espasa i tornaré a donar-te tres oportunitats. El teu cos es farà cendra i tornarà a la cendra, tal com està escrit.  

Has viscut una vida eterna i ningú et recordarà. Has caminat per totes les rutes però tornaràs a la terra del teu pare. Has sigut tan ric com tots el homes junts i moriràs tan pobre con l’últim. Eixe és el destí de l’home. 

La reina està assabentada de l’encomanament. Ens tornarem a veure quan l’hages finalitzat. Poden ser anys, poden ser segles.

Esperaré eternament, 

El diable. 

Carmen Clemente Serra – 2n Batxillerat

 


REINA DE CORS

Buckingham Palace, Anglaterra

Darreries del segle XX

John Smith 

Presó de *****

 

Apreciat senyor Smith,

            Em plau molt que després d’haver viscut amb tanta intensitat i conegut tantes dones il.lustres, haja recorregut a mi per a trencar el seu desafortunat destí. M’afalaga pensar que puga considerar que tinc més poder que el mateix diable: a ell li ha confiat la seua ànima, a mi em confia la seua mort. Si njus no ha pogut suportar el pes de la vida eterna, com hauria d’anular jo el seu contracte, només dient “Que li tallen el cap!” com la perversa Reina de Cors? La seua insòlita petició és la prova que menys puga ser més. Qui vol viure per a sempre? Tothom, tal vegada. Tanmateix, no li puc retraure allò de “ves amb compte amb el que desitges perquè pot fer-se realitat”, donat que vostè només va caure en la temptació de sentir-se diferent a la resta i, a la vegada, superior. Com soc jo, encara que per temps limitat. Eixa és la subtil diferència. És per això, perquè sé el que sent, i perquè les reines hem nascut per a fer realitat els desitjos, que el vaig alliberar de la presó a canvi d’encadenar-lo a la memòria: li anomene “Cronista Major del Regne”. Sense data de caducitat. 

Jo, la Reina d’Anglaterra

 

Alicia Bellido Álvarez – 2n Batxillerat

 


ORGULL

 

Estimat Joan Ferrer: 

Després de llegir la seua carta, la primera de les coses que no em queda clar és com dirigir-me a vostè: Joan, Juan, John, Johan, Jean… del cognom ni parlar. Es ben cert que la mandra i l’avarícia vos han jugat una mala passada. Al llarg de 1000 anys sembla que malgrat conèixer tanta gent, tants pensaments i corrents, i tants països visitats,  el que sabeu fer és jugar als escacs i, sense jutjar el vostre coneixement d´aquest joc, a l’última partida esteu en “jaque mate“.

            Permeteu que vos recorde que al llarg d’aquests anys la vostra joventut vos ha jugat una mala passada: no heu après humilitat i el vostre orgull i ambició vos ha portat a la presó. Però el que no entenc és com no demaneu clemència, sols una pensió per poder viure i a més que s’incremente de manera proporcional al cost de la vida. Quin trellat té voler ser sempre jove? Creia que era mantenir les facultats per treballar i estimar. 

L’spata ignea i l’orgull de la joventut t’han traït. Jo la regna d’Anglaterra sols demanaré que Déu et guarde com a la resta dels mortals 

Sa majestat 

La Reina d’Anglaterra

 

Gerard Pellicer Monsoriu – 2n Batxillerat

 


INJUSTÍCIA

Presó de *****, Anglaterra

 

Estimat John Smith, 

La seua història és magnífica. No sé com ha pogut viure tantes experiències. Clar, porta molts segles veient el mateix. Però, és fascinant que una simple espasa haja pogut canviar-li tota la seua vida. Crear una arma tan poderosa, per a lluitar, li ha permès ser immortal i jove per sempre i ser infinitament ric. Tot gràcies a un dimoni que li ha concedit uns desitjos. El que fan alguns per una cosa tan màgica, és impressionant! 

Mai havia conegut una història tan peculiar i mira que en conec prou interessants. És magnífica! La seua família devia ser especialista en fer armes, perquè njus ho és. A més, vull saber més sobre com va conèixer a eixe dimoni que li va “salvar” la vida -ho dic així perquè no li  veig content del tot-. També, m’agradaria conèixer-lo en persona i que em parlara més dels seus avantpassats i com va ser tot el que njus va viure en tants anys perquè de segur que la cosa no queda en açò que m’ha contat. Per això, tinga per segur que li trauré d’allà, perquè un ser extraordinari no mereix eixa condemna. És una njustícia. 

Salutacions, 

Elizabeth II reina d’Anglaterra

 

Enrique García Centelles – 2n Batxillerat

 

 


Benvolgut Joan Ferrer:

Es difícil de creure la seua història. Això de fer pactes amb el diable és molt complicat, però no és impossible ja que molts han inventat eixa excusa per a poder eixir de la presó. Es per això que vull reunir-me amb vostè per que em conte de la història i si algun detall no coincideix la seua petició de morir no serà acceptada per ningú.

En la meua visita vostè tindrà que relatar-ho tot des d’un principi i sense resumir res i també contant per què vol vostè suïcidar-se després del do que el dimoni li ha concedit. Tot el món que puguera viure la vida que vostè ha tingut s’aferraria a ella i no es soltaria per res del món.

La seua vida ha degut ser apassionant i voler llevar-se-la és per dos motius, o que alguna cosa mala passarà en el futur o el dimoni l’ha amenaçat per a voler morir-se. És per això que va agafar del museu l’espasa i va intentar suïcidar-se?

Fer tractes amb el dimoni és una cosa molt complicada al què vostè s’ha enfrontat per això vull saber tota la seua història des de les seues paraules.

Un afectuós comiat ,

Reina d’Anglaterra

Verónica Hurtado González – 2n Batxillerat

 


SI HAS DE CONTAR-HO, CONTA-HO TOT

John Locke 

Presó de *****, Anglaterra

 

Estimat Joan, 

La nostra relació és, perquè no dir-ho, especial. T’escric perquè estic decebut amb tu; he llegit la carta que li has enviat a la reina i no m’ha agradat gens. Em descrius com un ésser maligne i que sols busca el seu benefici, quan no és així. Tant tu com jo sabem que les coses no van ocórrer tal com tu les contes.

En primer lloc, em va sorprendre quan vaig llegir la nostra primera trobada; per què no li vas dir a la reina que som germans? Per què no li has dit que tu vas ser qui em va convertir en el diable? Saps perfectament, que aquell dia jugant a soldats, em vas clavar l’espasa, i vas pregar a Deu per evitar la meua mort. Per a la nostra sorpresa, no va vindre un àngel, sinó que va vindre el propi diable, i li vam demanar els desitjos que darrerament es convertirien en el pitjor maldecaps. 

Demanàrem per als dos ser immortals, i mentre tu demanaves diners; jo vaig demanar poder. I així, és com em vaig convertir en el diable, al cap i a la fi: qui te més poder que el propi diable?

El teu estimat germà. 

 

Carla Climent Ortolà – 2n Batxillerat

 


UN TRACTE

Reina d´Anglaterra

Buckingham Place

SWI Londres

Presó de *****, Anglaterra

3 de març de 2021

 

Estimat Jonh Smith (àlies Joan Ferrer),

Abans de començar, m’agradaria disculpar-me, estimat amic -perdoni’m l’expressió, però després de llegir la teua història ja sent que som amics-. No és propi de mi trigar més de cinquanta anys en respondre a una carta, però sembla que la seua va quedar traspaperada entre alguns papers burocràtics. De totes maneres, a vosté aquests anys se li hauran passat com un par de setmanes.

La seua història m’ha commogut en tots els sentits possibles, i he d’admetre que la història d’amor amb l’Emma m’ha llevat alguna llagrimeta. El seu pas per l’Edat Mitjana, amb l’art Barroc o les tendències renaixentistes, és màgic. Tota i cada una de les pàgines que he llegit són una obra d’art.

Per tant, senyor Smith/Ferrer, li propose un tracte. Tinc un bon conegut a les terres litorals mediterrànies, a una ciutat que es fa dir Barcelona. Allí, Vicenç Pagés Jordà és un escriptor de prestigi. Ell podria editar aquestes pàgines i convertir-les en una obra mestra, a canvi, vosté quedaria en llibertat.

Espere que es replantegi l’oferta. Si el llibre es publica, voldrà dir que vosté ha quedat lliure, per tant, la meua major gratitud per la seua col·laboració a la literatura narrativa catalana.

P.D: Espere que haja aprés la lliçó, mai es torne a fiar vosté del diable!

La seua nova admiradora,

La Reina d’ Anglaterra 

 

Júlia Castellví Tortajada – 2n Batxillerat

 


SER IMMORTAL

Buckingham Palace 

Darreries del segle XX

Senyor Joan Ferrer,

He rebut la seua carta i he estat reflexionant sobre la seua petició. La primera volta que vaig llegir-la no donava crèdit del que estava llegint, aquest és el fet més paranormal que he viscut al llarg de la meua vida i va ser difícil processar les seues paraules. 

Finalment, després de uns dies sense poder pensar en una altra cosa, he decidit acceptar la seua sol·licitud i l’ajudaré a eixir de la presó. No permetria de cap de les maneres que experimentaren amb un humà. Després li donaré refugi en una de les meues residències per a protegir-lo. 

Conec un senyor que està passant per una situació pareguda a la seua i podríeu fer-vos companyia. Ell ja està instal·lat a la residència on vostè anirà.

Parlaré personalment amb la seguretat de la presó perquè li deixen eixir sense que sospiten. Podrà passar l’eternitat que li queda a la meua residència i no li faltarà res, ser immortal no deu ser gens agradable.

Qualsevol inconvenient, el parlarem una vegada estiga fora de la presó. 

Reba una distingida salutació, 

Reina d’Anglaterra

Irene Valor Vizcaíno - 2n Batxillerat 

 


EL PODER DEL CONEIXEMENT

Estimat Joan

No sé què dir, estic sense paraules. Encara que la gent pense que la immortalitat és un miracle, estan molt equivocats, per a tu haurà sigut dificilíssim i ho continuarà sent. És per això que no deixaré que et podrisques entre reixes ni un dia més, ni que experimenten amb tu, això ha de ser el secret més ben guardat de la història. M'agradaria poder veure't i que tornares a contar una vegada més tota la teua història. Amb tot el que m’has dit, pense que has sigut un joguet per al dimoni, no havies tingut mai males intencions però la cobdícia per no vendre la teua espasa t’ha portat a fer coses horribles. És per això que he decidit declarar-te la impunitat, això sí, amb una condició: vull que m'expliques tot el que has viscut i que em narres tota la història medieval i contemporània, els llocs on has estat, les celebritats que has conegut, les diferents cultures... Vull convertir-me en la dona amb més coneixements del món i que així finalment se'm reconega no sols per ser la reina d'Anglaterra. 

Atentament, 

La Reina

Pablo Tomás Oliver – 2n Batxillerat

 


EL NOSTRE SECRET

 

Estimat senyor John Smith:

He de dir-li que la seua carta quasi no arriba a les meues mans. Com ja sabrà, jo no llig totes les cartes dirigides al meu nom, a soles les que necessiten una especial atenció. El meu secretari va pregar-me impacient que la llegira i he de confessar que em vaig riure molt.Com podria una persona creure tot el que diu? Però investigant ens vam trobar amb la notícia del robatori de l’espasa, i ja vaig prendre més seriosament el seu testimoni.

La seua situació és complicada i lamente dir-li que jo, com a cap d’estat d’Anglaterra, no puc intervindre directament, cridaria molt l’atenció la meua participació en l’indult d’un lladre. La solució que vaig trobar és, de manera indirecta, facilitar-li la fugida, sense estar jo implicada en l’assumpte, d’aquesta manera, ningú tindrà la responsabilitat. A canvi, he de demanar-li que vosté siga un confident de la corona anglesa. Una mena de pacte entre un home poderós i una institució poderosa. Tant jo com els meus descendents serem garants del seu secret, sempre que sigues fidel al nostre pacte ningú més ho sabrà. Faré que un funcionari es pose en contacte amb vosté per tal de concretar el nostre contracte.

Atentament,

Vostra Majestat

Ana Peiró López – 2n Batxillerat

 


MILLOR LA MORT QUE EL SOFRIMENT

Joan Ferrer,

M’he assabentat de la teua proposta a la reina d’Anglaterra. He de dir que no m’estranya entendre els teus problemes i desgràcies, ja que, com tu saps, jo estic vivint el mateix. Per tant, ara és el meu torn per fer-te la proposta a tu i que els dos puguem morir com és degut.

Porte ja cent anys pensant el mateix, tornar-me mortal i acabar amb els meus sofriments. Ara que sé que tu estàs passant per aquesta situació, et propose la següent qüestió. Amb els poders que dispose, tinc la capacitat de demanar només un desig de gran audàcia, com seria la mortalitat. Encara que semble un desig impossible, la teua espasa ens ho permet amb la seua destrucció. 

Perquè es faça realitat, l’espasa cal ser destruïda pel seu creador i per la persona que la tinga. En aquest cas som nosaltres. Per tant, et plantege la possibilitat de destrossar junts l’espasa de ferro i tindre, així, la capacitat de morir. Potser estàs pensant que l’espasa és indestructible, però conec els materials necessaris per a trencar-la.

Per desgràcia, això tindria conseqüències. Aniríem directament a l’infern, però... què és l’infern comparat amb la immortalitat?

El dimoni 

 

Elena Giménez Grimalt – 2n Batxillerat 

 



 

Westminster, London SW1A 1AA, UK 

Darreries del segle XX 

John Smith

Presó de *****, Anglaterra 

 

Benvolgut senyor Smith, 

Li escric aquesta carta per tal de respondre a la història de la seua vida, sobre la qual he de dir algunes coses. I disculpeu-me si li falte al respecte en qualsevol moment. 

He llegit la carta durant tot el dia i he de dir que és vosté un escriptor meravellós. Són interessants els seus punts de vista sobre la història, sobretot respecte a la més recent, que encara influeix en aquests dies. 

Dit açò, no sé si creure’l, senyor Smith, ja que tot aquest conte pareix que haja eixit d’una novel·la fantàstica. No sé quines són les seues intencions, però he de dir que inventant aquesta història no li farà eixir de la presó. 

D’altra banda, m’agradaria parlar amb vosté en persona en cas que tot siga veritat, però haurà de demostrar-ho ensenyant-me la seua col·lecció d’art. També m'agradaria que parlara amb catedràtics d’Història. A més, si la “maledicció” és certa, deixaré que vaja al Victoria and Albert Museum per agafar l’ Spata Ignea i acabar amb la seua vida com ha desitjat, per molt macabre que parega. 

Ens mantindrem en contacte, 

Reina Elizabeth II d’Anglaterra,

Elizabeth Alexandra Mary Windsor 

 

Carlos García Villanueva – 2n Batxillerat

  

 

UNA HISTÒRIA AMB VEU

 

Estimat Joan Ferrer:

Fa molt de temps que no llegia una carta, i molt menys d'aquest tipus. Naturalment cada dia rep milions de cartes demanant consells, millores i, fins i tot, crítiques. Però amb tota la quantitat de treball que ha de dur a terme una reina, no pot exercir totes les activitats que li agradaria.

Supose que abans de tot hauria de donar-li l'enhorabona. Va cridar l'atenció d'un dels meus empleats, cosa complicada, així que en comptes d'agrair-me a mi la resposta a la seua carta, hauria de donar-li els seus agraïments a qui ha trobat rellevant i interessant aquesta història seua. 

He de dir que no m'esperava llegir una cosa igual i ha de tindre en compte que mai prendria una decisió com aquesta. Realment no sé si tot el que em conta és cert, però he vist sinceritat en les seues paraules i m'ha commogut. Així que després d'una llarga meditació he considerat dur a terme el seu alliberament; no obstant això, necessite un favor que espere que no siga rebutjat. M'agradaria que aquesta història seua fora coneguda, que el poble llegira i descobrira el poder que té l'avarícia i l'egoisme. Per altra banda, espere poder conéixer-lo en persona i que em conte la història en tota la seua totalitat. 

Li faré arribar els meus desitjos, acompanyats d'uns documents on haurà de prometre que hi ha certesa en les seues paraules. Espere veure’l el més prompte possible.

S'acomiada atentament, 

La Reina d'Anglaterra.

 

Laura Andreu Ros – 2n Batxillerat

 


DESHUMANITZACIÓ

 

Presó de Fleet, Anglaterra, darreries del segle XX.

 

Estimat Joan Ferrer,

No sóc una persona dotada per a l’escriptura, però amb el teu empresonament no he pogut evitar escriure’t per saciar els meus remordiments, o potser per a justificar-me. 

Sóc el guàrdia traïdor del museu. Supose que aquesta serà la forma més fàcil per què m’identifiques. Vaig saber de la descarada publicació de la teua carta per part de la Reina i el jutjat. La vaig llegir sense interrupció, i no he pegat ull des d’aquell moment. El meu acte t’haurà paregut egoista, i no estàs equivocat. Però, com podia jo imaginar-me tot el que estava passant en realitat? Aquesta és la màgia de les perspectives. La teua perspectiva és –teòricament- molt primitiva. Per a mi va ser un acte de benefici personal: diners fàcils i sense maldecaps. La gent de hui en dia és individualista per natura, o per supervivència. Potser en el fons no som tan diferents, hem sigut deshumanitzats, siga pel dimoni o la societat actual – són, en realitat, tan diferents?-. En el fons segurament siga impossible escapar al cicle de la història i estiguem destinats a l’autodestrucció. 

Et desitge una prompta i tranquil·la autodestrucció.

Perdó.

Larry Daley (Guàrdia del museu)

Laura Bertomeu Cuenca – 2n Batxillerat

 

 

QUAN LA INFINITUD TORNA AL PRINCIPI


Vaig mantindre la compostura en acabar de llegir la carta, encara que el cap em donava voltes i ho veia tot negre. Quan em vaig decidir a contestar, no sabia encara què estava escrivint, però la tinta fluïa sola.

Sir John Smith,

Tal volta hauria de dir Joan Ferrer... Oh, Joan! M’he sentit extremadament egoista tots aquests anys per la meua decisió. Mai hauria pensat que tornaria a veure’t, si ho haguera sabut... si ho haguera sabut, mai hauria comés aquell error irremeiable, hauríem viscut una millor i finita vida... Aquell dia, vaig trobar-me amb el mateix diable, em va donar tres desitjos, tot allò que volguera. El primer va ser saber com hauria de morir, en aquell moment em vaig paralitzar, estava atemorida per la idea de la mort. El meu segon desig va ser la immortalitat, mai no he volgut fer front a la mort, l’única condició era que tothom pensara que jo havia envellit amb els anys i havia mort. Volia escapar, Joan, ho sent. Probablement m’odies, però encara puc remeiar-ho. He reservat el meu tercer desig, si tu m’ho demanes, posarem fi a aquest malson i canviarem de vida, junts.

Sempre teua,

Emma

Adriana Campos Rodríguez – 2n Batxillerat 

8 de març 2021

 

MICRORELATS Carta a la Reina d’Anglaterra 

COL.LEGI LA PURÍSSIMA- TORRENT

 

Arcàngel i Dimoni

 

Elionor d’Aquitània

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de Belmarsh

South East , London

 

Estimat Joan, 

Pot ser que no me’n recordes, però he seguit les teues passes des que ens vam conèixer ja fa uns quants segles. Després de pensar-m’ho amb deteniment, vaig considerar necessari que ens posarem en contacte. Com de segur t’avorreixes molt amb la càrrega de la immortalitat, he decidit  relatar-te amb els meus dots de mediocre escriptora, un molt peculiar succés.  Espere que aquesta història amenitze aquest espontani apropament.

Fa moltíssims anys em trobava caminant per un frondós bosc amb el meu promés Lluís VII de França. Després d’una jornada i no trobant-hi cap animal per caçar, decidírem tornar cap a Bourdeus i, al mig del camí, una cosa inaudita ens va succeir .

A la nostra esquerra, se’ns va revelar una grotesca figura que em va produir un intens calfred. A més, vaig sentir un buit dolorós a la  meua ànima, acompanyat pel més fons i infinit sentiment de  desesperació.  A la nostra dreta, un ésser celestial s’asseia damunt una petita roca, amb les seues prístines i atapeïdes ales alçades en posició amenaçadora. El que més em va impressionar, van ser els seus ulls. No eren furiosos i plens d’odi com els del dimoni.  L’Arcàngel era bondat pura i amor compassiu.  

Els dos baixaren la mirada, amb una expressió concentrada, cap a una tauleta de fusta amb unes familiars peces al mig. Jugaven als escacs. 

 

La teua amiga, Elionor d’Aquitània.

           

 

Carlos Barat Pérez 1er B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent

 


Una altra oportunitat

 

Habitatge del dimoni

Infern

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de Feltham

West, London

 

Estimat Joan,

T’escric des l’altre món on , segons tu, les nostres ànimes ja no tenen valor, però encara escoltem i veiem tot el que ocorre malgrat el teu escepticisme.

En primer lloc, m’agradaria dir-te que no et guarde rancor per deixar-me abandonada a Cerdenya sense cap explicació, perquè una volta coneguda la teua vertadera història, m’he adonat que no tenies altra opció.

També crec que tots aquests segles que has viscut no els has aprofitat prou, i que la clau haguera sigut emprar el teu tercer desig per a tindre una companya de vida per sempre al teu costat encara que no fóra jo. 

Però com ara ja no pots tornar enrere, et propose aprofitar tota l’eternitat que tens per davant per a centrar-te en un àmbit concret en què  pugues ajudar el proïsme, doncs ningú millor que tu coneix la raça humana i les conseqüències d’una dolenta decisió.

Només tu sabries com governar una societat com aquesta. Tal volta ets tu el capità dels escacs capaç de dirigir l’estratègia perfecta, en el moment idoni, i fer guanyar a cadascuna de les peces la lluita contra la insatisfacció i l’avarícia que, com tu ben saps, tant de mal han ocasionat i continuen fent-ho.

 

T’estimaré sempre. Emma. 

 

                        Eva Olmos Vázquez.- 1er B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent

 

 

                                                             La confessió

 



 

John Smith 

Presó de *****, Anglaterra 

 

Distingit Joan, 

M’ha sorprés la vostra sinceritat i la confiança que ha dipositat en mi. Després d'una intensa reflexió he decidit confessar-vos un peculiar fet: jo també vaig fer un pacte d’immortalitat. Però jo, en canvi, vaig nàixer molt abans que vosté, al voltant del 2000 aC i recorde nítidament com ajudava el meu germà Artús rodejat dels seus fidels cavallers, al voltant de la coneguda taula redona.

D’una altra banda, d’acord amb la petició que em vau fer arribar-hi, dir-vos que no m’és possible traure'l de la presó a causa dels nombrosos incidents i càrrecs que té a la seua fitxa policial: agressió a l’autoritat, corrupció, i fins i tot assassinat.

Doncs bé, li propose una altra alternativa, que de segur no tindrà cap problema d’ acceptar. L’ajudaré a fugar-se amb una única condició: vull que vosté forme part de la nostra secreta organització d’immortals; sí, hi ha més gent com nosaltres. Treballem amb l’objectiu de recuperar tots els objectes místics o poderosos que ens van portar a aquesta condemna. Només podrem trencar el pacte amb el diable si aconseguim destruir tots i cadascun d'aquests símbols.

Espere atentament la vostra resposta. 

 

Un cordial salut, 

La Reina d’Anglaterra.

 Alejandro Rodríguez Casabán.- 1er B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent


                                Tu decideixes                                                               

Habitatge del Dimoni

 Infern

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de Feltham

West, London

 

Estimat Joan Ferrer,

T’he estat observant durant aquest llarg i tediós mil·lenni; he vist de primera mà com durant tots aquests anys has intentat trobar un autèntic motiu per continuar vivint i també com has fracassat en el teu propòsit una vegada rere l’altra. La teua desesperació t’ha portat fins i tot a intentar llevar-te la vida amb l'espasa que vas crear quan encara el teu pare vivia i comparties la teua felicitat amb la teua amada Emma. El reencontre amb la teua creació, l’spata ígnea, va ser obra meua, volia veure fins a quin punt arribaries per a finalitzar amb la teua existència i ja he vist que només veure-la no ho dubtares ni tan sols un moment. La veritat és que m’has entrentingut més temps del que jo pensava i vull que això continue així un poc més, per això et propose el següent: t’he deixat unes claus en la teua cel.la i una poció que et farà invisible durant una mitja hora. És teua la decisió d’eixir d’aquesta presó i deixar un seguit de cadàvers fins aconseguir morir o no; o pots quedar-te ací durant tota l’eternitat. Tu decideixes!.

Estaré esperant el teu proper moviment en aquesta partida d’escacs.

 

El Dimoni

 

Ricardo Montes Llàcer.- 1º B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent

 

Déu et salve, si pot

 

Reina d’Anglaterra

Buckingham Palace, Anglaterra 

Darreries del segle XX 

John Smith 

Presó de *****, Anglaterra 

 

John, 

He rebut la teua carta i sóc coneixedora de totes les teues vivències , pensaments i idees trascendentals que has desenvolupat durant tota una vida inmortal. Quan et vaig concedir els tres desitjos mai pensí  que demanaries el que qualsevol persona ignorant hauria fet, però així va ser. El teus desitjos cobejosos t’han condemnat a una vida que amb el pas del temps s’ha omplit de desolació i en què has vist com totes les persones que estimaves envellien fins a morir. D’ altra banda, pense que guardar el teu tercer desig per a emprar-lo en el moment idoni va ser una decisió encertada però l’utilitzares de manera poc meditada en un moment de crisi i depressió. Fer un pacte amb el dimoni mai no és un bon tracte i ara hauràs de pagar-ne les consequències.

A la presó hauràs de continuar contant totes les teues experiències vitals, totes les teues alegries, totes les teues penes i tots els fets històrics viscuts fins que et tornes boig. 

Déu et salve, si pot. 

 

La Reina d’Anglaterra (Dimoni)

                                

     Diego Maita Gonzáles.- 1er B Batxiller .-Col.legi La Puríssima- Torrent

 

 

Un tracte

 

Reina d’Anglaterra

Buckingham Palace, Anglaterra 

Darreries del segle XX 

John Smith 

Presó de *****, Anglaterra 

 

Estimat Joan,

He rebut la teua carta i mentiria si diguera que m'ha deixat indiferent. El teu cas m'ha suscitat un cert interés, la qual cosa m'ha portat a investigar-te i cert és, que la causa del teu empresonament està més que justificada ja que apropiar-se d’objectes de patrimoni cultural està, òbviament, prohibit. No obstant això, malgrat la inversemblança del que contes, sóc capaç de comprendre-ho, ja que no és la primera vegada que sent parlar d'una història similar.

Com comprendràs no et puc concedir la pena mortal, perquè va en contra dels meus principis, i per descomptat de la llei britànica. De la mateixa forma, un indult és una fet molt seriós, per tant et propose el següent tracte: si et faig vindre a palau i em demostres que allò que relates és cert, t'oferiré un treball per a tota la vida servint a la família reial com a conseller del servei secret d'intel·ligència, que justificarà els teus ingressos i ocultarà la teua identitat, sempre que jures per la corona d'Anglaterra que no tornaràs a causar la mort d'una altra persona. En cas contrari, seràs condemnat a viure la resta de l’eternitat entre les quatre parets que et retenen.

 

Una cordial salutació, 

 

LA REINA D'ANGLATERRA

 

Pablo Rodríguez Marín.- 1º B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent

 


A les teues mans

 

                                                                                                          Dimoni

                                                                                                          Regne de l’Infern

John Smith, nascut Joan Ferrer

Presó de Feltham

West, London

 

Estimat John, 

Crec que puc dir que ets la persona viva que més temps he conegut en l’exterior del meu regne, per això t’oferiré una nova proposta. Et done l’oportunitat de lliurar-te del teu càstig, però hauràs de donar-lo a una altra persona que no tindrà cap possibilitat de rebutjar-lo ni tampoc podrá demanar cap altre desig. A canvi del meu acte misericordiós, vindràs amb mi a les profiunditats  del meu regne infernal, on viuràs tranquil per la resta de la teua existència amb l’única preocupació de jugar als escacs i perfeccionar aquest joc amb mi i, per descomptat, donar-me una espasa deu vegades millor que l’spata ignea. 

Tens tres dies amb les seues tres nits per a prendre la decisió i arribat el moment, si ho acceptes, hauràs de dir-me qui serà el nou Joan Ferrer, que patirà tot el que a tu et resta per patir i l’únic avantatge que li donaré serà conèixer els seus nous dons. En canvi, si no ho acceptes, hauràs de romandre a la presó fins que algú s’adone de la teua immortalitat o que les teues pregàries siguen escoltades i pugues lliurar-te per sempre.

 

El teu futur està a les teues mans.

 

El teu vell amic , el Dimoni.

 

Alejandro Cuesta Comes.- 1º B Batxiller. Col.legi La Puríssima- Torrent