24 de març 2020

Veredicte del concurs de microrelats

Enmig d'una situació tan estranya com la que estem vivint, l'equip del Diàleg vol expressar, en primer lloc, el seu desig que totes i tots estigueu bé. 

A pesar del confinament i de la suspensió de tota la docència de caràcter presencial, volem mantindre l'activitat virtual i la relativa sensació de normalitat que això suposa. Per això, ens alegra anunciar el nom de les persones guanyadores del concurs de microrelats del Diàleg 2020:

  • 1r premi: "Nosaltres, els romanents", de Blanca Illán (Col·legi Pío XII, València)
  • 2n premi: "Privació", d'Irene Martínez (Col·legi Pureza de María, València)
  • 3r premi: "La llibertat és el final", de Marc Montagud (IES Sant Vicent Ferrer, Algemesí)
  • Menció Maite Boscà: "Allibera'm", de María Jiménez (Col·legi La Purísima, Torrent)

A banda, més avall teniu la llista d'accèssits per centres.

Enhorabona a totes les persones guardonades! Intentarem fer-vos arribar els lots de llibres i els diplomes quan reòbriguen els centres educatius. 

Pel que fa a la celebració del Diàleg 2020, sabem que serà molt difícil dur-lo a terme encara aquest curs, però no volem prendre cap decisió precipitada. Vos mantindrem informats.

Cuideu-vos molt i llegiu bona cosa!

Col·legi Pío XII (València)
- “L’infiltrat”, Andrea Bataller
IES Almenara (Almenara)
- “7 de novembre”, Laia Fenollosa
IES Beatriu Civera (Aldaia)
- “Sense títol”, Núria Sahuquillo
- “Sense títol”, Enya Chofre
IES Guadassuar (Guadassuar)
- “Ella”, María López
IES Laurona (Llíria)
- “La puresa”, Laura Silvestre
- “Un foc alliberador”, Alba Martínez
IES Malilla (València)
- “Cosiu-me la boca, no vull parlar”, Paula Ferrer
IES Museros (Museros)
- “El diari de Míriam”, Manuel Campos
IES Salvador Gadea (Aldaia)
- “Sense títol”, Paula Hoyo

IES Sant Vicent Ferrer (Algemesí)
- “Fugir”, Ana Luz Gomis

IES Sant Vicent Ferrer (València)
-“Sense títol”, Laura Oliver

IES Sedaví (Sedaví)
- “La part bona del món”, Clara Arévalo
IES Veles e Vents (el Grau de Gandia)
- “Un altre romanent incomprés”, Ivan Cànovas
IES Vicent Sos Baynat (Castelló)
-“Diari de Míriam”, Diana Boronat

SES Alpuente, IES La Serranía (Alpont)
- “I després de tot”, Joan Jiménez

12 de març 2020

Ajornament del Diàleg de 2020 sense data

A causa de l'epidèmia del COVID-19 i en coherència amb les instruccions de la Universitat de València, la Conselleria de Cultura i la Conselleria de Sanitat, ens veiem obligats a posposar sense data la celebració del Diàleg d'enguany.

En canvi, mantindrem la data del 24 de març per a fer públic el nom dels microrelats guanyadors, tant en aquest blog com en el compte de Twitter del Diàleg (@DiàlegUV).

L'equip del Diàleg aprofita per a fer una crida a la calma i a la solidaritat. Ara més que mai, la ciència, la cultura i la paraula ens han d'ajudar a constriuir una societat més justa i forta.

Cuideu-vos molt i llegiu bona cosa.

4 de març 2020

UN ALTRE ROMANENT INCOMPRÉS


UN ALTRE ROMANENT INCOMPRÉS

Ja no sé ni en què dia estic, crec que està acabant febrer però millor pose un dia a la babalà que queda guai.
28 DE FEBRER. Amb tan sols alçar-me, el meu pare ja m'ha recordat com d'incomprés em sent en el dia a dia. Tot ha començat quan de sobte ha entrat per la porta de la meua habitació, m’ha despertat com cavernícola per a donar-me diners amb la intenció que isquera a la nit a sopar amb el meu amic J i companyia. I encara no sé com a punyetes fer-li entendre que no eixiré de casa! De tota manera vaig acceptar els diners. Més tard mentre estava al bany, pensava què podia fer amb els diners, sense que se me n'ocórrega res. De sobte, se’m va acudir, en eixir del bany. La solució, just enfront dels meus nassos. Havia de comprar un pestell per a limitar el seu accés. Si ell podia decidir entendre'm o no, jo almenys podria decidir si podia entrar a influenciar-me. Sonava tota una fantasia poder romandre a la meua habitació, aïllat de l'exterior. Tot seguit, el vaig comprar, obviament per amazon prime que al mes que ve se m'acaba la suscripció i he d'aprofitar. Demà, en arribar el paquet veuré si em satisfà tant com en la meua imaginació.
Ivan Cànovas Moratal. 1r Batx. Humanitats

La por a la soledat ens fa vulnerables


La por a la soledat ens fa vulnerables

24 de Febrer: Jo era a la meua casa tan tranquil·lament, pensant què fer sobre rapar-me el cap i anar descalç. No em desagradava la idea de rapar-me el cap. Me n'era igual però els meus peus són molt sensibles, i acabarien destrossats. Llavors escolte soroll al de sota de la meua casa, pel que sembla eren D, C i F. Sempre estan embolicant-la, i els és igual el que la gent pense. En certa forma els admire. La veritat és que són molt ximples també. Recentment s'havien rapat el cap i es van anar com de costum al parc, que hi ha davall de la meua casa, per a fumar-se uns porros, no entenc el perquè feien aqueixa merda però be, sempre estan fumant o bevent litrones. Sí, són uns borratxos també... Es podria dir que serien els meus únics amics i tinc por de perdre'ls, per això moltes vegades baixe i m'obligue a beure i fumar, només perquè no em marginen, ho sé, soc un imbècil Però preferisc això a estar sol...
Juan N. Miñana Bernal. 1r Batx. Humanitats.

DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT


DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT

29 DE FEBRER. Tinc por. Tinc un gran somriure a la cara. Hui per fi ens hem anat d’excursió amb la classe, a València, a veure un teatre. Quan portàvem una estona caminant, ja ens feien mal els peus. El puto bus ens podria haver deixat més prop. A l’hora d’entrar ens van parar a Ferran i a mi. No ens deixaven anar dins sense sabates, ho deia el protocol. Després d’una gran discussió, finalment, ens van obligar a posar-nos unes que sobraven als actors. Almenys, l’obra de teatre ens va calmar els ànims, no sé si m’agradava o estava a tan avorrida que ni parlar podia. En eixir ens vam llevar, per fi, les sabates de merda. Quan pareixia que tot aniria millor, un grup de joves, va espentar Ferran. A més, després van començar a burlar-se de nosaltres, per la vestimenta i per anar descalços. El pitjor és que la resta del nostre grup no van dir res. Inclús algun estúpid es reia també. A continuació, em preguntaren per què em rapava el cabell. Que això “era de xics”, a mi em faltarà pèl, però a ells cervell. Que difícil és ser diferent!
Miriam Nova Palmí. 1r Batx. Humanitats.