Rei

Vaig veure un home amb un tatuatge a la mà, un rombe amb una creu enmig. Aquest home és el líder d’una banda criminal, “Els Farmacèutics”. La banda és coneguda pel seu control del comerç de la droga a València, domini aconseguit mitjançant l’eliminació i absorció d’altres grups criminals usant la força i el terror.

Continuant amb el cap d’aquesta banda, Ulisses, nom que es va posar ell mateix, és un home jove, d’uns 22 anys, d’estatura mitjana i uns ulls negres amb una mirada que faria tremolar fins a un lleó. És un home fort amb massa lluites a l’esquena.

Ulisses està fart del joc en el qual es va ficar fa sis anys; fart de la lluita, de la pressió de la policia, fart de la falsa lleialtat dels seus homes, fart dels nous enemics i de la nova competència que vol el seu regnat. N'està fart.

Ara somriu, no sap que l’espasa de Dàmocles li caurà al damunt quan pose un peu fora del vagó i un altre serà nomenat Rei.

Aitor Cuevas López

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria) 

Salt de l'Aigua

Sonaven els xiulits que indicaven que es tancaven les portes. De sobte, un xic aconsegueix entrar in extremis per la porta més propera a les escales. Crida l’ atenció de tot el metro, seu al teu costat i es lleva la jaqueta. Notes el seu calor corporal després de córrer tres-cents metres i baixar fins al metro en a penes un minut i mig. Per la seva pell blanca com la llet i el seu pèl ros com el sol suposes que ve del nord d’Europa. Exactament de Malmö, ciutat del sud de Suècia. Ho saps per la direcció escrita junt a un telèfon amb el prefixe +46 a l’etiqueta de la jaqueta. És el típic xiquet mimat que ve a estudiar un any l’idioma amb més companys, mentre viu a una residència amb professors. Estava a Quart de Poblet visitant a una xica que havia conegut a un pub el dissabte anterior junt als pesats amb qui comparteix habitació, i que l’havien convençut a l’últim moment. El que no sabia era que no l’anava a tornar a veure, ja que quan arribara a la residència, l’esperava un taxi per anar a l’aeroport i tornar a casa. Els seus pares havien tingut un accident, i sa mare estava jugant-se la vida a l’hospital.

Javi Varea Giménez

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

 

La xica amb rastes i una cicatriu al front

Acaba d'entrar al metro la xica amb rastes i el principi d’una cicatriu que li ix pel front. S’ha assegut enfront meu i veig com mira el paisatge del meu fons. La xica de rastes i la cicatriu al front fa quatre anys mai hauria pensat que duria aquest ritme de vida: tranquil, sense preocupacions i gaudint de les xicotetes coses de la vida. Fa quatre anys, era una de les joves empresàries d’èxit més prometedor. Vivia concentrada en el seu treball, era perfeccionista, exigent i manipuladora quan volia aconseguir els seus objectius. Però va començar a patir del que pareixien ser unes migranyes molt fortes i va decidir anar al metge. Aquest li digué que havia d’anar a un especialista per fer-s’ho mirar. Li van diagnosticar un tumor cerebral primari, concretament un glioblastoma que li envaïa gran part del cervell. Els metges li donaven mesos de vida, però l’operació va eixir millor del que s'esperava i el temps de quimio va donar el millor dels resultats, havia sobreviscut a açò, i ara estava asseguda enfront de mi, feia mesos que no tocava un aparell electrònic, i es dirigia a la que seria la seua última revisió.

África Belmonte Marín

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Avinguda Santa Helena

La freda matinada del 7 de febrer queia sota el cap del cambrer que eixia per atendre les necessitats de fam dels clients, asseguts correlativament en els llocs lliures en plena Avinguda de Santa Helena. El fred els feia tancar un petit cercle al voltant de les estufes, que el cambrer col·locava sempre cada matinada d’hivern segons les necessitats de la clientela.

Ara sens a una de les taules, recobrin-te amb l’abric de pell. El cambrer et mira amb necessitat d’atendre’t, perquè no vol perdre més propines el dia d’avui. Ell anota un parell de coses amb rapidesa, amb pols estressat, i al finalitzar s’acosta a tu amb amabilitat i una mirada sincera. Només li demanes una Coca-Cola i se’n va.

Aquest es resignava a les peticions de la clientela, tu ho saps. L’home no té més de 24 anys i ja el consideren com un home inferior per l’única raó d’atendre taules. En realitat no, ell treballa com a cambrer patint pel seu futur. Necessita pagar-se els estudis a la universitat d’alguna manera perquè sent la impetuosa necessitat d’estudiar, de convertir-se en algú amb un lloc fix en aquest món d’altius ignorants.

El veus i notes que té por de no aconseguir el seu objectiu, de decebre’s a sí mateix, però no ho farà. Ell sap que pot arribar a la seua meta, tants anys desitjada... I ho farà, sí. Els dos pròxims dos anys continuarà atenent taules, aconseguirà acabar el seu últim any de carrera i entrarà en una empresa internacional com a becari, cobrant el salari mínim.

Ara el mires mentre atén les taules amb agitació. Saps que ara està patint, és clar. Pensarà, per què he de patir tot açò? Ara se sentirà angoixat, però serà un sentiment que haurà d’afrontar tots els dies per acabar sent el cap d’operacions de l’empresa en la qual treballarà.

Sara Fuentes Quirós

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

Era un dels pocs supervivents a l'espera d'aquell autobús que semblava no arribar mai.
Vint minuts després decidí buscar una altra forma d'anar a treballar. Ja arribava tard, només feia que pensar en la cara de l'encarregat quan arribara tard amb una excusa que, siga la que siga, no seria de bon gust. Sense calfar-me el cap comencí a fer autoestop, en a penes cinc minuts em trobava en una furgoneta amb un xinés conduint i dos immigrants al meu costat.
 
A l'home de color assegut a la dreta li podies veure el dolor en la seva mirada. Acabava d'arribar en pastera a Espanya, no portava papers i havia perdut un fill. Ve ací per recuperar la seua dona, el que no sap es que aquesta està casada amb una altra. En adonar-se'n, sense res que perdre, se suïcidarà.
 
L'home de l'esquerra reflectia el contrari a l'altre, aquest tornava de fer negocis a l'estranger, feia autoestop per hobby. Li agradava conèixer gent, va estar trepanant-me el cap tot el viatge. El que no s'imaginava era que, al baixar de la furgoneta una moto li deixaria cec i sense cama esquerra, encara que més tard es casaria amb la dona que conduïa la moto. El meu trajecte havia acabat, em vaig baixar i em vaig acomiadar d'ells com si no els anara a tornar a veure mai més.

Yolanda Fas Aguado
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

Es buida i entra més gent. Tot pareix un joc de relleus, quan en baixa un, hi puja un altre.
Un home entra i s'espera de peu agafat d'un mànec. És curiós, va ben mudat i amb ulleres de sol que a penes deixen veure-li els ulls.

Era boxejador, va guanyar la Copa d'Espanya fa un nou anys, és a dir, és un geni de la boxa. Però al quart combat va perdre l'ull dret. Immediatament anà a l'hospital més proper acompanyat pel seu amic Enric. Li varen posar un ull de vidre com a solució. Per això, l'home que entra i s'espera de peu agafat d'un mànec té les ulleres de sol obscures, per evitar que el miren als ulls.

Després, quan baixe del metro entropessarà i caurà a terra. L'home agafat del mànec no sap que quan es caiga perdrà l'ull de vidre i que les ulleres també li cauran. Es morirà de vergonya i es quedarà més de cinc minuts a terra fins que un jove l'ajudarà a alçar-se. L'home li explicarà perquè té només un ull i el jove amable el comprendrà.

Carla Badimón

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Sense sort

Pareixia que la vida s'havia oblidat d'ella, el seu rostre feia veure una vida plena de desil·lusions i amargures, els seus cabells desordenats, la sensació de solitud que transmeten els seus ulls, a més porta una cicatriu al braç esquerre. 
La dona que no té sort en la vida ha viscut moltes desgràcies, ara denotava una aparença de solitud, però fa molt de temps va tindre prop el seu germà, de qui ella pensava que no l'anava a deixar, ja que tenia problemes per a caminar i estar dret per l'absència d'un peu, però per a la sorpresa d'ella, eixa característica no va interrompre l'allistament del seu germà per a la guerra. Ella no va tornar a tindre notícies del seu germà, i encara pensa que va tindre l'oportunitat i va fugir lluny per buscar una vida millor.
Va tindre un fill, que per a ella era el més important. Un dia anaren a comprar regals per a nadal amb el cotxe i de sobte van veure un vehicle... Oh! Quin fred que fa fora, s'acabava d'obrir la porta del metro i ja havia arribat a la meua parada.

Gerson Flor Madueño
1r de Batxillerat
IES el Quint

Pròxima parada: Albereda

Avui, dia 19 de febrer he agafat el metro per anar a la Malva-rosa, des de Riba-roja de Túria amb correspondència amb la línea 9. Mentre anava cap a València el metro es trobava ple de gent, però, de sobte, amb les paraules: “Pròxima parada, Albereda” tothom es va abaixar i només vam quedar un home vellet, Joan (d'uns 60 anys) i jo. Pareixia tindre una cara molt trista. Em vaig imaginar que aquest home venia del treball i l'acabaven de despatxar del treball com a informàtic, ja que havia tingut un error amb un dels millors ordinadors que hi tenien i n'havia fotut el disc dur. A més, havia discutit amb la seua dona pel simple fet de no dutxar-se ja que arribava tard al treball, del qual seria despatxat. Joan estava reflexionant sobre el sentit de la vida i si de veritat valia la pena viure-la o no. Al final decideix que no, quan la seua dona li envia un missatge dient-li que s'havia assabentat que l'havien despatxat i no podria mantindre-la. Aleshores Joan, després d'eixir del metro sofriria un accident de cotxe i al cap de dues hores, moriria.

Nacho Luján Cuesta

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

Sempre la mateixa rutina, et despertes, mires l’horari i t’endinses en el metro cap a la Facultat de Criminologia. De sobte els teus ulls xoquen amb els de l’àvia d'enfront, ulls brillants, verds, que reflexen una vida sencera de patiments, els quals, com aquells ulls saben, hui s’acabaran tots. Encarni Guardiola Veiver, es deia. Als set anys es va morir la seua mare d’una forta grip, per aquesta raó, com que el seu pare treballava, va haver de deixar el col·legi per a cuidar els seus quatre germans. Quan va complir la majoria d’edat es va casar amb un vell a qui havia de cuidar. En tants anys de sacrifici es van morir dos germans, i aquest mateix dia ella moriria per una branca caiguda just a l’eixida de la boca de metro. Anava a morir sola, sense fills, ni marit. Açò et fa reflexionar. Com vaig llegir un dia “viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver”.

Diego Hidalgo Jiménez

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

El judador sense estima

Un dia d’estiu, un home que anava a veureu la seua iaia, va agafar un bus per a arribar al més ràpid possible. Dins del bus va veure a un xic d’uns 25 anys que estava jugant amb una Nintendo 3DS Xl que estava nova, però va veure que en la consola posava el nom d’un altre xic. Havia vist el nom vertader del xic en la seua samarreta de McDonal's, ja que treballava allí.

A partir d’ací, l’home es va imaginar que el xic va furtar la consola, que li l’havia furtat a un xiquet de 5 anys quan el va veure al McDonal's menjant, mentre s’havia anat a jugar a les atraccions que té. Aprofità el moment i la va agafar i al minut se n’havia anat a sa casa a jugar, des del començament jugà una mitja de cinc hores al dia, però acabà jugant-ne dozte, oblidant-se de la seua família i deixant-ho tot, menys el seu treball, per la immersió que li provocà la consola.

Aquests xic va agafar una paranoia amb els jocs, que el va fer jugar en tots el llocs que podia fins el punt de transformar la realitat i transformar-se en un boig que a soles sap el que és una hamburguesa i un joc.

Alexander Aguiar

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Un dia tan difícil com mortal

Cada dia és el mateix, et despertes tard perquè no escoltes el despertador, unes vegades et fas el llit i unes altres no, vas amb el desdejuni fins a la parada de l‘autobús i ja quan et trobes en el seient et desdejunes tranquil. No sempre vas amb el mateix company, ja que cada matí t'espenta un per pujar-s'hi. Una vegada estan tots a l'autobús, comences a imaginar-te la vida que du cadascú, des del teu millor amic que ha discutit amb la seua mare per haver-li llevat la Play, fins al conductor que s’ha oblidat d'afaitar-se, ja que la seua xiqueta estava malalta i va haver d'anar al metge a les 4:30 del matí amb Gemma, la filla menor de les tres que té, que patia la varicel·la. El teu amic, de bon matí no té bona cara, té el dia ple d’exàmens i no ha estudiat gens, ja que el whatsapp no parava de sonar quan estudiava, millor dit, estava tontejant amb les xiques de 1r de Batxillerat. Està tirant per la borda el seu futur acadèmic, si no haguera sigut per aquells exàmens, hauria arribat a ser un gran director d’empresa, però l’única cosa a la qual arribarà és a una persona més aturada. Respecte al pobre conductor, que no va poder dormir, va acabar agafant la varicel·la de la seua filla, i en no haver-la passat de xicot, es mor a poc a poc. Quan baixes de l’autobús, per ajudar al teu amic, li dones les xulles que et vares fer per estudiar i així Pere i tu arribareu a ser directors de la vostra empresa.

Dragos Gheroghe

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

La porta del metro s’obri i el vent entra dins del vagó, que refresca la gent. Amb el vent entra un xic relativament jove, vestit amb indumentària de futbol i amb un casc de moto en el braç dret. En ell es veuen reflectides les seues dues passions en la vida, les quals no li deixaven dormir, ja que no sabria triar una d’elles. El que ell no sabia és que cap es compliria. 

Dilluns plourà molt i no el deixarà dormir bé. Per això, al matí següent, quan es desperte serà molt tard i no arribarà a temps al col·legi. El xic decidirà anar amb la moto per a estalviar temps, però amb les preses i la carretera que estarà mullada, agafarà el revolt massa ràpid i en perdrà el control, entrarà al carril contrari i el Seat roig que anirà mes ràpid del que hauria, ho veurà tot i quan intente frenar ja serà massa tard. Quan el xic es desperte en la llitera de l’hospital estarà confós, intentarà alçar-se per a demanar ajuda, però no podrà moure les cames i allí mateix, en eixe moment, s’adonarà que cap dels seus somnis es farà realitat.

Daniel Soler

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria) 

Microrelat Línia Blava

Ets a Alemanya, a l’estació de metro més propera a la cerveseria Weihenstephan on us trobàveu minuts abans els teus companys  espanyols d’intercanvi i tu per fer-ne una visita guiada com a part de l’excursió que esteu realitzant. Dins del metro t’adones que tothom està en silenci. Tothom menys els teus companys, clar. Serà veritat allò que diuen dels espanyols? Hi penses.

De sobte, entra corrent l’home que havia sigut el vostre guia. Era un home molt gran i peculiar, amb una barba pèl-roja a l’estil de “Don Quijote”. On anirà? Probablement tornarà a casa, al petit poble de no més de 1.000 habitants en què viu. Ell encara no ho sap ja que mai porta ansés el mòbil, però en arribar a casa no en trobarà a ningú, ni a la seua dona ni al seus dos fills, Pau i Xavi, només hi haurà un paperet a la cuina on posa en 20 paraules comptades que li desitja el millor i que ja tindrà noticies d’ells.

Però, on podria haver-se’n anat la dona amb els fills? A la casa de l’amant que aquesta tenia des de feia un any? Amb s’ha mare? La qüestió és que el guia de la cerveseria amb la barba peculiar no veurà mai més els seus fills. Morirà eixe mateix mes sense cap explicació.

Sandra Castro Delgado

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Amargat

En el metro, tornant de festa amb els meus amics, em toca seure al costat d'un home que no para de mirar-nos per damunt del muscle. Porta una gavardina i un maletí que criden "home important de negocis", no obstant això, els ulls rojos i la falta de pèl diuen "sóc pare de família amargat que a penes pot arribar a fi de mes perquè la malbaratadora de la meua dona es gasta tot el que entra en casa". Pobre, em fa pena.

Ara mateix estarà de camí al seu avorrit i monòton treball, però segurament eixe treball serà l'única cosa que li faça eixir de sa casa; encara que ara que em fixe està massa nerviós. Una de dos, o té una important presentació o veurà el seu amant, i em decante més per la segona opció perquè si fóra la primera no pararia de revisar papers.

El que no sap és que segurament la seua dona el descobrisca perquè com veig que no porta mòbil, ella pensarà que se l'ha deixat i anirà a portar-se'l, i trobarà que no està en el treball. Sumarà dos més dos i com s'haurà estat comportant de forma estranya el descobrirà, es divorciarà i el deixarà sense res, cosa que farà que un dia se suïcide per veure tot el que va tindre i va perdre. O també poden ser les meues paranoies, de totes maneres torne de festa i no estic molt lúcida.

Amanda Muñoz Madrid

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Festa

-->

Estava jo allí tot tirat en l’ultim vagó del metro, amb els amics, tornàvem de festa, i en cada parada pujava gent nova. Per la quarta o cinquena parada van pujar uns xics d’uns 18 anys, un anava amb els cabells rojos i extravagants i l’altre, blaus i curts. El del pèl blau portava una katana i el del pèl roig un escut. Devien ser les 6 del matí. Vaig deduir que anaven a preparar-se per a una lluita o alguna cosa pareguda, de segur que anaven a l’explanada del riu a practicar les seues lluites, o a esmorçar. Pot ser que el de cabells blaus, com estava un poc nerviós, li suarien les mans i en una d’aquestes, se li podria esvarar la katana i donar-li al seu company un mal colp, causant-li així la mort, i al veure's apartat de tot llançarà el cos al riu, perquè no voldrà anar a la presó, però aquest mort i dur-lo en la seua consciència crec que li portarà a tornar-se boig.

Daniel Moreno Vistos

1r de batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

Eren les dues de la matinada i Xavi continuava buscant un taxi a València per a tornar a casa, ja que es trobava malament. Quan el va trobar estava ocupat per una xica de 16 anys, dos menys que ell. El xic cansat de buscar una forma d´arribar a casa, li va demanar a la xica si podia cedir-li el lloc.

A la fi arribaren a l'acord de que el taxi els portaria a casa de Xavi, després portaria a la xica a casa. Ella acceptà al veure l'estat del jove.

Posteriorment, no es van veure més. Qui els anava a dir que sis mesos més tard la noia, de nom Marta, anava a ser la seua veïna i amb el temps anaven a agafar una gran confiança, tanta que arribarien a ser parella i es casarien, no tindrien fills per una greu malaltia que tindrà ell, per aquell moment, adolescent i per la qual morirà jove.

Aquella nit, ningú ho sabrà però es trobaran davant de la persona amb la qual passaran molt de temps.

Fran Monedero Núñez

1r de batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Final de trajecte

Com la majoria dels divendres de vesprada, vaig anar de camí al metro, feia relativament poc de temps que arribava a Riba-Roja i estàvem tot els jóvens emocionats. Un divendres com altre qualsevol, vaig ticar amb la meua targeta de metro, i a la mateixa vegada, varen pujar dues dones, la primera pareixia musulmana, tenia tanta felicitat en el seu rostre que vaig somriure, segurament, aniria a veure a algú que volia molt.Per altra banda va pujar una dona major, pèl-roja, quan va entrar, al mirar a la musulmana, es va santificar tres vegades, la qual cosa em va sorprendre molt. Vaig pensar en ella durant tota la vesprada, en per què tants prejudicis. Pareixia casada amb el típic home que pensa que les dones únicament serveixen per a cuinar, criar, netejar i callar. 

Arantxa Tomàs Giménez

1r de batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Àngel Guimerà

Et concentres en la dona que acaba de pujar al vagó, porta un fullet d’una aerolínia, i no para de fullejar-lo amb un somriure, està planejant el viatge de la seua vida, vol anar-se’n a Punta Cana amb el seu nuvi, mai arribarà.

El matí del viatge s’alçarà bruscament a les cinc de la matinada, després d’haver tingut un malson en el qual no parava de caure, era una predicció.

Ja a l’aeroport, quan falten deu minuts per a embarcar, haurà d’anar al bany a fer de ventre perquè no podrà aguantar-se, i a més, després vomitarà, serà com si el seu cos no volgués fer el viatge, però ella no és supersticiosa, i això serà fatal per a ella. Eixirà corrent del bany i arribarà a embarcar.

A l’avió, quan ja estaven a quasi 14 km d’altura, a la qual només arriben els vols transatlàntics, la dona que no farà cas de les premonicions començarà a trobar-se deprimida sense motius, però ja serà massa tard, l’avió tindrà una fallada en un dels motors, caurà enmig de l’Atlàntic i mai serà trobat.

Dámaso Rico Sarabia

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Microrelat Línia Blava

Falten dos minuts perquè arribe el metro i encara he de creuar la passarel·la, si perd aquest no arribaré a temps, agafe aire i comence a córrer.

Arribe de miracle i sense aire, entre corrent sense adonar-me d' un ancià que també anava a entrar, em disculpe i m'assec. L' home es sen davant meu, em recorda al personatge de Harry Potter, Dumbledore. Té una llarga barba blanca, igual que el cabell i porta cara de nostàlgia.

Baixarà en Xàtiva i des de lluny observarà una xica eixint de l'institut Lluís Vives. Eixa xica és la seua néta, però ella no ho sap. Quan ella va nàixer, ell es ficà en problemes i acabà en la presó, la mare de la xiqueta va deixar de considerar-lo el seu pare i mai tornà a parlar amb ell. Fa un any que va eixir i encara no s' ha atrevit, però hui és el dia, seguirà la xiqueta un parell de carrers i la pararà, li confessarà tota la veritat i ella espantada sortirà corrent. L'avi, penedit, tornarà al metro i la jove arribarà a casa plorant, li contarà el que ha passat a la seua mare i aquesta contestarà: "al carrer hi ha gent molt estranya, no has de parlar amb desconeguts".

Andrea Soler López

1r de batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)

 

Microrelat Línia Blava

Se li escolta xiuxiuejar la lletra que emeten els auriculars. Es tracta d'un xic alt i musculat d'aspecte cansat. Ve d'una família estricta i superficial encara que ell només pensa en la música, allò a què vol dedicar la seua vida. Dos dies després d'haver fet el viatge amb metro, a la fàbrica del seu barri es trobaria un cadàver, el xic dels auriculars. Eixe dia pretendrà anar al gimnàs però dos homes que semblaran goril•les canviaran el seu pla. El xic dels auriculars, espantat, intentarà donar mitja volta però l'esperaran dos més. Es quedarà a terra, no es podrà menejar, el primer i únic avís. A la vesprada es citarà amb un amic al lloc de sempre, quan arribe trobarà a un home prim, semblarà un mafiós i a la pregunta d'aquest respondrà no. El mafiós no tindrà pietat, agafarà al xic dels auriculars i farà que els goril·les s'encarreguen de la seua mort, fins que l'últim pensament serà allò que mai havia tingut com a prioritat, el perill de posar-se al món de les drogues.

Beatriz Poyo Chiralt

1r de Batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)