29 d’oct. 2020

#Diàleg21: bases del concurs de microrelats

Des de l'equip del Diàleg, ens alegra anunciar que ja està en marxa el concurs per a la nova edició, al voltant de Carta a la reina d'Anglaterra.

El concurs de microrelats seguirà l’esquema de tots els anys i reproduirà, a grans trets, la proposta de treball de 2014, amb les característiques i condicions següents:

1. Només s’admetran a concurs aquells microrelats publicats al blog.
2. La data màxima de publicació serà el 9 de març.
3. Els microrelats no podran superar les 200 paraules.
4. Els microrelats hauran de correspondre al gènere discursiu de la carta. L’alumnat haurà de respondre a la missiva que, efectivament, envia Joan Ferrer / John Smith a la reina d’Anglaterra. A partir d’ací, entra en joc la imaginació. Pot respondre la reina o qualsevol altre personatge de la ficció (Emma, el dimoni, etc.). En definitiva, es tracta de donar continuïtat a la proposta de la novel·la, ampliant els horitzons de la història que conta. 
5. La menció Maite Boscà s’atorgarà a aquells microrelats de temàtica social. Com que l’obra fa una reflexió sobre el valor dels diners al llarg del temps, aquest podria ser un dels enfocaments possibles.

Com sempre, les persones guanyadores rebran un diploma signat per l'autor i un lot de llibres.

Animeu-vos i molta sort!




30 de set. 2020

A pesar de tot, aquest curs torna el Diàleg

Des de l'equip organitzador del Diàleg, ens alegra comunicar que l'activitat continua, a pesar de la situació d'emergència sanitària derivada per l'epidèmia de la COVID-19.

Per això, per damunt de tot, volem expressar el nostre desig que estigueu bé de salut i que tingueu l'ànim necessari per a perseverar en aquest temps difícil. Confiem que el Diàleg serà un espai de calma i retrobament, una d'aquelles activitats que ens recorden que els llibres i la cultura ens orienten, ens consolen i ens acompanyen a tota hora.

Amb l'objectiu de facilitar les coses i evitar sorpreses d'última hora, l'edició del Diàleg 2021 serà totalment virtual i la trobada amb l'escriptor es farà per videoconferència.

L'obra que hem triat és Carta a la reina d'Anglaterra, la novel·la de Vicenç Pagès Jordà que ja va protagonitzar el Diàleg de 2014, amb molt bona acollida.

Més avant publicarem la llista completa dels centres participants, com també tota la informació necessària per a dur a terme el Diàleg en aquest nou format. 

Salut i llibres!

24 de març 2020

Veredicte del concurs de microrelats

Enmig d'una situació tan estranya com la que estem vivint, l'equip del Diàleg vol expressar, en primer lloc, el seu desig que totes i tots estigueu bé. 

A pesar del confinament i de la suspensió de tota la docència de caràcter presencial, volem mantindre l'activitat virtual i la relativa sensació de normalitat que això suposa. Per això, ens alegra anunciar el nom de les persones guanyadores del concurs de microrelats del Diàleg 2020:

  • 1r premi: "Nosaltres, els romanents", de Blanca Illán (Col·legi Pío XII, València)
  • 2n premi: "Privació", d'Irene Martínez (Col·legi Pureza de María, València)
  • 3r premi: "La llibertat és el final", de Marc Montagud (IES Sant Vicent Ferrer, Algemesí)
  • Menció Maite Boscà: "Allibera'm", de María Jiménez (Col·legi La Purísima, Torrent)

A banda, més avall teniu la llista d'accèssits per centres.

Enhorabona a totes les persones guardonades! Intentarem fer-vos arribar els lots de llibres i els diplomes quan reòbriguen els centres educatius. 

Pel que fa a la celebració del Diàleg 2020, sabem que serà molt difícil dur-lo a terme encara aquest curs, però no volem prendre cap decisió precipitada. Vos mantindrem informats.

Cuideu-vos molt i llegiu bona cosa!

Col·legi Pío XII (València)
- “L’infiltrat”, Andrea Bataller
IES Almenara (Almenara)
- “7 de novembre”, Laia Fenollosa
IES Beatriu Civera (Aldaia)
- “Sense títol”, Núria Sahuquillo
- “Sense títol”, Enya Chofre
IES Guadassuar (Guadassuar)
- “Ella”, María López
IES Laurona (Llíria)
- “La puresa”, Laura Silvestre
- “Un foc alliberador”, Alba Martínez
IES Malilla (València)
- “Cosiu-me la boca, no vull parlar”, Paula Ferrer
IES Museros (Museros)
- “El diari de Míriam”, Manuel Campos
IES Salvador Gadea (Aldaia)
- “Sense títol”, Paula Hoyo

IES Sant Vicent Ferrer (Algemesí)
- “Fugir”, Ana Luz Gomis

IES Sant Vicent Ferrer (València)
-“Sense títol”, Laura Oliver

IES Sedaví (Sedaví)
- “La part bona del món”, Clara Arévalo
IES Veles e Vents (el Grau de Gandia)
- “Un altre romanent incomprés”, Ivan Cànovas
IES Vicent Sos Baynat (Castelló)
-“Diari de Míriam”, Diana Boronat

SES Alpuente, IES La Serranía (Alpont)
- “I després de tot”, Joan Jiménez

12 de març 2020

Ajornament del Diàleg de 2020 sense data

A causa de l'epidèmia del COVID-19 i en coherència amb les instruccions de la Universitat de València, la Conselleria de Cultura i la Conselleria de Sanitat, ens veiem obligats a posposar sense data la celebració del Diàleg d'enguany.

En canvi, mantindrem la data del 24 de març per a fer públic el nom dels microrelats guanyadors, tant en aquest blog com en el compte de Twitter del Diàleg (@DiàlegUV).

L'equip del Diàleg aprofita per a fer una crida a la calma i a la solidaritat. Ara més que mai, la ciència, la cultura i la paraula ens han d'ajudar a constriuir una societat més justa i forta.

Cuideu-vos molt i llegiu bona cosa.

4 de març 2020

UN ALTRE ROMANENT INCOMPRÉS


UN ALTRE ROMANENT INCOMPRÉS

Ja no sé ni en què dia estic, crec que està acabant febrer però millor pose un dia a la babalà que queda guai.
28 DE FEBRER. Amb tan sols alçar-me, el meu pare ja m'ha recordat com d'incomprés em sent en el dia a dia. Tot ha començat quan de sobte ha entrat per la porta de la meua habitació, m’ha despertat com cavernícola per a donar-me diners amb la intenció que isquera a la nit a sopar amb el meu amic J i companyia. I encara no sé com a punyetes fer-li entendre que no eixiré de casa! De tota manera vaig acceptar els diners. Més tard mentre estava al bany, pensava què podia fer amb els diners, sense que se me n'ocórrega res. De sobte, se’m va acudir, en eixir del bany. La solució, just enfront dels meus nassos. Havia de comprar un pestell per a limitar el seu accés. Si ell podia decidir entendre'm o no, jo almenys podria decidir si podia entrar a influenciar-me. Sonava tota una fantasia poder romandre a la meua habitació, aïllat de l'exterior. Tot seguit, el vaig comprar, obviament per amazon prime que al mes que ve se m'acaba la suscripció i he d'aprofitar. Demà, en arribar el paquet veuré si em satisfà tant com en la meua imaginació.
Ivan Cànovas Moratal. 1r Batx. Humanitats

La por a la soledat ens fa vulnerables


La por a la soledat ens fa vulnerables

24 de Febrer: Jo era a la meua casa tan tranquil·lament, pensant què fer sobre rapar-me el cap i anar descalç. No em desagradava la idea de rapar-me el cap. Me n'era igual però els meus peus són molt sensibles, i acabarien destrossats. Llavors escolte soroll al de sota de la meua casa, pel que sembla eren D, C i F. Sempre estan embolicant-la, i els és igual el que la gent pense. En certa forma els admire. La veritat és que són molt ximples també. Recentment s'havien rapat el cap i es van anar com de costum al parc, que hi ha davall de la meua casa, per a fumar-se uns porros, no entenc el perquè feien aqueixa merda però be, sempre estan fumant o bevent litrones. Sí, són uns borratxos també... Es podria dir que serien els meus únics amics i tinc por de perdre'ls, per això moltes vegades baixe i m'obligue a beure i fumar, només perquè no em marginen, ho sé, soc un imbècil Però preferisc això a estar sol...
Juan N. Miñana Bernal. 1r Batx. Humanitats.

DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT


DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT

29 DE FEBRER. Tinc por. Tinc un gran somriure a la cara. Hui per fi ens hem anat d’excursió amb la classe, a València, a veure un teatre. Quan portàvem una estona caminant, ja ens feien mal els peus. El puto bus ens podria haver deixat més prop. A l’hora d’entrar ens van parar a Ferran i a mi. No ens deixaven anar dins sense sabates, ho deia el protocol. Després d’una gran discussió, finalment, ens van obligar a posar-nos unes que sobraven als actors. Almenys, l’obra de teatre ens va calmar els ànims, no sé si m’agradava o estava a tan avorrida que ni parlar podia. En eixir ens vam llevar, per fi, les sabates de merda. Quan pareixia que tot aniria millor, un grup de joves, va espentar Ferran. A més, després van començar a burlar-se de nosaltres, per la vestimenta i per anar descalços. El pitjor és que la resta del nostre grup no van dir res. Inclús algun estúpid es reia també. A continuació, em preguntaren per què em rapava el cabell. Que això “era de xics”, a mi em faltarà pèl, però a ells cervell. Que difícil és ser diferent!
Miriam Nova Palmí. 1r Batx. Humanitats.