Microrelats Col·legi Pureza de Maria

Hola Joan, sóc la reina d'Anglaterra.

Entenc perfectament la teua situació però no la compartisc. Sóc una persona que no suporta les injustícies; per això intente ser justa amb totes les persones.

Aquesta situació s'ha donat perquè tu mateix vas vendre l'espasa a canvi de tres desitjos. Has sigut  tu qui va demanar riqueses il·limitades i ho has tingut, igual que la immortalitat, de tot això et penedixes.

 No has viscut com qualsevol ésser humà.  Pensa en la vida plena que has tingut: hi has gaudit de viatges, dones, cases, diners, capritxos… i vares conéixer la Garbo!,  mentre milions de persones patien miseria i privacions… Al llarg dels segles t’has trobat amb situacions d’injustícia i desesperació i no has deixat de mirar-te el melic.

Tenint la vida que has tingut, ni tens dret a demanar ni jo dec concedir-te res.

Espere que ho comprengues ja que no canviaré el meu pensament. Només faria canviar la meua opinió una cosa: fés que els poders que t'han donat servisquen també per a ajudar els altres i no sols per al teu propi benefici.

D'aquesta manera podré concedir-te la teua proposta.

Atentament,

La reina d’Anglaterra

Susana el Nagar 2n Batxillerat Lletres

Estimat John Smith:

Habitualment no done resposta a la gran quantitat de cartes que m’arriben cada dia, que veritablement són innumerables. Però, per a la teua sort, aquesta carta va arribar a les meues mans i l’originalitat de la història em va commoure, per això vaig decidir elaborar una resposta.

Valore la teua valentia al confessar la teua història, repleta d’il·legalitats però, com bé pots entendre, hauràs de demostrar allò que dius. És evident que pels teus nombrosos delictes i seguint el que estableix la llei de forma estricta, hauria de condemnar-te a mort.

Però he decidit oferir-te la pensió vitalícia que em demanes a canvi de ser traslladat a palau amb totes les teues pertinències inclosa la col·lecció d’art.

Ací t’establiràs com el meu conseller ja que m’enriquirien el coneixements d’un mil·lenari, a més a més, em compromet a donar-te la protecció adequada durant tots els anys del meu regnat.

Això si, seràs fidel a la teua reina i al teu regne en aquesta etapa del meu regnat  i en totes les posteriors i de no ser així, seràs donat a la ciència per a la experimentació incansable com a condemna màxima a la teua persona.

Atentament,

 La Reina d’Anglaterra

Sara Torrecilla  2n Batxillerat Lletres

Encantada de conèixer-lo, senyor Smith. El parlare en confiança, ja que pense que sé el suficient de la seva vida com per poder fer-ho.

No el puc negar que aquesta història  m’ha deixat estupefacta, amb molts dubtes que abans no existien per a mi. Però m’acabeu de causar un problema, i és què fer amb un ésser que prové de l’època medieval. No puc acabar de creure que haja passat quasi un mil·lenni des del vostre naixement i que ningú (tan sòls el propi dimoni) conegui el seu gran secret existencial. Com ho ha aconseguit, Smith? Perdoneu-me però, sens dubte és digne d’admiració. No crec que ara això ens vaja a solucionar  la vida, però ja he expressat el sentiment que m’ha despertat la vostra història, que no l’ha faltat res.

Aleshores el que vosté em demana ésl’ execució, no es així? Bé, si és de veritat el que més desitja, jo personalment us ho concediré, però, abans de fer aquest acte inhumà, voldria passar un dia amb vostè

El deixaré dos dies per a pensar-ho be, que després de mil anys, no és tant, no?

Espere que accepte la meua proposta.

Una salutació

La reina d’Anglaterra

Patricia Bosch  2n Batxillerat  Lletres

 “Estimat Sr. Ferrer:

Encara que tota aquesta història sembla prou fantàstica, he de confessar que li crec. En primer lloc, espere que haja après la lliçó: no podem jugar a ésser Déu! La immortalitat no és un dret que ens correponga a nosaltres, els humans, i si ací fóra, força estúpid seria qui decidira viure una vida eterna basada en la riquesa material, la gola i la concupiscència.

D’altra banda, pense que cap persona hauria de suportar tal càstig i per això li tornaré la spata ignea amb la condició de què negocie novament la seua mortalitat i puga lliurar-se així d’aquesta penitència. Per tant, el pròxim 6 de juny jo personalment li acompanyaré a la reunió per comprovar que no intenta enganyar-me.

Fins aleshores,

Isabel II”

Tanmateix, l’1 de juny els periòdics anunciaren la desaparició de la reina, la qual relacionaven amb un possible robatori aquella mateixa nit al Palau de Buckingham. La policia va investigar el succés però no va trobar altra cosa que la carta que su Majestat va escriure a Joan. Com havia arribat allí? On hi era l’espasa? Potser Isabel II oblidà un dels seus millors consells: mai facis un pacte amb el diable! 

Luis Barrachina  2n Batxillerat Lletres

Estimat senyor Smith:

Atenent  la seua petició, he valorat la possibilitat de concedir l’indult demanat.

Tenint en compte l’àmplia experiència vital que a través dels segles vostè ha acumulat, considere que seria un preu adequat a pagar per l’indult el següent requisit: vostè s’encarregarà de confeccionar una llista amb els encerts i els errors que tots els reis i les reines anteriors a mi han comés i  me’ls farà arribar el més aviat possible. És el meu desig  repetir els encerts i evitar els errors amb la finalitat de trobar la justícia i el benestar per a tots els meus súbdits.

 La meua intenció és aplicar tots els èxits de la seua experiència per a crear una normativa de palau que el meu successor haurà que seguir si vol ser-ho. La corona ha de estar al servei del seu poble per a fer-se mereixedor del seu tron.

Per aquesta raó des de hui té vostè un termini de tres-cents dies per a fer-me arribar la proposta. A partir d’aquesta data els dos mesos següents serviran per a donar-li forma al nou codi de conducta reial i vostè quedarà lliure.

Atentament

 la Reina d’Anglaterra

Loreto de Frias  2n Batxillerat Ciències

Hola Joan,

Sóc Emma, t´escric perquè una vella amiga que treballa a la cort de la reina d´Anglaterra, fa uns mesos, ordenant l´habitació d´aquesta, va trobar una carta amb el teu nom i no va poder evitar llegir-la. De seguida em va dir de la teua situació i en saber de tu em retornà la felicitat que el pas dels segles s´havia endut.

De segur que et sorprén la meua immortalitat, però tot té una explicació. Després  que et  marxares vaig plorar i patir tant que un dia se´m va aparéixer el dimoni, em parlà del seu tracte amb tu i em va dir que ell podia donar-me una solución al meu patiment, m´oferí la immortalitat a canvi de no poder trobar-nos en persona mai més i que si alguna vegada ho ferem moriríem en poc de temps i vaig acceptar decididament. Després d´això vaig buscar-te incesantment durant segles sense resultat però ara per fi sé de tu, el meu amor…

Només desitge que em continues estimant com jo a tu, només vull esperar-te i estar al teu costat novament,  tot i que açò significaria morir, doncs el nostre amor romandrà en l´eternitat.

PD: Espere la teua resposta, et voldré sempre.

Emma

Cristina El Nagar  2n Batxillerat Ciències

Estimat Joan Ferrer,

Considerant la seua situació i la història que a la carta ha exposat, he conlcuit d’aquesta manera. Vosté va fer un tracte amb el diable, demanant la seua inmortalitat. L’acord ha sigut complit per l’altra banda, i vosté Joan Ferrer, hauria de fer-ho  també. Heu gaudit de palaus, suites, i totes les comoditats que heu desitjat, ara bé, el preu que vosté ha pagat, no n’és suficient.

 El més fàcil és abandonar i recòrrer a mi. Seria senzill donar-li la llibertat i que vosté tornara a intentar suïcidar-se amb la spata ignea per poder aconseguir la mort, per fi. Però és el que vertaderament voleu? Jo sé que la seua condemna és dura i que serà així per moltes decades més, però ha de ser home de paraula i acceptar l’error que va cometre demanant els tres desitjos a favor de la codicia, l’enveja i l’ambició de poder.

Aleshores, pensant només en vosté i en l’home que en les seues paraules m’ha demostrat ser, no puc donar-li la llibertat. Heu de trobar la manera de sortir de l’embroll de la mateixa forma que va entrar, tot sol.

Esperant que entenga les meues paraules el desitje el millor,

                                               La regna d’Anglaterra

Carla Gómez  1r Batxillerat LLetres

Benvolgut Joan:

Crec que la teua carta no ha arribat a les mans que tu et pensaves. Necessites ajuda eh? Doncs he de dir-te que jo no et puc ajudar, ni jo ni ningú. A causa dels teus desitjos t'has fet presoner de tu mateix.

Et pensaves que podries ser invencible? Ho eres, però físicament, perquè psicològicament et trobes totalment vençut Joan. La codícia ha pogut amb tu, has volgut manipular el teu destí a canvi d'una espasa que ha resultat ser la teua perdició.

Vull que t'adones d'unes quantes coses: vas canviar la teua vida per voler una joventut eterna, diners infinits i la immortalitat, i gràcies a açò has viscut moltes aventures, però... has viscut una vida feliç? Et recorde que has anat amagan-te durant tot aquest temps i vas rebutjar l'amor de la teua vida per dones que mai t'han fet sentir res.

Ara mateix estas tancat a la presó per voler robar i llevar-te la vida amb la mateixa espasa que pensaves que et donaria la felicitat,  però estàs tancat en un cercle del que mai eixiràs.

T'has venut Joan. No cal que demanes ajuda a ningú, es inútil.

Atentament, el Dimoni

Rosana Salvador  1r Batxillerat Ciències

Buckingham Palace

Estimat Joan Ferrer,

Sóc la consellera de la Reina.

No més rebre la teua carta, en veure d’on procedia la vaig llançar al fem, però en tornar a la cuina, la carta havia caigut a terra i pareixia resistir-se al seu destí.

La curiositat em va vèncer i vaig decidir-me a obrir la teua carta.

Després de llegir el teu relat sostenint el meu cor a la mà, és molta la curiositat que tinc per conèixer-te i voldria organitzar un encontre privat entre nosaltres.

La finalitat d’aquest encontre és la de fer-te una oferta.

 Com a consellera de la Reina d’Anglaterra, els meus contactes son diversos així que et propose un pacte.

Jo t’aconseguiré la spata ígnea quan acabe l’exposició del museu , amb aquesta espasa, podràs eixir de la presó amb facilitat i la teua missió serà trobar el diable. Amb la espasa, hauràs d’ acabar amb ell, encara que tan sols siga en la seua forma terrenal, per a que no puga oferir a ningú més el que et va oferir a tu, la immortalitat.

Quan completes la teua missió, resoldré els teus problemes financers.

Et visitaré a la teua cel·la, em reconeixeràs quan entre.

Saluts

E.Taylor

Patricia Rodriguez  1r Batxillerat Ciències

Buckingham Palace, Londres

1997

Estimat Joan Ferrer:

Estic molt sorpresa amb tot el que m’has relatat. Al principi no em vaig creure res, pensava que eres un dels milers de bojos que hi ha a la presó però com m’estaves contant tants detalls de les distintes èpoques en les quals havies viscut, he terminat per creure’t.

Comprenc la teua situació i no et mereixes estar a la presó. Sé que es molt difícil d’assimilar el fet de ser condemnat a cadena perpetua sent immortal. Aleshores, he considerat la opció de donar-te pena de mort o la d’indultar-te i pense que la més correcta és la d’indultar-te, perquè,  si ets immortal, no et puc donar pena de mort. Sé que molta gent em criticarà per alliberar un criminal, però jo sé la vertadera història. Una vegada estigues fora, confie en què tots els anys d’experiència que tens et servisquen per no cometre cap crimen.

Com que aquesta carta és confidencial i jo ja he complit la meua part del tracte, et demane a canvi que poses el teu poder dels diners al meu servei. Ara solament queda que em demostres el teu poder i que acceptes la meua proposta.

Isabel II, Reina d’Anglaterra.

   

Alejandro Folch Ruiz  1r Batxillerat Ciències

Estimat Joan,

De veritat et pensaves que el teu relat ple de bogeries segons els mortals arribaria a les mans d’algú que et trauria de la presó? Açò és perquè encara no has caigut de amb qui has fet el teu pacte.

Aquesta era l’única oportunitat per eixir del lloc on viuràs:  l’infern que tu  has escollit.

Porte molts anys en aquest “professió” i puc dir-te, posant la meua experiència com a fiabilitat, que cap història semblant a la teua ha eixit com la persona esperava.

El humans, plens d’avarícies i somnis materialistes, no dubten en fer qualsevol cosa per arriba a conseguir el poder que ells mateixos creuen que es mereixen, encara que siga mitjançant un pacte que els condemne per a tota la seua existència. Però aquest somni mai arriba a complir-se, perquè quan tenen tot el que pensaven que volien, comencen a voler tot el que abans tenien i ara han perdut.

Com tú estimat amic, que no a soles estas condemnat a existir per tota l’eternitat, sinó que a més per les teues imprudències vas a fer-ho en una habitació diminuta.  Coses com aquestes fan que adore el meu treball…

A soles em queda desitjar-te una feliç eternitat.

         El totpoderós diable

Ángela Gómez Haba 1r Batxillerat Ciències