Sense títol
7 DE DESEMBRE. Feia un mes que no t'escrivia ja que, com vaig dir, deixaria d'escriure’t. Han avançat molt les coses. Vivim en el meu garatge amb l'ajuda de ma mare. Tot va començar un dia que estava a casa amb Z. Decidírem seguir els ritus. En el dia de hui, estem tots els membres, inclosa ma mare, per a iniciar-ne l'últim. Començarem per mi, ma mare estarà d'ajudant per a portar açò endavant. Em ficaré dins d'un taüt amb aigua amb la finalitat de tornar a ser batejat per a formar part del tot «dels romanents»; fins que no estiga prop de la mort, és a dir, quasi a punt de ofegar-me, no finalitzarà el ritual. Després de mi ho faran tots els meus companys; els deu que som. Una vegada haguem estat tots els membres prop de la mort i batejats es podrà dir que ja formem part d'aquest grup i des d’eixe moment fins a la mort (que arribarà prompte) tots els ritus seran per a donar les gràcies a ma mare per entendre'ns i ajudar-nos a desaparéixer d'aquest món tan roí i sense futur.
Mar Martínez 2n Batx C
Diari de Míriam
27 DE NOVEMBRE. Tots s'han cosit un ull. Tanmateix, jo ho veig innecessari. El vertader poder es troba en saber tancar els ulls davant de la lletjor del món i no necessitar cap fil que t'impedisca obrir-los per si de cas la teua força no és suficient. Les mans d'f filen amb precisió i la veritat és que m'agradaria que em cosira l'ull. Es nota que ell és el líder. La seua energia és més pura que la de la resta. M'agradaria haver-me sumat al vot de silenci, però necessitàvem un portaveu i jo sempre he sigut educada, discreta i senzilla. Sóc la perfecta portaveu, i es nota que f s'alegra d'escoltar-me. Jo l'he ajudat a fer que aquest moviment cresqués; li agraden les meues idees. Sóc bona meditant, i cada vegada que fem un cercle per a unir les nostres ments, f s'asseu al meu costat i les nostres cames es toquen suaument. M'agrada anar creixent amb ell. Estic segura que les nostres ànimes arribaran més enllà juntes. Conéixer algú i que compartisca la mateixa passió que tu és meravellós. Sense cap dubte, f és el meu romanent preferit.
Anna Ortiz, 2n Batx C
Sense títol
8 DE NOVEMBRE. No em vaig voler. No em vull. No em voldré. Em faig talls per a mostrar-me que sempre es pot ser més dura. Ma mare em diu que em tape, que no és estètic per a una xiqueta bonica com jo. Mai he demanat ajuda, però la vaig trobar. Una nova família d'acollida, on no cal amagar les teues pors, on les teues debilitats et fan més fort. M'han salvat d'una vida abocada a la destrucció. Són els meus germans. Sé que no tot el món ho entendria, no tots tenen una ment oberta com per a fer-ho. Però, de veritat sóc una de les triades? De debò meresc tindre el regal de desaparéixer, de deixar de veure les crueltats del que em rodeja? Els meus ulls cosits veuran el món en la seua aparença, negre. La meua boca cosida podrà callar tot el que em turmenta. Ascendiré amb els sons, amb l'aire... volaré com a portaveu per a il•luminar al món de la nostra història. Açò és un poc més que una religió juvenil; som uns adolescents que hem descobert la realitat que ningú ens conta. El món d'humans morts estaria més viu.
Laura Oliver. 2n Batx B
Sense títol
31 DE NOVEMBRE. Torne a escriure. Necessitava d'alguna manera plasmar tots els meus pensaments. Tot el que queda de mi. A la caverna del no-veure han passat moltes coses. La mare ens ha refugiat per més de 20 dies. Però ara ja s'ha acabat. Fa dos dies va arribar la policia i tots ens vam dispersar. Ningú no ha tornat a l'institut ni tampoc ens hem vist. És el fi del Romanents, ho sé. “Res no pot ser tot perquè tot és res”, el lema que m'ha portat fins ací. Si jo no sóc res, aleshores no sóc tot, i si sóc tot tampoc sóc res. Supose que tot té un final, com jo, com tots. El judici final s'acosta. Almenys per a mi. Quin sentit tindria si ja no hi ha puresa? Alguna cosa alguna vegada ha tingut sentit? Naixem per morir, és el cicle de la vida. No ho podem evitar. Viure en un món impur no és vida, ni viure amagat. Ser cec al que ens desagrada no implica que no existisca. Aquesta ceguesa ens converteix en ignorants. I no puc suportar-ho més. Ha d'acabar, la meua fi arriba.
Silvia Alamar Tomás. 2 Batx C
Dietari De Míriam.
12 DE NOVEMBRE. Aaron m'ha enviat una carta avui dient-me que a casa d’f ja han fet La Caverna del No Veure. M'ha dit que ens podem refugiar allí, que és un lloc molt segur i que la mare d'f els trau provisions com menjar, aigua o fils i agulles per a cosir els ulls i els llavis. Crec que és meravellós que la mare d'f ens done suport per a la nostra causa. Estic tan feliç que aquest moviment espiritual vaja creixent cada dia més... He de confessar que al principi vaig dubtar un poc de si proposar o no als meus amics començar això, però ara no tinc cap dubte que ha sigut la millor decisió de la meua vida, estic salvant als meus amics de la brutícia i la lletjor d'aquest món i sé que en menys del que pensem arribarem a la puresa total. El millor de tot és que quan el moment arribe farem el viatge definitiu a la puresa. He pensat que podríem fer-ho bevent lleixiu o cianur (el que més purifique) però ja prendré una decisió quan arribe el moment.
Sofia Hernández. 2n Batx. B
Sense títol
30 D´OCTUBRE. Hui caminant per la capital amb Aaron, Zacaries i Míriam ens hem trobat amb un tipus de vaga conscienciació urbana que mai havien vist els meus ulls; es tractava de 10 voluntaris aproximadament, uns actuant i uns altres fent de ganxo; eren voluntaris davant del McDonalds© del carrer Colom, uns tenien màscares, uns altres disfresses, molts portaven portàtils amb vídeos en bucle gravats en escorxadors industrials de com tractaven els animals, d’en quin estat baixaven els animals dels camions per a entrar a la nau on serien sacrificats, o millor dit assassinats, per al consum i goig humà; un animal que tracta a la resta d´éssers vius com esclaus. Vam discutir totes aquestes idees i pensaments amb un dels ganxos del grup. "¿Qué os parece esto?" va començar a dir-nos per tal d’obrir la conversa i esbrinar què pensava la gent jove al respecte. Encara que anàvem al cine amb el temps just, ens vàrem quedar els quatre a parlar uns vint minuts sobre el tema, conseqüències i possibles solucions que el moviment vegà i vegetarià podria assolir per tal d'aconseguir un món més just; aquella conversa em va oferir l'oportunitat definitiva a nous canvis en la meua ideologia.
Carlos Arnau. 2n Batx. C
Dietari de Zacaries.
Com que no puc parlar, escric això en el dietari d’f. Ahir fou un gran dia, poguérem finalitzar la nostra tasca. Em disculpe, mai he tingut la capacitat de parlar d’f, potser per això vaig decidir realitzar aquesta operació. Hem sigut els primers a realitzar el procediment, i encara que no m’ha dit res, f està orgullós d’haver-se entregat a la causa, i jo també. El procés va ser una mica dolorós i f tingué problemes amb l’agulla, com era d’esperar, era la seua primera (però no última) vegada. Els llavis quedaren ben cosits. Després, arribà el meu torn de cosir les parpelles d’f. Haguérem de rentar la sang i baixàrem al saló. La seua mare es va sorprendre, és clar. No ens entén, però qui voldria ser entès per aquest món? Hui no ens ha deixat anar a l’escola. Al matí ens cridà amb una veu calmada. Va assenyalar el soterrani, i en silenci, f i jo hi vam entrar. Els seus passos es van allunyar, i vam sentir el so de la porta tancant-se. Finalment estem amagats del món, esperant la seua fi. Acabe d’escoltar a f telefonant a l’Aaron. Serà el pròxim d’unir-se’ns… Zacaries.
Amin Villalba Laghrich. 2n BATX B.
Sense títol
28 D’OCTUBRE. Treure’ns la impuresa del món netejant l’ànima. Només quan acabem de nàixer som blancs, fum blanc; així que tracto de fer fora de mi tot allò que em contamina. Tanco l’habitació i m’assec a terra sobre els meus genolls, disposo les fotografies que em van fer a partir de l’any de vida dins d’una galleda amb aigua. Quan les imatges van desfent-se, afegeixo la tinta negra com a símbol de mort purga del meu passat; ho barrejo tot mentre amb les mans esmicolo el paper tintat convertint-lo en una mena de pasta. Omplo la banyera amb aquesta mescla, em trac la roba i em fico dins. Em passo tota la barreja pel cos, m’empastifo sencer, cos, cara, cabell, ungles… Obro l’aixeta i amb aigua calenta netejo tota aquesta impuresa que porto a sobre, fins que l’aigua em crema la pell. Em fico la toga blanca i trec la massa de la pila baptismal, pur, la cremo, fum blanc.
Judith Sabater. 2n Batx. C
Sense títol
15 DE MAIG. Comprenc que sóc l'única del grup que no ha complert amb tots els sacrificis cap a la purificació. Però igualment em sent ara molt més completa, i açò és tot gràcies als Romanents. Recentment no em porte molt bé amb ma mare, ella no entén què em passa, típic. Però el que ella no sap és que amb vosaltres, a mi ja no m'importa res més. Espere despertar-me per a estar amb vosaltres, és en eixos moments d'unió que em sent indestructible, més forta, com si tot l'exterior ja no meresquera la meua atenció. No puc defraudar a f: he de trobar una manera perquè no se'ls ocórrega llevar-me del grup, perquè llavors la meua vida ja no tindrà cap sentit. Amb qui podré caminar cap a la purificació? f em diu que he de ser més espontània. Necessite oblidar les coses mundanes i centrar-me a oblidar els meus valors morals regits per les limitacions de ma mare. Si de debò vull arribar a la purificació, he de canviar per ells. Necessite un canvi radical en el meu interior.
15 DE MAIG. Comprenc que sóc l'única del grup que no ha complert amb tots els sacrificis cap a la purificació. Però igualment em sent ara molt més completa, i açò és tot gràcies als Romanents. Recentment no em porte molt bé amb ma mare, ella no entén què em passa, típic. Però el que ella no sap és que amb vosaltres, a mi ja no m'importa res més. Espere despertar-me per a estar amb vosaltres, és en eixos moments d'unió que em sent indestructible, més forta, com si tot l'exterior ja no meresquera la meua atenció. No puc defraudar a f: he de trobar una manera perquè no se'ls ocórrega llevar-me del grup, perquè llavors la meua vida ja no tindrà cap sentit. Amb qui podré caminar cap a la purificació? f em diu que he de ser més espontània. Necessite oblidar les coses mundanes i centrar-me a oblidar els meus valors morals regits per les limitacions de ma mare. Si de debò vull arribar a la purificació, he de canviar per ells. Necessite un canvi radical en el meu interior.
Lara Farmad. 2n Batx B
Sense títol
12 DE DESEMBRE. Torne a escriure perquè crec que és necessari. Ha arribat el dia que tant esperàvem, el dia de la salvació, el dia de la fi del món. Tots els germans hem despertat en una altra vida, una vida sense pecats, i hem abandonat el nostre planeta ple de vulgaritat i impureses. Ningú ens volia creure (ens deien que era una moda juvenil i una sèrie de ximpleries) però tots varen canviar d'opinió quan ens varen veure desaparèixer cap a una altra vida millor, a la vegada que, els impurs les persones quedaven atrapades davall aquella boira de color carbó. En aquest nou món l’única cosa material que he mantingut és aquest diari, que pense fer servir com a exemple dels beneficis d’abandonar els pecats i redimir- se a la via de la salvació. Ara l´únic que ens queda, a mi i als meus germans i germanes, és gaudir d’aquest etern descans.
Jordi Moreno - 2n Batx, C
Sense títol
8 DE MARÇ. Estranye no veure, participar en la impuresa del món quan m'obliguen a menjar carn fent-me passar fam. Admire la força de f. Ell, abans de menjar animals, moriria. Estranye la roba blanca que m'han llevat. No obstant això, no pense vestir-me de cap altre color que creme les pessigolles que germinen de les floretes de rosada escampades per la meua pell nueta. Fa un mes que torní a casa, un mes que no veig cap dels romanents. Els senyors que diuen que soc la seua filla no em permeten veure la xica a qui més ame, Míriam, encara que estic convençuda que ella està boja per f. També estranye ma mare. Em sent desprotegida fora del seu ventre, el que ella anomena la caverna del no-veure. Hui ens separa una serp fosca d'asfalt, però estem més pròximes i pròxims que mai. Hui contagiem la nostra força, ens fem grans en la humilitat, tenyim de blanc el nostre voltant, alliberem la carn, lluïm els nostres caps brillants, callem per a cridar als xiulits del vent, trepitgem el carrer amb l'energia d'un huracà per a defensar els drets que ens pertanyen des que vam nàixer, els drets que, ara, ens fan ressorgir per a romandre.
Amparo Fornas. 2n batx. B
Sense títol
10 DE NOVEMBRE. Caverna del no-veure? Sincerament crec que aquesta situació s’està descontrolant. Què és això de tancar-se en un soterrani al marge de tota la societat mentre els nostres pares no tenen idea d’on som? Per no parlar de les operacions quirúrgiques fetes per un xiquet de 17 anys i del fet que la mare d’f estiga d’acord amb tot això i disposta ajudar-nos fins al punt de mentir als nostres pares. No ho sé... no vull menysprear els Romanents, però tot això comença a fregar la bogeria. Encara que no puc deixar-ho ara, després de tants sacrificis que he fet per ells... Què pensarien de mi A, Z, o f si de sobte abandone? No puc ni imaginar-ho, em dirien de tot, de segur. En realitat, si ho pense millor, no és per a tant, no? Uns dies amagats fins i tot poden aclarir-nos les idees i desconnectar del món exterior. Està decidit, ara a voré l’excusa que els done als pares. (M)
Laura Olivares 2n Batx C
Sense títol
28 DE NOVEMBRE. Ahir T,Y,Z i jo vam anar a per les navalles, ja tenim tot el necessari. Ha arribat el moment que tant esperàvem. Avui es donaran per finalitzats els ritus dels romanents i amb açò, tots els nostres patiments. El món no és un lloc per nosaltres i hem decidit que ja és hora que deixem de formar-ne part. Aquesta nit, al soterrani de ma casa ens reunirem tots els membres dels romanents per complir el nostre desig més anhelat. La ràbia infinita dels nostres cossos ara es transformarà en la pau eterna. Tot començarà quan arribe la mitjanit. Estarem tots seguts, formant un cercle. Cadascun de nosaltres tindrà una afaitadora i quan arribe el moment haurem de deixar els nostres temors a un costat i ser valents. Amb les navalles a la mà, ens farem talls a les venes de les monyiques, esperant que la sang córrega. Aleshores, quan aquesta siga visible i comence a gotejar haurem de veure la carn esquinçada dels companys. Després d’açò finalment ho haurem aconseguit; serem tots u, serem tots units, serem els romanents. Tot haurà acabat.
Javi Moreno. 2n Batx C
Sense títol
23 DE NOVEMBRE. Ahir va fer tres dies que vaig a arribar a La Caverna del No-Veure. Recorde les paraules que l’f (enfadat i amb el seu rostre seriós, habitual en ell) em digué en eixe moment: “Sols faltes tu per arribar, Miriam, qualsevol diria que no et compromets amb el nostre mode de vida, ni amb el que significa ser un romanent”. No puc negar-vos el sentiment d'angoixa que em va provocar f amb aquelles paraules. Primer, perquè ell, des que el conec, mai no hi havia dit tantes paraules alhora, era bastant callat, seriós i misteriós, semblava sempre enfadat; i segon, per la raó que tenia en allò que deia, m’explique: per molt que he tractat d’ocultar-ho tot aquest temps, no puc negar ara, en aquest escrit, que jo no combregue amb la manera de pensar de la secta. La mare d’f fa dies que se n’adonà, perquè sóc l'única que no va complir el vot de silenci, ni es va cosir la boca o l’ull. Ningú sap que aquesta manca de compromís està justificada: només estic ací perquè continue enamorada d’f com el primer dia que el vaig conéixer, i aquest era l’únic mètode pel qual he aconseguit apropar-me a ell.
23 DE NOVEMBRE. Ahir va fer tres dies que vaig a arribar a La Caverna del No-Veure. Recorde les paraules que l’f (enfadat i amb el seu rostre seriós, habitual en ell) em digué en eixe moment: “Sols faltes tu per arribar, Miriam, qualsevol diria que no et compromets amb el nostre mode de vida, ni amb el que significa ser un romanent”. No puc negar-vos el sentiment d'angoixa que em va provocar f amb aquelles paraules. Primer, perquè ell, des que el conec, mai no hi havia dit tantes paraules alhora, era bastant callat, seriós i misteriós, semblava sempre enfadat; i segon, per la raó que tenia en allò que deia, m’explique: per molt que he tractat d’ocultar-ho tot aquest temps, no puc negar ara, en aquest escrit, que jo no combregue amb la manera de pensar de la secta. La mare d’f fa dies que se n’adonà, perquè sóc l'única que no va complir el vot de silenci, ni es va cosir la boca o l’ull. Ningú sap que aquesta manca de compromís està justificada: només estic ací perquè continue enamorada d’f com el primer dia que el vaig conéixer, i aquest era l’únic mètode pel qual he aconseguit apropar-me a ell.
Roman Casero Dasí. 2n Batx. C
Sense títol
12 DE MAIG. Nosaltres, els romanents, som els elegits a sobreviure a la fi del món; molt prompte arribarà el dia. Malgrat que encara no estem purificats del tot, tenim clar que som els únics que tenim salvació. Em fa llàstima que totes les persones al meu voltant no tinguen possibilitat d’evitar el que està per venir; sé que els meus pares no m’entendrien; ma mare no pot ni respectar el meu vot de silenci; són uns heretges que no tenen cap altre destí que la inexistència, i jo emprendré un altre camí. Reconec que el fet de caminar descalç o anar de blanc no és el que hauria preferit, però em tranquil·litza la idea que tot és part d’una purificació necessària en els nostres valors per tal de sobreviure a la culminació de la història. Jo sé que la gent pot pensar que estem bojos, però no m’enfada això, sinó el fet que creuen tenir la raó absoluta en aquest món submergit d’idees falses que porta al desastre absolut. Els meus germans i els meus pares són com la resta de persones, però si alguna vegada llegiren aquest dietari, tant de bo comprengueren les meues accions.
Carlos Serfaty. 2n Batx. C
Sense títol
4 DE MAIG. Avui he decidit començar a anar descalça per la vida; quan la mare m'ha vist, m'ha demanat per què no portava sabates; li ho he explicat, però com sempre no m'ha escoltat, només ha encés un altre cigar i se n'ha anat a treballar murmurant alguna cosa com “els joves d’avui dia”. A l’institut, he vist Federico i li he preguntat si em veia res diferent; m'ha mirat de dalt a baix, ha dubtat però a la fi s'ha adonat que anava descalça i ha decidit fer el mateix; al mig dia, A i Z i altres nois d’altres classes s'han sumat a la nostra nova moda manera de vida. Sincerament, penso que Federico és estrany, sempre que algú del grup fa alguna cosa ell l’imita, però també crec que li agrado, a l'igual que a l'Aaron i al Zacaries. Sempre em miren amb ulls d’enamorats i cada vegada que els demano alguna cosa ho fan sense qüestionar-me. En realitat és entretingut, segur que si els demano que es cusin l’ull ho farien, o no, pot ser que no siguin tan bojos innocents.
Abir Kraimi. 2n Batx. B
Sense títol
El color blanc? Volia rapar-me el pèl, he fet oficial el sacrifici. Quan vaig agafar l'afaitadora de P i la vaig passar pel meu cap, vaig tancar els ulls i vaig pensar que el blanc és un color pur. Sí, em vestiré només de color blanc. En veure la meua vestimenta i el meu nou pentinat, ma meua mare ho va acceptar ràpidament i fins i tot se’n va anar a comprar-me roba blanca, però P no, va dir que semblava un puto sectari, i amb la seua broma de les sectes m’irrità. Estava fart de les seues bromes, primer quan vaig deixar de menjar carn, i ara amb la vestimenta que porte? Tots tenim dret a portar el que ens agrade. P també porta el pèl rapat, sí, d'això no m'ha dit res, però ell també podria col•laborar amb els meus gustos, no? No sé si pensa que és per a dur-li la contrària i com que ell va de negre jo em pose roba blanca, però jo no seria tan infantil com per a fer aqueixes coses. Jo em pose roba de color blanc perquè em sembla que és el color més pur, hauríem de ser així els éssers humans, purs, innocents...
Elena Yimiao Ji Lin. 2n Batx B
Sense títol
1 DE DESEMBRE. Ha passat una setmana des que eixírem de la caverna del no-veure. Vaig dir que no tornaria a escriure, i així ho mantinc, però avui faig una excepció. M, sé que has estat llegint el meu dietari i he decidit posar-te a prova. Em sorprén com de lluny has arribat, pensava que només et limitaries a llegir-lo, però has anat més enllà. Ara mateix deus estar un poc desconcertada, per això has de saber que tot es tractava d’un muntatge. Et deus estar preguntant també per què els altres pares no sabien on estaven els seus fills. Bé, vaig haver de dir als meus amics que no en digueren res per què fos més creïble. Però, M, el cas és que no podia més amb la sobreprotecció i permissivitat excessives que em donaves i vaig haver de fer alguna cosa. Així i tot, no has fet un senyal de protesta en cap moment, hauries de fer-t’ho mirar. Volia que et comportares com una mare normal, però veig que això es troba molt lluny de les teues possibilitats... Ara sí, en comprovar els sorprenents resultats del meu experiment, deixe d’escriure.
Adrià Cimarro. 2n Batx. C
Sense títol
13 DE NOVEMBRE. Vaig decidir deixar d’escriure ja fa quasi una setmana, però trobe la necessitat de contar-li a algú o almenys escriure el que m’ha succeït . Z anava a cremar pertinences que tenia guardades. I com que jo hauria de netejar el soterrani per a un possible pla, vaig haver d’obrir i tancar caixes. Sorprenentment, vaig trobar una caixa, quan ja quasi acabava, on posava “records”. Vaig decidir obrir-la, primer hi havia àlbums, també discs de música, però al fons hi vaig trobar el dietari de mon pare, de quan era un adolescent. En un principi no volia obrir-lo, dins a mi no m’agradaria que llegiren el meu, en canvi m’ho vaig pensar millor, de segur que ni recordaria tindre’l guardat. En el mateix moment el vaig obrir per una pàgina aleatòria. Tot pareixia avorrit i repetitiu, quan, de sobte, vaig descobrir els motius de la introducció al moviment punk. Pel descontent de la societat junt amb el dogmatisme. Cosa que, reflexionant, m’he adonat que té moltes similituds amb el Romanents, ja que a la fi, sí que em semble als meus pares, encara que no vulga acceptar-ho.
Candela Gutiérrez Molió 2n Batx A
Full perdut del dietari
5 DE MAIG.Ahir vaig parlar amb la Míriam i crec que tinc possibilitats que siguem parella. He somiat amb els nostres peus en contacte i en com ella m’acariciava el cap... Quines sensacions més bones! Cada vegada estic més enamorat, però no sé com dir-li-ho. Tinc molta por que em rebutge o que acabe descobrint el motiu perquè vaig començar a fer aquestes bogeries. Em vaig rapar els cabells amb la finalitat que la Míriam es fixara més en mi i de tindre un motiu per a parlar, i així, estar més a prop d’ella. Encara que em fan molt de mal els peus, pense que ha valgut la pena anar descalç tot i que al principi no volia fer-ho, però com que la idea va ser seua... No sé quin serà el següent repte que faré per amor, espere que no siga tan dolorós com aquest últim. L’únic que m’importa és aconseguir que m’estime.
Irene Cuesta Fernández. 2n Batx. A
Sense títol
17 DE FEBRER. He decidit cremar tota peça de roba que no siga del color de la puresa. Em fa sentir tan brut vestir com qualsevol ésser humà d’aquest fastigós món! Els romanents i jo hem pres la decisió de que buscarem com fer veure a aquesta societat el camí que es deuria prendre per arribar a la purificació del cos i trobar la veritat absoluta i indiscutible. Dedique molt de temps a pensar i plantejar com allunyar-nos d’allò que ens repugna. Per a què volem tindre una veu si només s’utilitza per proferir banalitats com fan els pares? En llegir aquest fragment no podia deixar d’alegrar-me perquè f estigués desenvolupant una manera de pensar tan complexa i pròpia. Mentre preparava el dinar estava cada volta més segura que els altres romanents no tenien aquesta capacitat admirable que tan especial el fa ( n’havia conegut algun i no hi havia ni punt de comparació). En acabar vaig treure la marihuana i vaig començar a fumar mentre esperava que p i f tornaren a casa. De sobte, vaig sentir uns passos propers i vaig anar a veure què passava. Al jardí, cinc xics completament vestits de blanc i descalços estaven plantats davant d’un ocell mort, en silenci, contemplant-lo.
Júlia Ibáñez Narbona. 2n Batx A
UN FINAL ALTERNATIU
7 DE NOVEMBRE. Hola mare, ja sé que estàs llegint el meu diari. T'he enxampat. Vaig posar un paperet i quan vaig tornar a obrir-lo ja no estava. Ja suposava que ho feies. La veritat es que estic molt decepcionat amb tu. No sé per què no respectes la meua intimitat. Sé que tu vols el millor per a mi però aquesta no és la millor manera de fer-ho. Ara mateix estic en una època molt difícil. Estic descobrint altres coses, altres experiències, estic establint noves relacions. No pots saber tot el que pense o tot el que faig encara que tu vullgues. En lloc d'haver rebuscat en les meues coses em podries haver preguntat, però també has de tindre per segur que no et vaig a contar tot el que sent o pense. Això, com ja he dit abans, forma part de la meua intimitat. Així que per favor, per la nostra relació mare-fill, no tornes a rebuscar entre les meues pertinences.
Mar Martí Hernansaiz. 2n Batx. A
SENSE TÍTOL
2 DE MARÇ. El nombre de romanents està creixent. A la meua classe en som deu, i si afegim els de les altres classes ja som 24.Tots els romanents acceptarem el vot de silenci excepte la Míriam, a qui li ho perdonem perquè així és la nostra portaveu. Malgrat això, els mestres no l’acceptaren perquè pensaven que era un impediment per a la participació a classe, fet que puntuava molt per a la nota. En un principi no férem cas a aquest descontentament del professorat perquè no trobàvem motiu per a aquest comportament, però la notificació del director sobre la possible expulsió del centre si no obeíem el professorat ens feu reflexionar i declinar-nos per postergar-ho a l’estiu, una vegada acabat el curs. La postergació del vot de silenci ens molestà perquè no enteníem el descontentament del professorat, ja que d’aquesta manera no xarraríem a classe i atendríem, com ells sempre desitjaven. El seu argument era que la participació a classe era important i que mostrar els dubtes a classe ens ajuda molt per a estudiar, i que d’aquesta manera no ho podríem manifestar. Finalment, vam haver de fer cas al professorat, però aquest fet no significa que els entenguem.
Xavier Devís Coret. 2n Batx. A