4 de març 2020

DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT


DIFICULTATS DE SER UN ROMANENT

29 DE FEBRER. Tinc por. Tinc un gran somriure a la cara. Hui per fi ens hem anat d’excursió amb la classe, a València, a veure un teatre. Quan portàvem una estona caminant, ja ens feien mal els peus. El puto bus ens podria haver deixat més prop. A l’hora d’entrar ens van parar a Ferran i a mi. No ens deixaven anar dins sense sabates, ho deia el protocol. Després d’una gran discussió, finalment, ens van obligar a posar-nos unes que sobraven als actors. Almenys, l’obra de teatre ens va calmar els ànims, no sé si m’agradava o estava a tan avorrida que ni parlar podia. En eixir ens vam llevar, per fi, les sabates de merda. Quan pareixia que tot aniria millor, un grup de joves, va espentar Ferran. A més, després van començar a burlar-se de nosaltres, per la vestimenta i per anar descalços. El pitjor és que la resta del nostre grup no van dir res. Inclús algun estúpid es reia també. A continuació, em preguntaren per què em rapava el cabell. Que això “era de xics”, a mi em faltarà pèl, però a ells cervell. Que difícil és ser diferent!
Miriam Nova Palmí. 1r Batx. Humanitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.